Judici 1-ODIRECTE | Montoro admet que no té cap prova que hi hagués fons públics a l'1-O

Nova fase en el judici al procés. És el torn dels testimonis. L'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, entre altres, explicaran davant del Suprem què va ocórrer a Catalunya durant el procés.

[Actualitza aquí el directe]

Montoro: "La Generalitat ja estava intervinguda, no podia convocar un referèndum amb un pressupost públic"

La declaració de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montora s'ha centrat fonamentalment en l'ús o no de recursos públics per finançar el referèndum de l'1-O. Si bé en un moment donat ha comentat que "no podem excloure que hi hagués actuacions fraudulentes per organitzar el referèndum", el gruix del seu testimoni ha admès que no van poder provar que la Generalitat destinés recursos públics a l'1-O. "Tots els fons de la Generalitat estaven sotmesos a control",  ha contestat l'exministre a preguntes de Vox.

En referència al que va dir en una entrevista a El Mundo Montoro ha comentat: "Afirmo que jo mateix veig indicis de prevaricació en què uns funcionaris públics estan convocant a un acte per al que obren locals públics. Això vol dir que s'estan fent servir recursos públics en una finalitat que ha estat declarada il·legal judicialment. Al meu entendre, hi ha motiu clar de prevaricació. La meva frase venia a dir que com que la Generalitat ja estava intervinguda, no tenia possibilitat de convocar un referèndum amb un pressupost. Volia transmetre a tots els espanyols que no tenien la possibilitat de convocar perquè no tenien pressupost públic ". "Vull dir que en aquell moment tota la Generalitat està intervinguda i per tant l'acte públic que fan convocant amb la presència física d'unes urnes no sufragades amb pressupost públic ... en fi, no sé com dir-ho...", ha afegit .

"La Generalitat va complir tots els requeriments excepte els que van ser objecte de denúncia", ha contestat a preguntes de la defensa dels acusats i també ha admès que no tenia constància que la Generalitat fes cap encàrrec a Unipost per a l'1-O. 

Rajoy no descarta que el Govern fes servir diners públics per al referèndum

Li pregunta Homs pel possible ús de diners públics per al referèndum: "Nosaltres vam prendre algunes decisions per al control de comptes de la Generalitat. Els controls van començar a ser més exhaustius i ja es va obligar a l'interventor de la Generalitat a comunicar tota la despesa que es feia. Recorrem els Pressupostos on hi havia una partida pel referèndum. Hisenda, a mesura que anava rebent la documentació del Govern, quan veia alguna cosa que podia ser usat per al referèndum, ho comunicava a la Fiscalia. Ho va fer en nou ocasions. Si es van enganyar partides, no correspon al Govern parlar d'això, sinó als tribunals ".

Rajoy: "No negocio el compliment de la llei ni la sobirania espanyola"

"Em vaig veure en sis ocasions amb Mas, a part de trucades telefòniques, i també amb Puigdemont, però jo vaig posar un límit al diàleg: són els espanyols els que decideixen el que és Espanya", insisteix Rajoy amb el seu argument a preguntes de Francesc Homs sobre seva capacitat de diàleg amb el Govern des de 2014. Prèviament, a preguntes de Jordi Pina, ha explicat sobre els intents de mediació: "N'hi va haver molts que es van acostar, però a tots els vaig dir el mateix: no negocio el compliment de la llei ni la sobirania espanyola". Pina no s'ha donat per contestat i insisteix: "Han estat molts els que han volgut intervenir, i també el senyor Urkullu". "¿Va atendre vostè al senyor Urkullu?", continua l'advocat. "Jo atenc tothom, alguns personalment i els altres per telèfon", conclou Rajoy

Sobre les càrregues de l'1-O ha declarat que "en una situació com aquesta és normal que es puguin produir enfrontaments, sobretot quan hi ha voluntat que n'hi hagi".

Rajoy: "Del referèndum mai hi va haver res a parlar"

Poc després de les 16h ha arrencat la compareixença de l'expresident espanyol Mariano Rajoy. A preguntes de Javier Ortega Smith, número dos de Vox i representant de l'acusació popular, Rajoy ha dit que  "no conec cap comitè restringit. Conec que existís, però no que fos un comitè restringit. Converses n'hi ha hagut sempre". Rajoy responia sobre si hi va haver un comitè entre la Generalitat, el PSOE i el PP sobre un referèndum. "Del referèndum mai va haver-hi res a parlar, li ho vaig dir a Mas des de la primera reunió", afegeix. "És el poble espanyol el que decideix el que és Espanya. Això va quedar meridianament clar des del primer dia",

Preguntat per l'Operació Copèrnic per l'advocat de Vox: "Aquell contingent forma part d'un ampli elenc de decisions que va prendre el Govern perquè es respectés la llei al nostre país. Jo com a president estava en els temes de decisió política, en les grans decisions. I havia d'ocupar-me d'allò més important, que era posar en marxa el 155. La vicepresidenta i la resta de ministres prenien les decisions que veien convenients; me les explicaven i jo les confirmava. Crec que l'enviament del contingent de policies era una bona decisió. Suposo que els operatius van decidir que, tenint en compte el que s'estava produint a Catalunya, era bona decisió que allà hi fossin la Policia i la Guàrdia Civil". A més, el president també ha considerat que l'aplicació del 155 va ser "més operatiu i just que aplicar l'estat d'excepció".

Saénz de Santamaría culpa el Govern de la Generalitat de la violència de l'1-O

En una compareixença marcada per la nul·la autocrítica i els retrets cap als dirigents independentistes, Soraya Saénz de Santamaría s'ha alineat amb les tesis de la Fiscalia per manifestar que el 20-S i els dies previs de l'1-O va haver-hi "violència" contra els agents policials, malgrat el que mostrin les imatges. Així mateix, considera que la violència policial del referèndum va ser responsabilitat del Govern de la Generalitat, i no pas de l'executiu estatal, per "animar" la gent a participar en un procés il·legal i intentar impedir amb "muralles humanes" l'execució d'una decisió judicial. Llegiu la crònica sencera de la declaració de l'exvicepresidenta espanyola. 

Sáenz de Santamaría: "La declaració d'independència no va ser simbòlica, per això vam aplicar el 155"

L'exvicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha justificat l'aplicació de l'article 155 contradient la majoria del testimoni dels processats: "La declaració d'independència no va ser simbòlica, per això vam aplicar el 155". La popular ha defensat l'acció de l'executiu de Mariano Rajoy contra la convocatòria del referèndum: "Si es vol convocar un referèndum d'autodeterminació al nostre país, s'ha de reformar la Constitució", ha assegurat, preguntada per la Fiscalia.

Santamaría sí que ha contestat les preguntes del partit d'ultradreta Vox, durant les quals ha fet referència a les negociacions amb partits espanyols per aplicar el 155 i al diàleg amb el Govern català. Ha afirmat que ella mateixa es va reunir tres cops amb l'exvicepresident català, Oriol Junqueras, durant el 2016 i el 2017, amb qui es va negar a negociar un referèndum.  A més, la popular ha assegurat que representants del seu partit a Catalunya no se sentien segurs: "Vam patir molt políticament perquè càrrecs del PP a Catalunya rebien amenaces. Hi havia molta preocupació al Govern".

Mas: "Mai es va voler un buit legal"

L'expresident de a Generalitat ha asseverat que la legalitat era una "obsessió de les autoritats catalanes" per aconseguir la independència. "Mai es va voler un buit legal". També, ha explicat que la vinculació de l'Administració de la Generalitat amb l'1-O va ser "fins i tot inferior a la del 9 de novembre de 2014". "Llavors hi havia una vinculació econòmica molt intensa, en aquesta ocasió fins i tot Govern [central] ha certificat que no hi va haver despesa [de la Generalitat]", ha recordat. El polític també ha negat l'existència d'un "comitè estratègic" per organitzar el Procés. "En aquestes reunions no hi havia ordre del dia, no hi havia mai els mateixos assistents i no hi va haver acta de cap reunió, més informal impossible", ha al·legat.

Mas va advertir a Puigdemont que no perdés la capacitat d'iniciativa dins el marc constitucional

Després que la compareixença del president del Parlament, Roger Torrent, s'hagi ajornat al 4 de març per la celebració del ple a la cambra catalana, ha arribat el torn de l'expresident Artur Mas. Ha explicat que, des del 2012, existien negociacions entre el Govern, l'executiu de Rajoy i el PSOE, liderat llavors per Rubalcaba. Així mateix, Artur Mas ha explicat que va advertir a Puigdemont que no perdés la capacitat d'iniciativa dins del marc constitucional.

"Sempre vaig escoltar la voluntat d'acordar els termes d'aquest referèndum amb el govern espanyol", ha apuntat Mas sobre la convocatòria de l'1-O. Alhora, davant la pregunta de la Fiscalia sobre la via unilateral, Mas ha assegurat que no va ser ni la primera, ni la segona, ni la tercera opció del sobiranisme català. L'expresident també ha valorat que, en els dies previs a la investidura de Carles Puigdemont, va decidir apartar-se per facilitar la formació de Govern: "Tenia dues opcions: convocar eleccions o marxar, i vaig marxar perquè vaig voler".

Tardà nega la violència del 20-S i carrega contra el rei: "Felip VI va avalar la repressió de l'1-O"

El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha estat el primer en declarar com a testimoni. I ha començat fort: "Aquest judici està inspirat en la venjança". Després d'aquestes paraules, el jutge Manuel Marchena li ha exigit no fer valoracions: "No comencem bé. No està vostè autoritzat a fer valoracions polítiques, només a sotmetre's al que és la raó de la seva declaració". 

A més, Tardà també ha explicat que el 20 de setembre va acudir a la concentració davant la Conselleria d'Economia. "El que vaig viure va ser quelcom molt espontani". També ha explicat que no va veure violència: "En absolut, els concentrats van aplaudir les paraules molt sensates que tenien com a punt central no caure en cap provocació".

A més, el diputat republicà ha recordat que l'1-O va ser un dels moments "més emotius" de la seva vida. Així mateix, ha al·legat que no preveien incidents violents. En aquest sentit, Tardà s'ha dirigit al monarca i ha assenyalat que Felip VI, amb la declaració institucional que va oferir el 3 d'octubre, va avalar la repressió que es va produïr durant el referèndum.