46 anys després del cop d'estat a Xile, que va assassinar la democràcia i al seu legítim president, Salvador Allende, un soterrani del centre cívic del Carmel refugia l'acte d'homenatge al somni progressista que mai va ser. "Els Estats Units van planejar el cop d'estat des de l'endemà a la victòria d'Allende", recorda Jorge Contreras, escriptor xilè exiliat a Suècia. Amb la pluja que encara enfosquia el dia a fora, l'alcaldessa Ada Colau, el conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Alfred Bosch, i l'expresident José Montilla, assistien al també homenatge als 80 anys del Winnipeg. El vaixell que va noliejar el senador Pablo Neruda va salvar 2.000 republicans que van aconseguir exiliar-se a Xile des de França el 1939.

L'homenatge a Salvador Allende s'ha convertit en el refugi de l'esquerra no independentista, encara que hi acudeixin totes les esquerres. Per l'acte hi passegen senyors grans amb xapes de l'última campanya electoral del PSOE, la de la barra lateral i el cor, dones amb llaços grocs, xilenes i xilens, senyores amb la bufanda de la bandera republicana i fins i tot una amb la samarreta taronja de la marea pensionista. Tampoc hi falten els assistents amb la nova samarreta de l'ANC per a la manifestació independentista d'aquest any.

L'afluència a un acte així, malgrat els molts altres homenatges a Catalunya que se celebren avui, és sorprenent. Tant, que la gent no deixa de demanar-se callar per poder escoltar els parlaments. L'organització porta autofinançant-se des dels seus inicis, recorda Rosa Sans, directora de la Fundació Cipriano Garcia. La venda de clavells, a l'entrada del centre cívic, servirà per pagar els costos d'un acte que commemora un viatge d'anada i tornada. Si el 1939 Xile va acollir els republicans espanyols, durant la dictadura de Pinochet Espanya i Catalunya van ser destinacions de milers d'exiliats xilens.

No han faltat les crítiques a la situació política actual, inevitables en repassar la memòria. "Avui a Xile, el president Sebastián Piñera parla dels refugiats com a delinqüents”, deia Eulogio Dávalos, músic i director del Centre Salvador Allende a Barcelona. "També hi ha crítiques aquí i em pregunto, qui d'aquí no ha vingut a Catalunya a treballar? En cada família catalana hi ha almenys un immigrant", afirmava arrencant els aplaudiments del públic.

Suport a l'OpenArms

Ángeles Schjaer és neta d'exiliats republicans espanyols, filla d'exiliats argentins i voluntària de l'ONG Open Arms. Recordava com en el Winnipeg, a pesar que la seva capacitat era per a 100 persones, l'Estat xilè va embarcar-ne més de 2.000 per tal de salvar-les de morir a les mans de la dictadura de Franco. "És el que fa l'Open Arms avui dia i és la raó per la qual ens criminalitzen", exclamava.

Tot i que, com assegura Schjaer, l'ONG compleix amb totes les lleis, se sent perseguida. "Rellegint la història veiem com estem anant cap enrere", es queixava. El president Montilla, impertèrrit, no es feia càrrec de la crítica. El govern del PSOE va immobilitzar durant gairebé quatre mesos el vaixell de rescat de l'Open Arms al port de Barcelona.

Contreras demanava, davant un intent de mirada impassible del conseller Bosch, un aplaudiment per a l'alcaldessa Colau, per la seva defensa de l'acolliment als refugiats o els homenatges a les víctimes de la Guerra Civil. Després, començava a detallar la seva tragèdia personal. L’escriptor va decidir quedar-se a Xile després del cop d'estat. El 4 d'octubre de 1973 va ser detingut i va passar 15 mesos en sis centres de detenció diferents, quatre dels quals camps de concentració.

Ho va fer per, algun dia, poder mirar els seus fills als ulls i explicar-los el que havia fet per defensar la democràcia. "Van estar a punt d'afusellar-me i els guàrdies saltaven sobre mi i els meus companys com si fóssim catifes", relatava. En l'arbitrarietat del poder es va salvar, però va ser expulsat del país per a tota la vida. Encara avui, als seus més de 70 anys, exigeix que l'Estat xilè i els responsables de les tortures i assassinats de la dictadura demanin perdó a les seves víctimes.

La pluja que obligava a celebrar l'acte dins del centre cívic ha impedit també reproduir les últimes paraules de Salvador Allende des del Palau de la Moneda de Santiago de Xile abans de ser assassinat. "Segueixin vostès sabent que, molt més d'hora que tard, de nou s'obriran les grans alberedes per on passi l'home lliure, per a construir una societat millor", era part del seu discurs.

Tampoc s'han escoltat l'himne de Xile o Els Segadors, ni la salva i traca a càrrec dels Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda que estaven previstos. Però sí a Marina Rossell i el Col·lectiu Jardins Humans que han cantat cançons de Violeta Parra. En l'última, el Pueblo Unido, el director animava al públic a cantar. Bosch se sabia la lletra més o menys de memòria, Colau la llegia i cantava animada i Montilla callava. Sense minut de silenci pels repressaliats, finalitzava l'acte. Fora ja havia deixat de ploure.