DIRECTE | La Diada Nacional de Catalunya

Primer 11 de setembre amb presos i exiliats. Enguany, els actes d'aquesta diada giren entorn les demandes pel seu alliberament i retorn, que ja van viure una prèvia durant la nit d'aquest dilluns, amb les marxes de torxes a les presons catalanes i els actes institucionals del vespre.

Al centre de la jornada hi ha la ja tradicional manifestació convocada per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, que abans del seu inici ja omplia la Diagonal de Barcelona des de Palau Reial fins a la plaça de les Glòries. Més de 460.000 persones -tots els trams estan plens des d'aquest dilluns a la tarda- es concentraran per generar una onada sonora que recorrerà tota l'avinguda amb els crits de la gent a les 17.14 que, segons expliquen les entitats, vol representar la força de la gent.

Pots actualitzar el directe amb l'última hora de la Diada Nacional de Catalunya aquí.   

Torra insta a posar tot el focus en el judici pels presos

Visiblement content, el president de la Generalitat Quim Torra ha defensat la força de la manifestació d'aquest dimarts. Torra ha instat a centrar el focus en el judici contra els presos catalans: "Ara tenim per davant un repte formidable, que és el repte dels judicis. Volem posar tot el focus en aquest repte". El president ha repetit la necessitat d'inciar avui mateix "una marxa pels drets civils, socials i les llibertats de Catalunya".  

Preguntat a TV3 per les declaracions de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, qui ha dit que no és la gent "qui ho ha de fer tot", Torra ha assegurat que el Govern porta el lideratge polític però que, alhora, són conscients que el pes dels esdeveniments recau en la societat: "Requerirà un gran sacrifici. Necessitem que la societat catalana sigui conscient del sacrifici que suposarà".

El president Torra també ha respost a les declaracions del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, qui ha dit en una entrevista per la BBC que creu que els presos catalans no haurien d'estar empresonats: "El senyor Borrell té la possibilitat d'anar al Congrés i presentar una moció demanant la llibertat condicional dels presos", ha dit. Torra, a més, ha dit que es veu president el proper 11 de setembre, tot i que ha afegit que "potser dependrà més de l'Estat espanyol".

Torrent: al Parlament hi hauran "propostes específiques"

El president del Parlament, Roger Torrent, ha valorat la manifestació i la Diada d'aquest dimarts just després de cloure l'acte polític de Palau Reial. Torrent ha dit que la gent "ha sortit al carrer i amb una reivindicació molt clara per la llibertat del país i les seves persones". El president, en declaracions a TV3, ha previst un curs polític al Parlament on s'hauran d'arribar a "propostes específiques" a partir de les majories parlamentàries: "Estan clares les idees de fons que ens han de guiar fins el futur més immediat".

Torrent també ha valorat les paraules del president del govern central, Pedro Sánchez, qui ha demanat per Twitter "llei i diàleg" per solventar el conflicte a Catalunya. El president considera que és impossible que s'estableixi diàleg amb presos i exiliats.

Paluzie, dura amb els partits del Govern

"No malbarateu les victòries que hem aconseguit", ha demanat als partits del Govern la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, en un discurs molt dur amb els principals partits independentistes. "No passeu del discurs de la llei i de les estructures d'estat a dir que és la gent qui ho ha de fer tot", els ha recriminat, després de fer el seu diagnòstic del que va fallar l'any passat per a l'independentisme, i de donar la recepta perquè no torni a ocórrer.

Així, Paluzie ha reconegut que "no vam saber concretar" la "victòria" del referèndum de l'1-O, i ha explicat que per a "concretar-la" cal una conjunció d'una "majoria democràtica" independentista, d'un "Govern disposat" a implementar-la i d'una "mobilització popular" per sostenir-la. Però ha advertit que "això no servirà de res si quan tornem a plantejar un embat democràtic no estem més ben preparats". 

A la vegada Paluzie també ha fet seva part de l'estratègia d'ERC d'ampliar la base sobiranista, quan ha cridat a dirigir-se als "ciutadans que voten partits que defensen la repressió" tot i estar ells en contra d'aquesta repressió, i quan s'ha dirigit a la "majoria que vol ara" la independència" i a la "minoria àmplia que no la vol encara"  

Mauri: "això potser no serà ràpid, ni serà fàcil"

"Ho hem tornat a fer", ha proclamat el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha tingut també unes paraules en castellà per agrair la "solidaridad y fraternidad" rebuda dels simpatitzants espanyols amb la causa sobiranista

"És aquesta mateixa força col·lectiva la que demostrarem en el judici de la vergonya", ha afegit Mauri, que ha explicat que els presos polítics processats per rebel·lió -incloent-hi el president de l'entitat, Jordi Cuixart- "no hi aniran a defensar-se", sinó a "denunciar l'Estat".

El vicepresident d'Òmnium també ha dedicat espai per repetir alguns dels missatges tradicionals de l'entitat, quan ha demanat "arremangar-nos" per "protegir tots els grans consensos de país", i quan ha assegurat que "ningú aconseguirà trencar ni dividir" la societat catalana. "Només farem República si som un sol poble". "Nuestros abuelos no llegaron huyendo de la pobreza para que nos pudieran dividir por nuestros apellidos", ha asseverat, un altre cop en castellà. I ha alertat -subtilment- als partidaris del 'tenim pressa' que "això potser no serà ràpid ni sera fàcil"

Josep Maria Cervera: "no ens farem enrere"

"Som molts els que patim la ferotge persecució de l'Estat espanyol", ha destacat el president de l'Associació de Municipis de Catalunya, Josep Maria Cervera. "creuen que amb les amencaes i les coaccions ens farem enrere, i jo els dic que no serà així", ha afegit, per deixar clar que "el camí que hem iniciat", referint-se al procés independentista "no té marxa enrere".

Cervera també s'ha referit als presos, exiliats i represaliast, als quals ha nomenat pel seu nom, i els ha agraït la seva "fermesa i dignitat", així com la de les seves families, per afrontar la situació actual.

Un milió de persones segons la Guàrdia Urbama

Primeres xifres de concentrats a la Diada Nacional de Catalunya del 2018. Segons xifra la Guàrdia Urbana, al voltant d’un milió de persones s’han mobilitzat aquest 11 de setembre a l’Avinguda Diagonal de Barcelona.

La mare de l'Adrià Carrasco, Núria Tarrés, a l'escenari

La mare de l'activista del CDR d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), l'Adrià Carrasco, exiliat a Brussel·les i acusat de terrorisme, ha pujat a l'escenari per denunciar la siutació represiva el seu fill i l'activista Tània Carrasco. Núria Tarrés, emocionada i molt crítica, ha dit que tant el seu fill com la Tamara Carrasco són "caps de turc": "Viure la injustícia, injustificada, gratuïta, aleatòria i el subrealisme de l'exili fa molt mal. Però no ens guanyen quan ens tanquen, ens confinen o ens empenyen a exiliar-nos. Ens guanyen quan ens injecten el verí de la por", ha dit.

Seguidament ha parlat la portaveu dels CDRs de Catalunya, Glòria Coronas, qui ha cridat a la desobediència als despatxos i ha demanat que s'aturin "les mobilitzacions autonomistes". 

Parlen Anwar, Emmerson i Schulze

Comença l'acte l'advocat de l'exdiputada a l'exili, Clara Ponsatí, Aemer Anwar, amb paraules d'agraïment de part de Ponsatí i amb dures paraules per l'anterior i l'actual executiu espanyol: "El general Franco estaria orgullós de l'Espanya contemporània que actua més com una dictadura feixista. Estaria orgullós de l'acció de Rajoy, dels jutges, i d'aquest que s'anomena socialista, Pedro Sánchez". Anwar ha demanat a Sánchez que no negocii com un "gàngster". L'advocat també ha fet crits de "visca Catalunya lliure" en català.

L'advocat Ben Emmerson, representant de set dels presos catalans a les Nacions Unides on han portat el seu cas, també ha parlat en l'acte d'aquesta tarda. Emmerson ha assegurat que la única manera que Pedro Sánchez té per aconseguir un diàleg és "alliberar els presos polítics": "Tenen la darrera oportunitat de fer allò que toca. Fer-ho ara abans que comenci el nou judici". A més, l'advocat ha assegurat que Catalunya serà independent l'any vinent i que les Nacions Unides escoltaran les peticions dels presos.

L'última declaració internacional ha estat pel president de Foreign Frieds of Catalonia, Thomas Schulze, que ha assegurat que la causa catalana té molts suports a l'exterior.

Inici de l'acte polític a Palau Reial

Comencen els parlaments de l'acte a Palau Reial, on parlaran la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, la mare de l'activista del CDR exiliat a Brussel·les, Núria Tarrés, l'advocat de Carles Puigdemont, Ben Emmerson, i l'advocat de Clara Ponsatí, Aemer Anwar, entre d'altres. 

Comença la manifestació després de tres minuts de silenci

La multitudinària manifestació de Barcelona d'aquesta Diada ha arrencat amb l'espectacularitat que havien previst els organitzadors. Tot i que amb una certa desccordinació. A les 17:10, un grup de grallers ha interpretat un cant de matinades des del tram 37, abans de començar els tres minuts de silenci previstos. Que no han estat totals. molts manifestants han aplaudit els grallers, i han començat amb els crits d'Independència abans que un cohet donés el tret de sortida a l'onada sonara preparada pels organitzadors -mentre l'actor Toni Albà no parava de demanar silenci des de l'escenari-.

Després de moments de desconcert en els quals no ha quedat clar si l'esperada onada sonora havia arribat bé al Palau Reial, un dels organitzadors ha pres la batuta amb un megàfon per animanar la capçalera de la concentració. La primera paret que s'ha tombat amb els crits dels assistents ha estat l'estampada amb una carta d'un rei a la inversa. De mentres, la resta de la manifestació ha seguit l'acte per megafonia i ha fet còrrer una estelada blava gengant per part de la manifestació.

Amb crits de "sempre ferms", "els carrers seran sempre nostres" i "independència", s'han tombat dues parts més del mur, deixant d'empeus només les parets que lluien una bandera independentista, un disseny en defensa de la diversitat lingüística, una pintada amb el lema "Fem la República" i el logo estampat a la samarreta de la Diada d'enguany.

Els trams, plens mitja hora abans

Més de mitja hora abans de l'inici de la gran manifestació de la Diada a Barcelona, tots els trams estaven ja visiblement plens, i amplis grups de manifestants acudien encara a ocupar el seu lloc a la protesta. A la Diagonal, entre Glòries i la Rambla del Poblenou, per exemple -fora dels trams establerts per a la concentració-, milers de persones es dirigien a la manifestació.

La immensa majoria de manifestants duen les samarretes preparades per a l'ocasió per l'ANC, de color corall -el mateix de les brides de les urnes de l'1-O- i amb la llegenda Fem la República catalana. Alguns d'ells portaven també pancartes amb missatges personalitzades, com havien cridat a fer els organitzadors, que al matí han donat la xifra de més de 460.000 inscrits.

Marta Rovira critica discursos "que no són reals"

L'exdiputada republicana, Marta Rovira, ha denunciat els "discursos que no són reals" sobre la Diada de Catalunya per les xarxes socials. Rovira, que es troba a Suïssa exiliada per l'acusació de rebel·lió que penja sobre ella, ha defensat la celebració de l'1 d'octubre i ha criticat que són als presos i exiliats a qui se'ls ha# "exclós" de la celebració de la diada nacional i no a uns altres, en referència a les crítiques que han fet diversos partits, com el PSC o Ciutadans, sobre el contingut d'alguns actes institucionals o el marcat discurs independentista de la jornada.

Homenatge a Salvador Allende

L'11 de setembre també és una jornada marcada pel record i l'homeatge al president xilè Salvador Allende, enderrocat per la dictadura d'Augusto Pinochet. L'esquerra catalana ha celebrat un acte de commemoració a la plaça amb el nom del polític d'esquerres al barri del Carmel, a Barcelona, amb representants dels Comuns, ERC, la CUP i el PSC, a més d'organitzacions sindicals i moviment veïnal. Entre ells l'alcaldessa Ada Colau, el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, l'exdiputat David Fernández, i els regidors i tinents d'alcaldia Janet Sanz, Gerardo Pisarello i Jaume Asens.

Torra insisteix en que no obrirà presons

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha insistit en que no pot obrir les presons en cas que condemnin els presos polítics catalans. Torra ho ha explicat a una roda de premsa al Palau de la Generalitat pels mitjans internacionals, on també ha indicat que, en cas que la sentència no sigui absolutòria, el Parlament prendrà mesures, sense concretar més.

Pablo Iglesias felicita la Diada

El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha felicitat la Diada pel seu compte de Twitter personal insistint en el concepte de "plurinacionalitat" com a solució del conflicte català. Iglesias també ha demanat l'alliberament dels presos com a condició necessària per a que el diàleg entre l'Estat i la Generalitat doni fruits.

Torrent visita Forcadell a la presó

"Ens volen escapçar, però han de saber que la democràcia no s'escapça". Així s'ha expressat el president del Parlament, Roger Torrent, en declaracions davant la presó de Mas d'Enric, on ha visitat la seva predecessora en el càrrec, Carme Forcadell, en presó provisional i processada per rebel·lió. 

"Cap democràcia pot tenir una presidenta democràtica tancada a la presó", ha afegit Torrent, que ha recordat que Forcadell està empresonada per haver donat veu a la "democràcia", en referència al fet que va autoritzar els plens del Parlament que van proclamar simbòlicament la República.

"Avui és un bon dia per preguntar-nos quina democràcia pot aguantar tenir la presidenta d'un parlament democràtic a la presó ", ha afirmat Torrent, que ha dit que Forcadell els ha demanat que visquin la jornada d'avui "amb absoluta llibertat, una llibertat de la qual ella no pot gaudir".

Motards i tractors, aplaudits

Les celebracions de la Diada ha Barcelona han comptat amb uns convidats de darrera hora especialment aplaudits. Columnes de tractors han arribat després de migdia a la capital catalana, així com un grup de motards, amb motocicletes de gran cilindrada i abundància de senyeres estelades, que han rebut forts aplaudiments a l'alçada del Passeig de Lluís Companys.

L'especial de Público 'Cerco a la libertad', al carrer

Pels carrers del centre de Barcelona ja s'està repartint l'edició en paper de l'especial de Cerco a la Libertad, l'especial que ha eleborat Públic per a aquesta Diada.

L'especial inclou entrevistes a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, empresonat a Lledoners, i al raper Valtonyc, exiliat a Bèlgica. També compta amb articles d'opinió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri; el filòsof Josep Ramoneda; la directora de Público, Ana Pardo de Vera, o el coordinador de Públic, Marià de Delàs, entre d'altres, a més de diversos reportatges sobre les amenaces a les llibertats fonamentals a l'Estat.

El Passeig de Lluís Companys, ple tot el matí

El principal punt neuràlgic de les celebracions de la Diada aquest dimarts a Barcelona, el passeig de Lluís Companys, ha estat atapeït durant tot el matí. No només per les entitats que hi han desfilat per a les ofrenes florals a l'estatua de Rafael Casanova, sinó per l'afluència de particulars i la presència de multitud de parades amb tot tipus merchandasing sobiranista: des de samarretes a domassos, passant per llibres, bosses, material esportiu i els omnipresents llaços grocs de solidaritat amb els presos polítics.

Entre les converses dels assistents, bona part se centraven en la manifestació de la Diagonal de les 17:14h, amb referències al fet que "tots els trams estan plens" o que "cada cop que parla [Albert] Rivera hi ha un nou inscrit", segons ha pogut escoltar Públic.

La CUP veu el referèndum pactat com una "utopia reaccionària"

La CUP ha aprofitat la jornada per desmarcar-se de la línia de JxC i ERC de prioritzar un referèndum acordat amb l'Estat. "La idea del referèndum pactat és un engany. No és possible, ni amb el PP ni amb el PSOE perquè qui mana realment no són ells sinó el règim del 78", ha assenyalat el seu diputat Vidal Aragonés, en la manifestació convocada per l'organització juvenil Arran, vinculada a la formació cupaire, al centre de Barcelona.

"No hi ha cap possibilitat de tenir un referèndum d'autodeterminació", ha afegit Aragonés, que ha arribat a considerar aquesta via del referèndum acordat com "una utopia reaccionaria". La CUP celebra actes propis aquesta Diada, incloent-hi manifestacions de l'esquerra independentista, però també enviarà una delegació a la capçalera de la gran manifestació de la Diagonal.  

Cs,a la Plaça del Rei amb mínima assistència

Qui no ha participat en les tradicionals ofrenes florals ha estat Cs. La formació ha preferit dur a terme un acte propi, a la Plaça del Rei, on el seu president, Albert Rivera, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, han carregat contra una Diada que consideren que "exclou més de la meitat dels ciutadans", en paraules d'aquesta darrera. Tot i aquesta ape·lació a la força dels nombres, en què Arrimadas ha afirmat que el seu partit era la "veu de milions de catalans", la formació taronja només ha congregat unes desenes de persones en el seu acte.

Rivera, en la seva intervenció, s'ha dirigit al president del Govern central, Pedro Sánchez, a qui ha assenyalat que el president Quim Torra "no és un aliat sinó un rival polític". "Els aliats som els que, des de la discrepància política, compartim valors democràtics", ha afirmat Rivera en l'acte.

El Govern central incompleix la llei per sufragar l'astronòmica minuta de la defensa de Llarena

En afrontar la provisió de fons de mig milió d'euros contractada amb el bufet belga d'advocats Liederkeke Wolters Waelbroeck Kirpatrick, l'Executiu s'ha saltat diversos articles de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic i ha incomplert la Llei de Transparència, segons diferents fonts lletrades consultades per Público. Per a això al·lega la urgència d'una emergència inexistent i accepta un pressupost desmesurat que reflecteix el seu temor al futur escenari judicial a Europa.

Llarena va presentar la seva petició d'empara fora de termini, el 14 d'agost, i a més els juristes de l'Estat van aconsellar a l'Executiu que no actués en aquesta causa civil privada, ja que la demanda responia a unes declaracions efectuades a títol particular pel jutge en un fòrum públic, una cosa que cap magistrat ha ni pot fer referint-se als justiciables d'una causa que està instruint.

En qualsevol cas, una quantitat pressupostada d'aquesta magnitud hauria d'haver estat adjudicada després d'un concurs públic, en compliment de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

Els miquelets "disparen" al costat de Casanova 

Els miquelets de Catalunya han fet una pintoresca i tradicional ofrena disparant les salves d'honor al costat de Rafael Casanova.

Absència d'Elisenda Paluzié durant l'ofrena de l'ANC

L'Assemblea també s'enfronta al primer 11 de setembre sense el seu líder social, Jordi Sánchez, empresonat des de fa ben bé un any. No ha pogut assistir a l'acte institucional l'actual presidenta Elisenda Paluzie, qui està ultimant els detalls de la manifestació d'aquesta tarda. Sí que hi han assistit el  vicepresident Josep Cruanyes acompanayat del president del CIEMEN, David Minoves.

La ultradreta de PxCat a l'ofrena de Casanova

El partit d'ultradreta Plataforma per Catalunya ha assistit amb uns pocs militants a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova alçant banderes del partit, la creu de Sant Jordi i una bandera espanyola. Poc abans de l'arribada del grup xenòfob i durant l'entrega s'han sentit escridassades.

Òmnium sense Jordi Cuixart

Òmnium Cultural ha fet l'ofrena floral d'aquest 11 de setembre amb el seu líder a la presó, Jordi Cuixart. L'entitat cultural ha anat acompanyada d'una comitiva de grallers pròpia que han tocat la Balanguera, la Muixeranga i els Segadors en representació dels Països Catalans, en una de les entregues més emotives.

El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha interpel·lat directament el president del govern central per demanar l'alliberament dels presos: "Canviar aquesta situació és a les mans de Pedro Sánchez. Ell pot fer molt perquè la Fiscalia retiri els càrrecs injustos, les mentides i les falsedats. Aquesta tarda veurem una part molt important de la societat de Catalunya demanant que volen fer aquesta República i que els presos i exiliats han de tornar a casa immediatament".

Mauri també ha assenyalat que Òmnium no proposa "marcar" cap full de ruta concret al sobiranisme, però que, en tot cas, està més a favor "d'objectius que no de dates", i d'objectius "compartits". Un missatge que se situa en la línia de les darreres manifestacions de Quim Torra i Carles Puigdemont -que el dia anteriorja havia prioritzat les "estratègies conjuntes"-, que s'apropen a l'estratègia d'ERC d'aixecar el peu de l'accelerador, en benefici d'una sola línia acordada entre les dues formacions del Govern. 

Desenes de militants del PDeCAT a l'ofrena

El PDeCAT entrega l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova amb representació de l’expresident Artur Mas, l’exdiputada i candidata a les properes eleccions municipals a Barcelona Neus Munté, el líder del partit, David Bonvehí, l’exalcalde Xavier Trias i representants del PNB. No ha estat present l’excap del PDeCAT, Marta Pascal, apartada de l’aparell després de la passada assemblea general. Els postconvergents han cridat per la “llibertat dels presos i exiliats".

Bonvehí ha recordat a presos i exiliats del seu partit i d'altres formacions amb les que "comparteixen projecte polític" i ha assegurat que, tot i que alguns partits volen "una diada insípida", serà tot just el contrari: "Una diada de color, reivindicativa, d'esperança. I que amb tot el que està passant com a país, estem segurs que seràuna diada històrica".

Comuns fa l'ofrena en un moment convuls pel grup

Catalunya en Comú – Podem fa la seva ofrena amb diputats del Parlament com ara l'actual presidenta del grup a Catalunya, Jéssica Albiac, o del Congrés amb Lucía Martín. També hi ha assistit l’exmembre de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, qui va ser investigat per desobediència i prevaricació per permetre la votació sobre unes resolucions sobre el referèndum el passat 6 d’octubre. L’òrbita dels comuns assisteixen a aquest 11 de setembre en un moment convuls pel partit després de la dimissió de Xavier Domènech al capdavant. 

Albiac ha centrat la valoració política de la jornada en demanar al president del govenr central, Pedro Sánchez, un referèndum pactat amb l'Estat i vinculant amb reconeixement internacional i el desbloqueix de les lleis socials amb recurs al Tribunal Constitucional. Albiach també ha qualificat "d'injusta" la situació dels presos  i ha demanat la seva lliberat.

Esquerra: primera ofrena amb presos i exiliats

ERC fa la seva ofrena amb els consellers i conselleres republicans, el vicepresident Pere Aragonés, la consellera de Justícia Ester Capella, de Treball Chakir El Homrani, de Salut Alba Vergés, d'Agricultura Teresa Jordà, d'Ensenyament Josep Bargalló, i d'Exteriors Ernest Maragall. També hi eren el president del Parlament Roger Torrent, la portaveu d'Esquerra Marta Vilalta  i el portaveu al Parlament, Sergi Sabrià, així com el cap del grup municipal a Barcelona, Alfred Bosch. 

Seguint amb la tònica de les declaracions de la resta d'independentistes, Sabrià ha volgut reivindicar la Diada d'enguany com una jornada per demanar l'alliberament dels presos: "Les voluntats de diàleg que són sobre la taula no poden començar amb presos polítics i exiliats".

Miquel Iceta demana un diàleg sense condicions

És el torn dels partits. El PSC, absent durant els actes institucionals de dilluns a la nit per considerar que només representaven una part de la societat, ha fet la seva ofrena amb la presència del seu secretari general, Miquel Iceta, el cap de llistes a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, l'expresident José Montilla, l'alcaldessa d'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, Núria Parlon. 

Iceta ha fet declaracions després de lliurar l'ofrena, on ha fet una crida al diàleg i ha demanat que s'aturin les demandes sobre els presos al Govern central, en referència a la petició de retirar el delicte de rebel·lió des de la Fiscalia: "S'ha de recordar que en un Estat de Dret amb separació de poders no es pot demanar a un govern que posi a una persona en llibertat. Jo el que demanano és que si volem un diàleg sincer és no posar condicions". Iceta també ha criticat el contingut dels actes institucionals d'aquest dilluns, que considera que no representen a tots els catalans i demana que per les properes diades "siguin realment inclusius".

Pedro Sánchez reclama "convivència"

El president del govern central, Pedro Sánchez, ha reclamat aquest dimarts "convivència, respecte, diàleg i entesa" amb motiu de la celebració de la Diada. Ho ha fet a través de Twitter, des d'on ha felicitat en català aquest dia.

L'Ajuntament de Barcelona al monument de Casanova

Els membres del govern municipal de Barcelona, amb l'alcaldessa Ada Colau, els tinents d'alcalde Jaume Asens i Gerardo Pissarello, entre d'altres, han participat de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. També han assistit representants dels grups parlamentaris del PSC, Jaume Collboni, o el primer de llistes del PDeCAT, Xavier Trias. No han assistit representants de Ciutadans, el PP i la CUP.

Davant dels mitjans, Colau no ha volgut acceptar preguntes per només destacar un missatge de suport als presos polítics: "Com a càrrec institucional, és la meva obligació fer menció de les absències", ha dit. I ha afegit que "Catalunya ho tindrà molt difícil per recuperar la normalitat política i serà molt difícil desbloquejar la situació amb l'Estat si aquesta gent segueixen sent a presó".

També han participat de l'acte la delegació de la Diputació de Barcelona, encapçalada per l'alcalde d'Igualada i el president d'aquesta institució, Marc Castells.

El Govern inicia l'ofrena floral a Rafael Casanova

Els membres del Govern de Catalunya inauguren l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, amb el president Quim Torra, al capdavant. És el primer cop que aquest executiu viu l'11 de setembre des de la Generalitat. També han fet la seva ofrena la Mesa del Parlament, entre ells el president de la cambra, Roger Torrent. Després d'aquest acte, els membres de la Mesa aniran a visitar l'expresidenta Carme Forcadell a la presó de Catllar (Tarragonès).

En acabar l'entrega, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha tingut un record pels presos i exiliats: "El Govern legítim és a presó i a l'exili, algunes  diputades són a l'exili. Els actes de la Diada d'ahir estaven al voltant de la idea de la manca de llibertat. Els tenim més presents que mai i els enviem una abraçada, si ens poden veure". 

També ha fet declaracions Roger Torrent, qui ha valorat la figura de Forcadell: "No és una diada normal. És excepcional, amb presos i exiliats. La presidenta Carme Forcadell, a qui jo ara aniré a veure, està entre reixes, és una presa política, per haver fet parlamentarisme", ha dit.