Sota la calor dels darrers dies d’estiu i els primers dies de setembre, Òmnium Cultural ha celebrat la seva primera Diada d’ençà l’indult del seu president, Jordi Cuixart, amb un acte a l’Arc de Triomf que ha portat per títol "Fem-nos lliures". "Va entrar president [de la presó] i n’ha sortit president", ha recordat la periodista Mònica Terribas, encarregada de presentar l’acte, abans que Cuixart pugés a l'estrada per prendre la paraula. El president de l’entitat ha fet un discurs reivindicatiu i carregat d'optimisme, amb repetides apel·lacions a la unitat de l'independentisme, dins i fora de les institucions.

Davant els crítics, Cuixart ha defensat la taula de diàleg, però ha demanat "que reconegui el dret d’autodeterminació" explícitament. "Els indults no serveixen per passar pàgina", ha afirmat al assenyalar que el Govern espanyol segueix disposat a ignorar les declaracions i resolucions dels organismes internacionals i la justícia europea relatives al cas català. "Rebutgen la via escocesa perquè els interessa mes la unitat d’Espanya que els drets humans", ha reblat. Per això, els independentistes han "de continuar pressionant sense renunciar al xantatge de la repressió".

Cuixart ha destacat la "capacitat de mobilització i autoorganització quan convé" del moviment independentista: "Res ens serà regalat, però si unim la força de tots nosaltres, ens en sortirem: junts som invencibles". El president d'Òmnium ha enviat també un record, "el més sentit, als exiliats". "Això no va de situacions personals, és una causa col·lectiva", ha senyalat a l'afegir que si avui podia parlar des d’un escenari a Barcelona "es gràcies a tots ells".

Seguidament, ha fet una crida a participar en les manifestacions convocades aquesta tarda, i especialment "a omplir la plaça Urquinaona al costat de l’ANC". "Aquest país s’ha d’omplir d’autoestima", ha demanat Cuixart. "Mai hauríem pogut imaginar que arribaríem tan lluny", ha animat a la ciutadania el president de l'entitat, per a qui "no ens podem permetre que ningú aigualeixi tot allò que estem aconseguint com a nació". "Fem que aquesta Diada torni a ser motiu d’orgull i autoestima del poble català", ha dit, tot alertant que "la repressió busca crispar-nos i frustrar-nos" i "que ens quedem a casa". "Que no ens distregui, que no ens faci oblidar la nostra responsabilitat", ha insistit  demanant mantenir "la pressió del carrer".

Cuixart ha manifestat en diverses ocasions al llarg del seu discurs la seva esperança que no es trenqui la unitat i es mantingui la pluralitat en el moviment pel dret a decidir i es comparteixin, doncs, espais amb "gent que veniu de diferents tradicions polítiques, sindicals, associatives". "Que ningú renunciï a la seva proposta", ha sol·licitat el president d’Òmnium, perquè "la millor proposta serà la que construïm tots plegats". Finalment, ha anunciat una gran mobilització d’Òmnium contra la llei de l’audiovisual, que, ha argumentat, arraconarà la llengua catalana, que és "el nervi de la nació". "Si falla la llengua, fallarà tot", ha sentenciat.

Suport internacional

L’acte –amb presència limitada seguint les normes de la Covid-19– ha comptat amb la presència del president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, el portaveu del grup confederal d’Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, els exconsellers Jordi Rull i Quim Forn, els diputats de la CUP Mireia Vehí i Carles Riera o la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, entre d’altres.

"Fem-nos lliures" ha començat amb la lectura a càrrec de l’actor Lluís Marco dels noms de persones processades arran del procés independentista, per a les quals s’ha reclamat l’amnistia. A continuació, s’ha donat pas a tres missatges internacionals enregistrats en vídeo. El primer ha estat de Nora Cortiñas, de l’associació de mares de la Plaza de Mayo, seguida pel president del Sinn Féin, Gerry Adams. El polític irlandès ha emplaçat el Govern espanyol a reconèixer la repressió i a la Unió Europea a donar suport a la lliure expressió del dret d’autodeterminació. Finalment, Jody Williams, premi Nobel de la Pau el 1997 per la seva lluita contra les mines antipersona, ha relatat com "va quedar horroritzada per la resposta de Madrid al referèndum" i ha donat suport al dret a tornar a exercir una consulta d’autodeterminació. L'acte ha conclós amb crits d'independència i el cant d'Els Segadors a càrrec d'una coral infantil.