Detecten la presència d'una lloba a l'Alt Empordà, la primera en 16 anys a Catalunya
A la mateixa comarca hi ha un exemplar mascle, però el Departament de Territori no té evidències que els dos exemplars hagin compartit espai o que s'hagin reproduït. Des de principis de segle l'espècie està retornant a Catalunya de manera natural, sense c
Barcelona-
A Catalunya hi ha, com a mínim, una lloba. Així ho ha confirmat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, després de constatar la seva presència a l'Alt Empordà, concretament al terme municipal de la Cistella. Segons ha avançat Nació Digital, feia 16 anys que no es detectava una lloba femella a Catalunya, però les proves genètiques que s'han fet han confirmat que ho és almenys un dels cinc exemplars d'aquest animal que hi ha actualment al Principat.
A l'Alt Empordà també es té constància que hi ha un mascle de llop, tot i que no hi ha evidències que s'hagin reproduït, segons confirmen fonts del Departament. El mascle estaria a la zona de la serra de l'Albera. La reintroducció del llop a Catalunya podria fer un salt endavant aviat després de confirmar que l'animal que passejava per la zona de Cistella a l'abril era una lloba.
La darrera vegada que se'n va detectar una va ser el 2008, quan se'n va localitzar un exemplar molt a prop de dos mascles, si bé no hi havia cap senyal de reproducció i, per tant, no podien declarar que l'espècie estava oficialment establerta a Catalunya. En aquesta ocasió, fonts de Territori citades per Nació insisteixen que no tenen evidències que el llop i la lloba de l'Alt Empordà hagin compartit espai o que s'hagin reproduït.
Arreu de Catalunya hi ha registre de cinc llops, quatre mascles i una femella. Dos d'ells són a l'Alt Empordà, un a l'Alta Ribagorça (que està assentat des del 2021), un més entre el Solsonès i l'Alt Urgell i un últim a la Cerdanya. La troballa d'aquesta lloba arriba després de l'atac de dos ramats a Cistella i Cabanelles aquesta mateixa primavera. Tot i així, no hi ha cap prova que determini si aquest atac va ser a mans de la femella, tot i que podria ser probable que fos així.
Precisament aquest divendres s'ha reunit la taula de seguiment del llop, on participen integrants de l'administració, del sector ramader i d'entitats conservacionistes i en què s'ha anunciat un augment del pressupost destinat a compensar els danys provocats pels atacs dels llops.
Una vintena de llops des del 2000
Des del 2000 s'han detectat una vintena de llops a Catalunya i la seva reaparició, de moment molt minsa i sense expectatives de multiplicar-se a curt termini, genera tensions i posicions molt enfrontades entre els grups ecologistes i animalistes i els ramaders. L'espècie va desaparèixer del Principat durant el primer terç del segle XX, és a dir, fa gairebé 100 anys.
A diferència del que va passar amb l'os -que s'ha recuperat al Pirineu gràcies a un programa de reintroducció, el PirosLife, finançat per la Unió Europea, amb exemplars provinents d'Eslovènia-, el llop ha tornat a trepitjar Catalunya d'una manera natural, després de recór llargues distàncies. No pot obviar-se que és un animal que pot recórrer fàcilment 200 quilòmetres en tot just dues o tres jornades.
La Generalitat, fins ara, no té cap programa de reintroducció del llop a Catalunya, però la situació pot canviar radicalment si alguna femella s'hi acaba reproduint, ja que aleshores l'administració es veuria obligada a impulsar una major protecció de l'animal. Segons el Catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada de la Generalitat, el llop està considerat com una espècie "extinta com a reproductora" a Catalunya, un estatus que en garanteix certa protecció -no es pot caçar-, però que podria modificar-se si, finalment, si establissin llopades de manera estable.
La reaparició d'aquest mamífer ha provocat que s'impulsés ja fa dos anys el Grup Llop Catalunya, una plataforma que aplega entitats científiques, conservacionistes, ecologistes i de defensa dels drets dels animals que aposta per "afavorir la recuperació de les poblacions de llop a Catalunya". El nou grup pretén treballar per la "convivència" entre aquest animal i la "societat humana" i, entre d'altres, l'integren Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF, Depana o Libera.
Un dels seus portaveus, l'ambientòleg Sergi Garcia, apuntava a aquest mitjà que "no és tant una qüestió de voler que el llop vingui, sinó que vindrà de manera natural, és una qüestió inevitable i, per tant, s'ha de treballar perquè sigui possible la coexistència dels llops i els ramaders, tal com ja es dona a d'altres llocs".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..