Catalunya buidadaEl despoblament rural es frena a Catalunya, però la població es concentra cada cop més a les capitals comarcals

Durant el 2018 va perdre força el despoblament rural de Catalunya, si bé això no significa que els municipis més petits del Principat hagin deixat de perdre població, sinó que aquesta tendeix a concentrar-se a les capitals comarcals. Aquesta és una de les conclusions de la nova edició de l’Observatori del Món Rural, que edita la Fundació del Món Rural.

En concret, l’Observatori exposa que durant el 2018 el món rural català va perdre 72 habitants, una xifra molt inferior als 2.389 habitants que n’havien marxat durant el 2017. Ara bé, hi ha un total de 293 municipis que van perdre població el curs passat. Això significa que hi ha una “concentració de la població a les capitals de comarca i un procés de despoblament dels altres nuclis comarcals que no s’atura”. Segons els mapes que acompanyen l’informe, el despoblament és especialment marcat en municipis de l’Alt Urgell, els dos Pallars, la Noguera, el sud del Segrià, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat, l’oest del Solsonès i l’est d’Osona. En gran part, són comarques que la darrera dècada han experimentat un retrocés econòmic.

L’altra gran qüestió vinculada a la demografia que retrata el treball és l’envelliment de la població del món rural, molt més acusat que no pas l’urbà. En aquest sentit, la taxa d’envelliment -és a dir, la població major de 65 anys respecte el total- se situa en el 21,4%, una dècima menys que l’any anterior i tres punts per damunt de la que té el món urbà. El sobreenvelliment -el volum de població major de 85 anys respecte el total de persones de més de 65 anys- se situa en el 19,9%, tres dècimes més que el 2017 i 3,7 punts superior a la registre pel món urbà.

Pel que fa a les activitats econòmiques, l’informe destaca la creació de noves empreses, l’increment del nombre d’afiliats a la seguretat social i que continua disminuint l’atur. De fet, la taxa d’atur mitjana de les zones rurals (8,4%) és inferior a la de les zones urbanes (10,4%). En canvi, es detecta una reducció del nombre de joves incorporats al sector agrari durant el període 2017-2018. Finalment, pel que fa a la qualitat de vida, la valoració és bona, tot i que hi ha mancances especialment acusades en el transport públic o en la implantació de la fibra òptica. També es dificulta l’accés a l’habitatge, ja que el lloguer mitjà ha passat de situar-se en 384 euros mensuals a pujar als 399. Amb tot, la xifra és clarament inferior als 642 de l’àmbit urbà.