Els desnonaments ja no tenen la dimensió mediàtica que van arribar a assolir durant els pitjors anys de la crisi. És veritat que ara no hi ha tantes famílies que perdin el seu habitatge per manca de recursos per pagar-la. Però les xifres segueixen sent molt altes, per més que no apareguin a la premsa amb la rellevància i freqüència d'abans.

La informació sobre desnonaments està dispersa, tot i que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ofereix trimestralment pistes que ajuden a fer-se una idea. Tanmateix, aquest organisme només facilita dades des 2014, just l'any en què teòricament va acabar la recessió, en experimentar Espanya un creixement del PIB de l'1,2%.

L'INE es basa pel seu recompte en els registres de la propietat de tot el país, on ha de quedar constància dels procediments d'execució hipotecària. És a dir, d'aquells immobles que surten a la venda davant la incapacitat del propietari per a complir les obligacions que va contraure amb l'entitat que li va finançar.

No totes les execucions hipotecàries desemboquen necessàriament en el desnonament, sobretot des que algunes administracions públiques van prendre cartes en un assumpte que va arribar a adquirir rellevància social alarmant. Però sí comporten la pèrdua de la propietat de l'immoble, amb el drama que amb tanta freqüència això suposa.

Doncs bé, segons l'INE, entre 2014 i el primer trimestre del 2017 es van produir a Espanya un total de 313.031 execucions hipotecàries, de les que més de la meitat (180.595) van correspondre a habitatges. La major part dels damnificats per elles van ser famílies (116.631) i la resta, persones jurídiques.

Només entre gener i març de 2017, amb l'economia espanyola gaudint suposadament de vent de popa, hi va haver 9.153 execucions hipotecàries d'habitatges. Aquesta xifra, que equival a 100 al dia de mitjana, reflecteix com la "recuperació" pregonada pel govern central no ha acabat, ni de lluny, amb aquest problema.

La comunitat autònoma amb un nombre més elevat d'execucions hipotecàries d'habitatges en els tres primers mesos de 2017 va ser Andalusia (2.661), seguida de la Comunitat Valenciana (1.588) i Catalunya (1.483). En la banda oposada figuren Navarra (67), la Rioja (67), País Basc (79) i Cantàbria (80), sempre segons l'INE.