Barcelona i Sant Cugat del Vallès gairebé copen les 30 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt de Catalunya. Segons dades publicades aquest dilluns per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la capital catalana concentra 20 de les 30 agrupacions censals -d'un total de 853- amb major nivell socioeconòmic, mentre que Sant Cugat del Vallès en té set i Esplugues, Sant Joan Despí i Matadepera una en cada cas. Les dues primers ciutats acaparen les 23 agrupacions que acaparen el rànquing.

Les tres agrupacions censals que obtenen una major puntuació en l'índex Socioeconòmic Territorial (IST) corresponent a l'any 2019 són les Tres Torres (a Sarrià – Sant Gervasi, a Barcelona), Can Castelló, Modolell i Can Ballescar (també al districte de Sarrià – Sant Gervasi) i Parc Central – el Colomer – Pla de la Pagesa – Can Majó (Sant Cugat del Vallès), seguides de Can Ràbia i el Turó Parc, dos agrupacions també incloses a Sarrià – Sant Gervasi. A l'altre extrem de l'índex apareixen el nucli urbà de Salt, el barri de Fondo Alt de Santa Coloma de Gramenet i la zona Sant Roc Oest de Badalona. L'IST agrupa en un sol índex indicadors econòmics (laborals i de renda) o educatius, entre d'altres.

Segons les dades de l'Idescat, Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren les 36 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt del país, amb una puntuació en l'índex IST d'almenys 25 punts per sobre la mitjana catalana. L'única zona fora l'àrea metropolitana amb un valor d'IST de més de 125 és el barri gironí de Montjuïc.

A banda de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, amb 24 i 7 agrupacions censals al capdavant de la llista, respectivament, també hi ha altres municipis amb zones a la part alta de l'índex. Són Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i Girona ciutat.

Les agrupacions amb menor puntuació

No obstant això, Barcelona i l'àrea metropolitana també reuneixen 39 de les 64 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya, amb una puntuació almenys 25 per sota la mitjana catalana. Algunes de les zones que apareixen a la llista són la part nord de Montornès del Vallès o el nucli urbà de Canovelles.

Pel que fa a la resta, sis de les agrupacions censals amb pitjor puntuació IST es troben al Camp de Tarragona, sis més a Ponent, vuit a les comarques gironines, tres a les comarques centrals, una al Penedès i una a les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, cap d'elles es troba a l'Alt Pirineu i l'Aran.

Per municipis, l'Hospitalet de Llobregat és el que concentra un major nombre de distribucions censals de nivell socioeconòmic baix, amb un total de set. El segueixen Santa Coloma de Gramenet, amb sis; Badalona, amb sis més, i Barcelona, amb cinc. La resta d'agrupacions –fins a 752- es troben lleugerament per sobre o per sota la mitjana catalana. En concret, 329 obtenen una puntuació de 75 a 100 en l'índex IST, mentre que 423 tenen una qualificació d'entre 100 i 125.

L'índex Socioeconòmica Territorial (IST) concentra sis indicadors en un sol valor. Dos d'ells valoren la situació laboral, dos més el nivell educatiu, un té en compte la renda i l'altre té relació amb la immigració. En matèria laboral, l'índex observa la població ocupada de 20 a 64 anys i els treballadors de baixa qualificació de cada zona. Quant al nivell educatiu, es té en compte la població de 20 anys o més amb estudis baixos i la població jove sense estudis postobligatoris, mentre que la resta tenen en compte la renda mitjana per persona i el nombre d'estrangers de països de renda baixa o mitjana.