El 21,3% de la població de la metròpoli de Barcelona està en risc de pobresa, el que significa un total de 683.800 persones. El percentatge és pràcticament igual al que hi havia en el període 2016-2017, quan se situava en el 20,8%, segons l'Estadística metropolitana sobre condicions de vida 2017-2018. En una roda de premsa aquest dijous, el director de l'Institut d'Estudis Regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB), Ricard Gomà, ha dit que els canvis tant a Barcelona (del 19,2% al 19,7%) com en la primera corona metropolitana (del 22,4% al 22,8%) no han estat "significatius".

Segons el criteri de l'Eurostat, el llindar de risc de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana d'ingressos equivalents de la població, que en llars unipersonals és de 10.789 euros a l'any, i en les formades per dos adults i dos nens és de 22.658 euros anuals. No obstant això, en el període 2017-2018 la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes va ser de 34.292 euros, un 3,1% més que durant 2016-2017, quan va ser de 33.252 euros, una xifra que creix a Barcelona i en la seva metròpolis, tot i que és superior a la capital catalana.

Gomà ha dit que els resultats varien "molt" abans i després d'aplicar transferències socials com les pensions de jubilació, viduïtat i atur, que en el cas dels jubilats redueixen el risc de pobresa del 82,5% al 17,8%. En aquest sentit, l'estudi determina que el risc de pobresa en el període 2017-2018 va passar de ser de el 42,4% abans de les transferències socials al 21,3% després d'elles, una reducció que ha estat de 52,4 punts percentuals a Barcelona i de 47,5 en la resta de l'àrea metropolitana.

Privació material

També ha detallat que la privació material, com a falta de capacitat per consumir béns considerats com a bàsics, ha afectat de manera "moderada" al 14,1% dels habitants de la metròpoli entre 2017 i 2018. Les mancances més esteses són no poder fer front a despeses imprevistes (30,3%) i no poder anar de vacances una setmana a l'any (30,2%). La que més s'ha reduït respecte a l'anterior informe és la relacionada amb les despeses imprevistes, que en el curs 2016-2017 va arribar al 36%. "El model de recuperació ha superat l'emergència però no la desigualtat", ha dit Gomà.

Segons l'estadística presentada, els costos socials de l'habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments i assegurances) s'ha incrementat de manera "important" a la metròpolis, on la despesa mensual mitjana ha pujat un 4,1% durant aquest període -de 450 euros al 2016-2017 a 469 euros-. A més, el 12,9% de la població destina més del 40% dels seus ingressos a habitatge, llindar a partir de el qual es considera una càrrega excessiva, en una problemàtica que afecta especialment els joves d'entre 16 i 34 anys, el 20,9% dels quals estan en aquesta situació.

El vicepresident de Planificació Estratègica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regidor de Presidència de Barcelona, ​​Jordi Martí, ha lamentat la poca redistribució de la riquesa que ha comportat el model econòmic i laboral "post crisi".