Si no hi ha una nova sorpresa, molt probablement les properes setmanes es constituirà un nou govern de la Generalitat integrat almenys per Junts per Catalunya i ERC. El nou executiu afrontarà nombrosos reptes, després d'una legislatura especialment convulsa, culminada amb la proclamació –que no implementació– de la República catalana i la posterior aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del govern espanyol, que va suposar la destitució de l'executiu de Puigdemont i la convocatòria d'eleccions del 21 de desembre. Abans de posar-se en marxa, però, s'hauran de resoldre incògnites importants, com ara qui el presidirà.

JxCat manté que el seu únic candidat a encapçalar-lo és Carles Puigdemont, però alhora creixen les veus que admeten que difícilment tornarà de Bèlgica sense tenir la garantia de no ser empresonat, una possibilitat que ara mateix s'intueix difícil. De la seva banda, ERC, que aquest dimarts ha reiterat que només contempla Puigdemont com a president –però que li demana que expliciti com ho farà possible– està pendent del que passi aquest dijous al Tribunal Suprem, quan el seu president i cap de llista a les eleccions del 21 de desembre, Oriol Junqueras, torni a declarar. Els republicans esperen que sigui alliberat de la presó d'Estremera, un fet que als seus ulls impulsaria les opcions que es convertís en president de la Generalitat si finalment Puigdemont no torna.

Òbviament, sigui qui sigui la persona que opti al càrrec, també s'haurà de garantir el suport parlamentari per assolir la investidura, ja que entre JxCat i ERC sumen 66 diputats, a dos de la majoria absoluta. Per tant, necessitaria almenys l'abstenció de la CUP per ser escollit, sempre que no aconsegueixi el suport d'un altre grup, una opció ara mateix poc probable. Més enllà d'aquesta qüestió, quins són els grans reptes del proper govern català, tenint en compte que més que probablement serà independentista?

Per a la politòloga i editora del grup d'anàlisi Politikon, Berta Barbet, el futur govern hauria de tenir entre els seus principals objectius "despolaritzar la situació política" a Catalunya, després que els darrers mesos s'hagi viscut una "escalada molt gran, tant per part de l'independentisme com de l'antiindependentisme. Hi ha hagut una radicalització de les postures". Opina que "s'hauria d'intentar trobar punts en comú per generar algun tipus de diàleg", per tal de recuperar espais que "són de tots", com ara el Parlament. En aquest sentit, considera que estaria bé que la mesa de la cambra legislativa "sigui plural", que no "prengui decisions controvertides" i que les comissions que es creïn tinguin el suport de "tots" els grups. "En certa manera es tractaria que el Govern anés una mica a remolc de la pluralitat del Parlament", subratlla. Amb tot això, creu, es podria facilitar un diàleg al voltant de qüestions com el referèndum o el finançament.

Ara bé, Barbet admet que només es podrà avançar cap a una desescalada del conflicte si hi ha gestos de les dues bandes, de manera que difícilment arribarà si es manté la "pressió judicial". La politòloga considera que després de dues legislatures catalanes curtes, n'hi haurà una de llarga "si només depèn dels partits" que formin la Generalitat, però tornarà a ser breu "si el tema judicial es manté en primer pla". La periodista i analista política Esther Vivas veu complicat preveure si serà una legislatura llarga o curta, perquè "cal tenir en compte la variable de què fa el govern espanyol i sembla que aposta clarament per una via judicial i repressiva, que dificulta una sortida política a l'encaix de Catalunya i Espanya".

Aliances amb els Comuns

La campanya per a les eleccions del 21 de desembre van mostrar com les formacions independentistes modificaven el seu discurs per tornar a parlar de bilateralitat, amb l'excepció de la CUP, tot i la negativa de base del govern espanyol i dels seus principals aliats –bàsicament Ciutadans i PSOE– d'acceptar el dret a decidir dels catalans. Ara bé, ni ERC ni JxCat renuncien a la independència ni a la implementació de la República catalana, de manera que uns dels grans reptes que tenen pels propers anys és augmentar el suport social a un projecte social que el 21-D va reunir el 47,5% dels votants, mentre que el 43,5% s'hi van oposar explícitament. Per a Vivas, "la clau és vincular la qüestió social a la qüestió nacional. L'estratègia de primer la independència i després ja vindrà la resta i supeditar la qüestió nacional a la social ha conduït a la situació actual en la qual Ciutadans ha guanyat les eleccions. Constata la dificultat per arribar a amplis sectors de la societat afectats per la crisi i que no veuen en l'independentisme una opció que doni una resposta a la situació econòmica que pateixen".

L'analista política afegeix que "no només es tracta d'ampliar les bases de l'independentisme, sinó de crear aliances socials i polítiques amb aquells que tenen un ferm compromís amb el dret a decidir, que són els Comuns i les seves bases". Considera que la via per fer-ho, és a través d'un procés constituent, "on hi haurien de tenir cabuda tant els independentistes, com els que aposten per una confederació". En aquest sentit, durant la campanya del 21-D tant la CUP com ERC van defensar la necessitat de posar en marxa ara sí aquest procés constituent com a camí per sumar partidaris al projecte de República.

Berta Barbet, de la seva banda, veu "difícil" aconseguir un equilibri que permeti alhora destensar la situació política, apostar per vies que generin ara mateix més consens social a Catalunya, com ara retornar a la via del referèndum, i a més mantenir la mobilització de l'independentisme, que en l'actual clima de tensió ha superat els dos milions de partidaris, tant al referèndum de l'1 d'octubre com a les eleccions autonòmiques de fa uns dies. Per a la politòloga, "les coses que permeten eixamplar l'independentisme, redueixen el suport al projecte de govern i a la inversa". Del 27-S del 2015 al 21D, 100.000 persones més han optat per votar partits independentistes, amb un creixement concentrat en les zones tradicionalment més hostils a aquesta opció, l'actuació del proper executiu serà un dels factors claus per comprovar si els propers anys la xifra creix, es manté estable o, per primer cop els darrers anys, cau.