Público
Público

Una desena de policies investigats per les càrregues de l'1-O demanen l'amnistia

Les seves defenses asseguren que "en cap cas" van cometre actes de tortura ni tractes inhumans o degradants, algunes de les excepcions que fixa la llei per quedar-ne fora. L'entitat Irídia s'oposa que s'amnistiïn els agents

Pla mig d'agents de la policia espanyola d'esquenes intentant impedir el pas de ciutadans que feien cua per votar a l'Escola Ramon Llull, l'1 d'octubre de 2017
Pla mig d'agents de la policia espanyola d'esquenes intentant impedir el pas de ciutadans que feien cua per votar a l'Escola Ramon Llull, l'1 d'octubre de 2017 - ACN

Una desena de policies nacionals investigats per les càrregues de l'1-O a Barcelona han demanat al jutge que se'ls apliqui l'amnistia perquè, a parer seu, "en cap cas" van cometre actes de tortura ni tractes inhumans o degradants, algunes de les excepcions que fixa la llei per quedar-ne fora. L'entitat Irídia, que exerceix d'acusació popular i particular, s'oposa que s'amnistiïn els agents.

Així ho sol·liciten els advocats de nou policies del mig centenar que investiga el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona per les càrregues de l'1-O, entre els quals hi ha l'agent que va rebentar l'ull dret a Roger Español amb una pilota de goma. Els agents que demanen l'amnistia van actuar als instituts Pau Claris, Prosperitat, Àgora, Dolors Monserdà, Infant Jesús i Mediterrània. 

Els agents que demanen l'amnistia van actuar als instituts Pau Claris, Prosperitat, Àgora, Dolors Monserdà, Infant Jesús i Mediterrània

L'escrit destaca que "pràcticament la totalitat" dels policies van actuar l'1-O en defensa de la legalitat i de l'ordre constitucional espanyol, "en compliment de les seves funcions" i actuant amb la "proporcionalitat i la mesura necessària", d'acord amb una "complexa situació" i amb els "escassos mitjans de què van ser dotats", per evitar "l'acció de milers de ciutadans congregats als centres de votació".

La defensa d'aquests nou policies, als quals s'atribueixen delictes de lesions, remarca que no hi ha cap fonament per concloure que la seva actuació fos constitutiva d'aquestes excepcions per ser amnistiats. En aquest sentit, els advocats asseguren que els agents són investigats sobre la base "de simples fotografies, sense acreditar-ne l'autoria, o per una aplicació de l'ús de la força en la seva mínima expressió, de més que dubtosa il·licitud, ja no penal, sinó fins i tot administrativa".

L'escrit ressalta que el preàmbul de la llei d'amnistia deixa clar que amb ella no es pretén la "criminalització" dels funcionaris que van actuar per evitar l'1-O i que a més especifica que el seu objectiu és "alleujar" la situació processal dels investigats.

Irídia, en contra

L'entitat Irídia, que exerceix d'acusació popular i particular en aquesta macrocausa oberta a Barcelona, va anunciar que s'oposarà que s'amnistiïn els agents perquè considera que els seus actes podrien ser constitutius de tortura o tracte inhumà o degradant.

L'entitat recorda que la llei d'amnistia deixa exclosos de la seva aplicació els actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d'òrgan o membre i els actes constitutius de tortures o tractes inhumans o degradants. Per tant, l'amnistia no és aplicable als policies encausats per aquests actes, com ara, els del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona processats per la pèrdua d'un ull per bala de goma de Roger Español l'1-O.

"Fets tan greus com els de l'1 d'octubre no han de quedar impunes. Després de quasi set anys de procediment judicial, cal que els 51 agents acusats siguin jutjats i condemnats, i que les víctimes siguin escoltades i reparades", afirmen.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?