No hi ha cap tipus de remordiment en les paraules de Pablo Hasel. El recent condemnat a dos anys de presó per l’Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i a les Forces de Seguretat de l’Estat deixa clar que “no se’n penedeix de res” i que sap que “acabarà entrant a presó” tard o d’hora. Exemple d’això són les seves accions després de conèixer la sentència: va tornar a piular les frases per les quals ha sigut condemnat.

Amb l’ànim gens decaigut, “mentalitzant-se” i “intentant quedar-se amb allò positiu”, el raper Pablo Hasel parla amb Públic sobre llibertat d’expressió, persecució d’idees i independència judicial. Assegura que la sentència que el condemna a dos anys i un dia de presó i a pagar més d e 20.000 euros de multa “no el sorprèn”.

La nova pena se suma a una anterior – de 2014 – que el castigava a uns altres dos anys per enaltiment del terrorisme. En total, podria passar cinc anys de la seva vida a presó: quatre per la suma de les condemnes i una més en cas de no poder pagar la multa. Considera que es tracta d’una “venjança” per no haver-se fet enrere.

"Un judici contra les meves idees"

“Aquest judici no era només contra mi, sinó contra les meves idees republicanes i antifeixistes”. Segons el raper, de nom Pablo Rivadulla i d’origen lleidatà, a l’Audiència Nacional estan tots “tallats pel mateix patró”. Per això, assenyala que aquest judici va acabar convertint-se en un judici mediàtic, que era un paripé i que l’anaven a condemnar passés el que passés. “No renunciaré a les meves idees i si això suposa que em volen condemnar a presó, que ho facin, només aconseguiran donar més veu a allò que volen silenciar”, sentencia.

El següent pas serà recórrer davant el Suprem, tot i que no confia en que el tribunal li doni bones notícies. “Espero més que m’augmentin la condemna que m’absolguin”, explica Hasel sobre la mateixa instància que finalment va absoldre la tuitaire Cassandra un dia abans de la seva condemna. No creu que sigui “casualitat” que hagin retirat els càrrecs a Cassandra. Ni que fos just el dia abans.

Hasel relaciona aquests fets amb el penediment que la tuitaire va demostrar públicament, ja que “va dir que l’Audiència Nacional era un tribunal exemplar”. Creu que la seva absolució serveix per deixar clar que si tens certa actitud de penediment o de submissió seràs premiat; “però que si plantes cara al tribunal i et reafirmes en els teus posicionaments, vas cap endins”.

Si finalment el Tribunal Suprem ratifica la condemna, està disposat a recórrer al Constitucional i més tard a l’Europeu de Drets Humans, tot i que “l’Estat espanyol es pot passar pell forro el que digui Estrasburg”. Segons Hasel, els tribunals d’Espanya “serveixen a una minoria de poderosos rics i no a la immensa majoria de la població”.

Independència judicial

Pel que fa a la justícia espanyola, el raper creu que “a Espanya no hi ha separació de poders”. Per a ell, els tribunals serveixen a les multinacionals i es protegeixen entre ells. Una prova d’això? Les presons estan plenes de pobres, certifica. El músic denuncia la contundència d’una condemna que supera en anys a la que dicten a “nombrosos pederastes i violadors” o a persones que “han saquejat molt diner públic”.

A més, acusa als tribunals de protegir “als seus”, als que assenyala com a “rics feixistes”. No és quelcom nou per a ell. Assegura que des de que va començar a fer aquest tipus de música no ha tingut problemes de censura. Hasel creu que el feixisme segueix controlant l’Estat i que “tot segueix igual”, tot i les “quatre reformes” que es van fer en la Transició. En la seva opinió, no ha hagut depuració alguna en les institucions de l’Estat ni ruptura amb el feixisme.

Llibertat d'expressió

Hasel critica als jutges per atemptar contra la llibertat d’expressió. “Hi ha moltes persones que diuen que està en risc”, però no, la llibertat d’expressió a Espanya “no existeix”. Explica que només cal que una persona des del seu Twitter o des del Seu Facebook no pugui criticar a la monarquia, que tingui por d’anar a presó i s’autocensuri, perquè no hi hagi llibertat d’expressió. De totes maneres, Hasel no li augura un llarg futur a la monarquia.

Proposa acabar amb aquest règim que “no respeta ni les llibertats ni els drets més fonamentals”. Però això seria una solució a llarg termini. Per ara, confia en la mobilització en els carrers per plantar cara i que “al menys s’ho pensin dos cops abans de seguir empresonant per delictes d’opinió”.

Davant d’aquest mitjà incideix que ha estat condemnat per criticar públicament “fets objectius”. Alguns d'aquests "fets objectius" són que “el silenci de les amants del rei emèrit ha estat comprat amb diners públics o que la guàrdia civil va assassinar a immigrants a El Tarajal”. Afegeix que s'estan tergiversant les coses per desviar el focus d'atenció perquè “no els interessa”.

Enaltiment del terrorisme

A més, Hasel aclareix que no ha estat condemnat per enaltir a ETA. “En cap de les meves cançons hi ha enaltiment a ETA”, explica. Segons el seu punt de vista, els presos polítics són exemples de resistència perquè aguanten condicions més dures que els presos comuns i “això els converteix en exemples de resistència independentment que un estigui d'acord o no amb les seves idees”.

La majoria de les accions d'ETA no les condemna, però no l’estan jutjant per això. Davant el Suprem va defensar la llibertat d’escollir els seus exemples. Segons el raper, “ningú ha d'imposar a qui admirem i a qui no”. Critica que “ja no hi ha llibertat ni per a això”.

Finalment, Pablo Hasel adverteix de la tortura psicològica que suposa no saber quan entraràs a presó. Explica que les autoritats “juguen amb la incertesa” i tot això suposa un desgast psicològic “més dur que la tortura física”.

No obstant això, deixa clar que hi ha Hasel per a estona. Des de la presó pretén “seguir creixent com a revolucionari”. No s'intimida davant la presó i preveu seguir escrivint cançons, poemes i fins i tot una novel·la. “Ells sortiran perdent”, assegura, “ens volen empresonar perquè claudiquem i abandonem però si no ho aconsegueixen, no guanyen”.