A pesar de no ser un grup de risc de la Covid-19, els ingressats en residències de salut mental valencianes es troben patint un nivell de confinament equiparable als centres de la tercera edat, amb restriccions d’eixides i de visites que –almenys en un cas- arriba a l’extrem d’un confinament pràcticament total des del març. "Els protocols habituals de mobilitat i de visites ja són molt restrictius –denuncia Lola Escalona, membre del Grup d’Ajuda Mútua en salut mental de València (GAM)-, però des d’octubre, amb el repunt d’infeccions per Covid les restriccions han augmentat de forma injustificada, agreujant els símptomes de molts pacients".

La situació s’està convertint en "una bomba de rellotgeria", en paraules d’aquesta activista, qui també recorda que "és una contradicció que quan hi va haver el confinament general, tenir un problema de salut mental era una motivació que permetia eixir de casa i ara, en canvi, siga al revés".

Escalona denuncia que no hi ha cap mesura legal que avale aquestes mesures, ja que "la conselleria va aixecar totes les restriccions de confinament el 26 d’agost, i des de llavors no ha dictat cap nova ordre". Per això, tant el GAM com altres col·lectius que treballen pel benestar de les persones amb problemes de salut mental –Imaginave, Orgullo Loco o el grup de música Guitar Heroes-, agrupats en la plataforma Activistes en Acció, s’estan mobilitzant per aconseguir una major intervenció de la Direcció General de Diversitat Funcional en el control de les residències, però també per un canvi de model amb tractaments individualitzats i més autonomia per als residents. Aquest dijous, 7 de gener, han convocat una concentració davant la residència San Ramón de Picassent, en continuació a una anterior que ja van realitzar davant les portes del centre Mentalia-Puerto de València, on van llegir els drets de les persones amb trastorns i després els van llençar a una paperera, simbolitzant que aquests es vulneren sistemàticament.

Tancats des del març

La situació de Mentalia-Puerto és la més sagnant, sempre segons les denúncies d’aquests col·lectius. Sergio Pelijero, vocalista del grup Guitar Heroes i que es defineix com a "supervivent" de les malalties mentals, explica que els residents allí ingressats pràcticament no poden eixir del centre des de març. "Si tenen sort, poden anar 15 minuts a prendre un cafè, sempre acompanyats dels monitors. N’hi ha que fa mesos que no poden veure les seues famílies. Els meus amics que estan dins no paren d’enviar-me àudios explicant que no poden més, i el risc de suïcidis és molt alt", denuncia.

Pelijero també assegura que la direcció del centre "s’excusa en ‘ordres de dalt’ per mantenir aquestes mesures, però nosaltres sabem que la conselleria no ho avala i mai ens han volgut ensenyar aquestes ordres per escrit". Per això reclama que la Generalitat defense els drets de les persones que té sota la seua tutela" –uns 3.000 en total, sumant tot tipus de discapacitats- i que aquests centres, actualment concertats, "passen a ser gestionats de forma pública".

Públic ha intentat infructuosament recollir la versió de la direcció de Mentalia-Puerto –gestionada per la multinacional Domus Vi, implicada en diversos escàndols per la gestió de residències d’ancians. Per la seua banda, fonts de la conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, de la qual depenen aquestes residències, asseguren que s’han reunit amb aquests col·lectius i han escoltat les seues demandes, però que aquestes "no tenen fonament". "S’han fet inspeccions com ens han demanat. Primer telemàtiques, com ens van dir que no n’hi havia prou i que podien estar coaccionant els interns, s’han repetit presencialment, i totes les residències estan complint els protocols estrictament. No s’han detectat irregularitats ni tampoc la situació extrema que estan denunciant".

Canvi de model

Segons un estudi de la Fundació Espanyola per la Prevenció del Suïcidi elaborat aquest mateix 2020 "l’aïllament produeix ansietat, estrès, depressió i conductes suïcides, malestars que si es van acumulant, poden desencadenar formes de violència verbal i d’altres tipus (...) el desenvolupament d’unes relacions equilibrades tant en les relacions externes (familiars, amics, etc.) com en les internes (altres interns, personal de la institució, etc.) són indispensables per al benestar" de les persones amb problemes de salut mental. En una línia similar, la psicòloga Zineb Aghedar, coordinadora del servei d’atenció psicològica per Covid de Psicologia sense Fronteres, alerta que "el contacte amb persones properes, que es preocupen per a tu, sempre és útil" per a una bona salut mental, encara que també fuig de generalitzacions i demana estudiar "cas per cas".

Aquesta demanda d’una atenció més personalitzada també la fa seua l’advocat Gonzalo Nielfa, de l’associació Asiem, de defensa dels drets i la qualitat de vida de persones amb problemes de salut mental greu i els seus familiars: "Cal uns tractaments més individualitzats, tenim un problema de model i no de mala fe". Nielfa també reconeix que no totes les persones ingressades poden trobar-se al límit, però alerta que "les demandes d’atenció són reals i ens ho explica la gent que està ingressada en primera persona, que ens diu que no pot més. No els podem oblidar".