Oriol Junqueras ha fet una autèntica demostració de força en la presentació en societat de Militància Decidim, la candidatura amb la qual aspira a recuperar la presidència d'ERC en el congrés que la formació celebrarà el proper 30 de novembre. Unes 1.300 persones s'han congregat al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) -que no s'ha arribat a omplir- per donar-li suport, una xifra molt notable tenint en compte que la militància republicana se situa en uns 8.200 afiliats. Just al final del seu llarg discurs, ha anunciat que Elisenda Alamany, la líder del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, serà l'aspirant de la candidatura a la secretaria general.

Junqueras ha apel·lat constantment a l'orgull de les bases d'ERC, però també ha dedicat dards importants al reduït nucli dirigent que, segons ell, ha regit la formació els darrers anys. Sense mencionar-los pel nom en cap moment, es referia a l'encara secretària general del partit, Marta Rovira, i a l'expresident del Govern, Pere Aragonès, entre d'altres. Tot i no formar-ne part personalment, ambdós donen suport a Nova Esquerra Nacional, l'altra gran candidatura que pretén imposar-se al conclave d'ERC.

En aquest sentit, Junqueras ha fet una crida a "fer net" i a "recosir" el partit, però amb el compromís de "no cosir cap ferida que prèviament no haguem netejat". Unes paraules que confirmen la ruptura total de relacions amb qui va formar tàndem durant 13 anys al capdavant del partit. Alhora, ja cap al final del discurs, el president d'ERC fins al juny ha manifestat el compromís de fer "no només un nou 1 d'octubre, sinó també un 3 d'octubre [la vaga general en protesta per la repressió del referèndum] tan llarg com faci falta per aconseguir la independència de Catalunya".

Rebut amb crits de "president" tant quan ha entrat al recinte com a l'inici de la seva intervenció, Junqueras ha assegurat que hi ha "2.500 militants" del partit compromesos amb el seu projecte, com també ho estan "el 60% dels alcaldes" de la formació i hi ha més de 400 persones implicades en els grups de treball per articular-lo. Per al també antic pres polític, el seu projecte "té com a voluntat salvar i rescatar el nostre partit per posar-lo un altre cop al servei del país".

I, segons ell, la necessitat de salvar-lo apareix perquè una part de la direcció "des del gener del 2018 va decidir fer un grup B per prendre decisions polítiques, al marge de la presidència del partit, però també de l'executiva i el consell nacional. I aquell mateix grup va decidir tenir una estructura comunicativa B que es va dedicar a fer cartells contra l'Alzheimer. Aquesta gent va trair els nostres principis i quan ho reivindiquen amb orgull ens fan passar vergonya a tots". El to de Junqueras ha evidenciat que la guerra interna a la formació segueix pujant de nivell i que, de moment, ni ell i el seu equip ni els anomenats roviristes pretenen articular ponts amb l'altre sector.

La indignació interna "com a motor de canvi"

Per a ell, del que es tracta és transformar una "indignació" que veu "legítima" en un "motor de canvi i renovació, en una foc nou que ho renovi tot". Per afegir que "tenim la responsabilitat no només de fer net, sinó també de cosir i recosir aquesta organització en ella mateixa i amb el nostre país", amb l'important matís "que no cosirem cap ferida que prèviament no haguem netejat, ningú té dret a demanar-nos que tot allò que ens ha avergonyit no ha passat".

Per tot plegat, s'ha compromès a "ser garantia de netedat i transparència" i ha manifestat la voluntat de "dignificar els òrgans de decisió" com l'executiva i el consell nacional i "acabar amb tots els òrgans paral·lels que ens han portat on som", en referència a Rovira i al seu nucli de confiança. En l'acte d'avui, però, no s'ha pronunciat en cap moment sobre els pactes d'ERC amb el PSC i el PSOE.

Les crítiques a l'estructura B del partit han planat en les moltes intervencions de l'acte i, per exemple, la diputada al Parlament Ana Balsera ha reiterat "que hem sentit vergonya en veure com una estructura B feia i desfeia al marge de la militància, mentre que l'exconseller d'Exteriors i antic alcalde d'Agramunt, Bernat Solé, ha manifestat que la formació s'ha "institucionalitzat" i que això és un problema quan "vol dir prendre decisions a les fosques i en reduïts espais de poder". Finalment, el també exconseller d'Exteriors i antic pres polític Raül Romeva ha proclamat que per a ell Junqueras "és un company de lluita i als companys de lluita no se'ls hi gira l'esquena, se'ls hi dona suport".

Quatre precandidatures

Militància Decidim és la candidatura favorita per imposar-se als congrés dels republicans, juntament amb Nova Esquerra Nacional, la llista encapçalada per Xavier Godàs i Alba Camps que es va presentar dijous i compta amb l'aval de l'encara secretària general, Marta Rovira, i de l'expresident del Govern Pere Aragonès. Amb tot, també han anunciat la intenció de concórrer el conclave dues opcions més: Foc Nou, amb l'exconseller Alfred Bosch com a líder visible; i Recuperem ERC, que presenta com a candidat a la presidència l'economista Xavier Martínez Gil.

La terna final de candidatures es coneixerà el 15 de novembre, quan s'anunciarà les que han aconseguit recollir l'aval d'almenys el 5% de la militància, el que equival a poc més de 400 signatures. Des del 2008 que ERC no celebra un congrés amb la presència de quatre candidatures. En aquella ocasió la cita acabaria propiciant diverses escissions, que tindrien poc èxit electoral, com Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència

Pel que fa a noms, a banda de Junqueras, entre els noms claus de Militància Decidim hi trobem l'eurodiputada Diana Riba, la jove diputada al Parlament Ana Balsera – de Santa Coloma de Gramenet-, l'exportaveu del partit a Rubí Arés Tubau, la senadora del Camp de Tarragona Laura Castel i l'alcalde de Sant Julià de Ramis (Gironès), Marc Puigtió.

Altres dirigents implicats en la candidatura són el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, o la sindicalista de la UGT Laura Pelai, mentre que també donen suport a la proposta de Junqueras el secretari d'Organització Pau Morales, l'exconseller i actual secretari general adjunt d'ERC, Juli Fernàndez; l'exconseller, exprés polític i president de la Fundació Irla, Raül Romeva, el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, l'exconseller d'Interior Joan Ignasi Elena, els exdiputats Joan Capdevila i Joan Tardà, o el vicesecretari general de Coordinació Interna, Oriol López, entre d'altres.

En quant a les línies estratègiques, Oriol Junqueras aspira a què ERC sigui un partit que tingui una "aliança estratègica" entre el món de la política i el del treball i insisteix en la necessitat de "construir grans aliances i compromisos amb gent diferent, dins l'organització i fora, amb altres partits polítics". I ha assenyalat que les aliances no només han de ser amb els independentistes, sinó també amb els que "volen millorar la vida de la gent del nostre país". "És impossible fer la independència de Catalunya si no som capaços d'implicar molta més gent", considera.

Respecte a les relacions amb el PSC i el PSOE, Militància Decidim no es diferencia excessivament de la posició de Nova Esquerra Nacional. Totes dues són partidàries de ser "extremadament vigilants amb el compliments dels acords", però també de mantenir la relació. Amb tot, la llista de Junqueras advoca per augmentar el nivell d'exigència en les negociacions i posar una major distància amb els socialistes.