LLIBERTAT D'EXPRESSIÓDemà pots ser tu, una campanya per denunciar el retrocés en drets fonamentals que es viu a l'Estat

Amb l'objectiu d'alçar la veu, remoure consciències i mobilitzar la població per aturar la regressió en diversos drets fonamentals, com els d'expressió o manifestació, que es viu a l'Estat espanyol, Òmnium Cultural i quatre entitats pro drets humans i per la pau han impulsat la campanya Demà pots ser tu-Mañana puedes ser tú. La iniciativa s'ha presentat aquest dijous al recinte de Can Batlló de Barcelona, amb la presència de diverses persones represaliades els darrers anys, com els rapers Valtonyc i Pablo Hásel. La campanya, en la qual també participen l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Associació Irídia, Centre per la Defensa dels Humans, NOVACT-Institut Internacional per l'Acció Violenta i la Fundació per la Pau, busca donar una "resposta unitària" davant la "situació de vulneració de drets" que patim, segons ha explicat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.

El també portaveu de l'entitat ha recordat que des de l'aprovació de la Llei Mordassa 20.000 persones han estat investigades o sancionades a l'Estat espanyol per exercir la llibertat d'expressió. "Som en un moment d'extrema gravetat, en què davant un Estat que no els protegeix sinó que vulnera drets, qualsevol persona pot ser sospitosa. Això no va només de presos polítics [el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, està empresonat des del 16 d'octubre], sinó també de cantants, de periodistes, d'activistes i de gent anònima allunyada dels grans focus que estan patint aquesta repressió que va en contra tots aquells que gosen qüestionar el règim caduc del 78, que persegueix de forma indiscriminada i injustificada qualsevol dissidència", ha afirmat Mauri. Segons la campanya, cal tenir clar que la repressió "s'ha socialitzat" i ara li pot tocar a "qualsevol", d'aquí la necessitat de donar-hi una resposta unitària que agrupi entitats diverses per poder-la aturar.

Ver vídeo

L'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa ha recordat que des de fa anys les entitats de drets humans i col·lectius socials denuncien la "deriva autoritària" que es viu a l'Estat, i que es tradueix en una "repressió a la dissidència" que s'ha vist en qüestions tan diverses com en les vagues generals o amb les reformes de la Llei de seguretat ciutadana i el codi penal, de caràcter clarament més restrictiu. "L'ús extensiu del dret penal està més clar que mai en la causa general contra l'independentisme, però el que hi ha realment és una causa general contra la democràcia i l'estat de dret", ha declarat. La campanya pretén sumar col·lectius de tot l'Estat perquè es mobilitzin "en defensa dels drets i les llibertats", però alhora vol donar un "missatge d'esperança" per afirmar que "no podran" perquè "contra la raó de la força d'uns, nosaltres tenim la força de la raó", en paraules de Franquesa.

Implicació de diversos represaliats

En la presentació de la campanya hi han intervingut diverses persones que els darrers anys han estat condemnades o perseguides judicialment i que exemplifiquen la regressió de drets a l'Estat. Hi havia els rapers Valtonyc, recentment condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons, i Pablo Hásel, condemnat a cinc anys de presó. El músic lleidatà ha manifestat que a l'Estat espanyol "realment no existeix llibertat d'expressió, perquè si critiques la monarquia, la policia o altres pilars de l'estat no tens la seguretat que no seràs condemnat per fer-ho".

El cantant i escriptor madrileny César Strawberry, condemnat a un any de presó i sis d'inhabilitació per haver publicat sis tuits irònics, ha assegurat que la repressió respon a la voluntat de "criminalitzar el dissident i portar una política de la por que ens impedeixi exercir els nostres drets" i ha fet una crida a "no cedir a la por" i a no permetre que "l'onada repressora acabi amb les poques llibertats que ha tingut aquest país". L'activista Cassandra Vera, condemnada inicialment a un any de presó per l'Audiència Nacional per fer piulades sobre Carrero Blanco i posteriorment absolta pel Tribunal Suprem, considera que caldria acabar amb el "tribunal d'excepció" que constitueix l'Audiència Nacional. També hi ha intervingut el comediant Jordi Pesarrodona, que és regidor de cultura de l'Ajuntament de Sant Joan Vilatorrada (Bages). Va fer-se cèlebre el 20 de setembre, quan va plantar-se amb un nas de pallasso al costat d'un agent de la Guàrdia Civil. Arran de la seva presència en un col·legi electoral durant el referèndum de l'1 d'octubre, ara està investigat pels delictes d'odi, desobediència i resistència a l'autoritat.

Finalment, la periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer, multada en aplicació de la Llei mordassa per intentar fer preguntes a un advocat davant de l'Audiència Nacional, ha deixat clar que una situació com la seva la pot patir qualsevol periodista, víctima d'una multa "arbitrària". L'activista prodrets humans Helena Maleno, jutjada al Marroc a instàncies de la policia espanyola per salvar vides a la frontera sud, ha denunciat que "en ple segle XXI no haurien de caldre campanyes com aquesta per defensar els drets humans".