Eleccions espanyolesLa defensa del català guanya presència en un moment marcat per l'amenaça uniformitzadora de PP, Cs i Vox

La immersió lingüística és un dels consensos bàsics de les darreres dècades de la societat catalana que una part creixent de la comunitat política qüestiona. Ciutadans, actualment la primera força del Parlament de Catalunya, ha esmenat des de la seva irrupció política, fa ja més d'una dècada, un model educatiu que prioritza l'ensenyament en català per garantir que tot l'alumnat assoleixi un grau de domini d'un idioma que no té l'omnipresència del castellà. El partit d'Albert Rivera també vol que el coneixement del català no sigui un requisit per accedir a una feina públic. El PP, que fa uns anys no qüestionava la immersió, s'ha sumat darrerament a les demandes de Cs, que també ha fet seves la formació d'ultradreta Vox, que amb tota probabilitat entrarà al Congrés després de les eleccions de diumenge.

Amb aquest escenari de fons, s'entén que la defensa de la immersió lingüística i, directament, de la llengua catalana estigui guanyant presència a la campanya electoral per a les eleccions espanyoles de diumenge. Si ahir va ser el cap de llista d'En Comú Podem, Jaume Asens, qui va demanar "blindar" la immersió lingüística, aquest dia de Sant Jordi ha estat Camil Ros, secretari general de la UGT Catalunya, qui ho ha fet. En declaracions a la paradeta d'Òmnium Cultural, Ros ha reclamat, un dia més, l'alliberament dels "presos polítics" i ha fet una crida a defensar "també des del sindicalisme" el català, especialment "en un moment en què sembla que hi ha gent que la qüestiona", en clara al·lusió al tripartit de dretes.

Asens, de la seva banda, ha anat més enllà en la seva idea de blindar la immersió i aquest dimarts ha proposat una llei de llengües que serveixi per "reconèixer, blindar i promocionar la realitat plurilingüística de l'Estat". El dirigent ha afegit que si la seva formació forma part del Govern espanyol impulsaran la normativa per "defensar els drets lingüístics de tots els idiomes cooficials de l'Estat". També ha afegit que "la llengua no només s'ha de defensar des de Catalunya, sinó també des del govern de l'Estat".

El programa d'ERC també adverteix de l'amenaça a l'actual model d'immersió lingüística i més enllà de dibuixar propostes per a una hipotètica república catalana per l'actual moment planteja també l'aprovació al Congrés d'una llei de llengües "que reconegui el català, el basc, el gallec, l'aragonès, l'asturlleonès, l'occità i les llengües de signes com a llengües oficials a tot l'Estat, reconeixent així la realitat plurilingüística de l'Estat, garantint els drets lingüístics dels seus parlants en l'àmbit de l'Administració i serveis públics i promovent el seu ús en els mitjans de comunicació i en les relacions comercials". JxCat, de la seva banda, planteja "defensar el plurilingüisme al sistema educatiu, entès com un tractament integrat de les llengües a partir de la centralitat del català i la garantia de la immersió lingüística".

En paral·lel, fa dues setmanes la Plataforma per la Llengua va reclamar als partits que impulsin una reforma de la Constitució perquè el català sigui llengua oficial de l'Estat. "Només així el català podrà tenir el mateix rang, condicions, obligacions i drets que el castellà. Només així el castellà deixarà de ser l'únic idioma d'obligat coneixement", va explicar la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana. Segons va afegir, es tracta que les institucions de l'Estat "assumeixin com a propi el català. Es tracta que la Constitució oficialitzi el bilingüisme real, com passa a Bèlgica, Suïssa o el Canadà".