"Si estem junts tenim més força". "Sí, però no hi ha un lideratge d'esquerres en aquest procés". Amb aquestes dues frases es podria resumir -molt sumàriament- el debat que van mantenir aquest dijous el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i l'exconseller i president de la Fundació Irla d'ERC, Joan Manuel Tresserras, en el marc de l'edició d'enguany de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya.

Un debat teòricament plantejat sobre el republicanisme, però que es va centrar bàsicament –l’agenda obliga- en el referèndum de l'1-O. I que va consistir, fonamentalment, en un intent de Tresserras de seduir Pisarello -i, per extensió, tot l'espai dels Comuns- perquè donin suport a la convocatòria. Un intent al qual el número dos de l'Ajuntament de Barcelona va respondre deixant-se estimar en part, però també mostrant les seves recances. Unes recances de caire més tàctic que no estratègic, per cert, reproduint una vella discussió atàvica de l'esquerra a tot el món.

Tresserras i Pisarello, durant el debat de dijous a l'UPEC. / CARLES BELLSOLÀ

El debat va començar atenint-se al tema prefixat. Però per pocs minuts. El moderador de l'acte, el periodista del diari Ara David Miró, va llençar la pregunta a l'aire de "quina república és possible a Catalunya el 2017?". Un guant que va agafar Tresserras per exposar una vella tesi seva: que l'hegemonia política a Catalunya s'ha desplaçat des de la burgesia a les classes populars i mitjanes, i que ara mateix hi ha una "finestra d'oportunitat" per "construir un projecte polític nou" a partir de la "tradició republicana i de les esquerres". Un projecte que passaria per la independència. Amb el matís, segons ha recalcat, que la independència no és per a ell "l'objectiu", sinó "el mètode" per dur a terme aquests canvis.

El Palau d'Hivern, els aliats i els lideratges

"Al Palau d'Hivern no hi ha ningú, i per això pot ser ocupat", ha proclamat, en la seva habitual terminologia marxista. Cosa de la qual ha dubtat Pisarello, que ha recordat que la dreta catalana "manté una certa hegemonia". I que, si no l'encapçala, com a mínim ocupa un lloc destacat en el lideratge del sobiranisme.

"La causa catalana ha d'estar liderada per les esquerres", ha afirmat. Per raons, segons ha recalcat, també eminentment pràctiques, perquè "així seria molt més senzill trobar aliats". Aliats, a Catalunya, en auto-al·lusió a l'espai dels Comuns. Però també "a Madrid", en un moment "on el republicanisme social i demòcratic també creix a la resta d'Espanya", segons ha dit Pisarello, que ha citat expressament el cas de Podemos.

Aquest ha estat altre punt de desacord entre els dos ponents. Perquè Tresserras -com el seu partit-, no veu factible "esperar" que els equilibris de forces al Congrés afavoreixin més la causa sobiranista. "El principal instrument de les classes privilegiades és l'Estat", ha assegurat. I ha donat una petita lliçó de tàctica militar -literalment, parlant que no has "d'atacar l'enemic quan el terreny l'afavoreix, en pendent cap amunt i amb el sol de cara"- per sostenir que "confiar a ocupar l'Estat que les classes privilegiades s'han dissenyat com a instrument és quimèric".

Compliments i atacs directes

Tresserras, que ve de la tradició marxista, i Pisarello, molt influït en la seva formació política pel catalanisme popular, són dels dirigents més propers que es poden trobar en un partit i un altre. I no han escatimat compliments cap a l'alçada intel·lectual d'un i de l'altre. Però també hi ha hagut recriminacions directes, sempre en relació al referèndum. Com quan Tresserras ha dit no entendre "els dubtes" dels Comuns entre "un govern del PP que diu que els catalans no poden votar, i una societat mobilitzada que sí que vol votar". O quan ha atacat el "cor de veus" que exigeix les "garanties" per al referèndum "no a l'Estat que no vol deixar votar, sinó a quatre desgraciats que no els deixen ni comprar urnes".

En aquest punt, Pisarello ha deixat clar que ell, personalment, té intenció d'anar a votar en el referèndum. "Si tenim urnes l'1-O, creus que tindria dubtes? Creus que em quedaria a casa? No, jo hi aniré i votaré", ha anunciat. A la vegada que recordava que "dins del nostre espai", referint-se a l'àmbit dels Comuns, "hi ha gent que no se sent convidada perquè no hi ha un lideratge d'esquerres en aquest procés".

I ha aprofitat per insistir en les seves queixes sobre el paper del PDECAT en el moviment sobiranista. "No és qüestió que Pisarello o Colau diguin: 'Camarades, afegiu-vos al referèndum", ha ironitzat. "Molta gent no em faria ni cas, i em farien més cas si és l'esquerra qui lidera el procés".

Dubtes més tàctics que estratègics

Pisarello també ha expressat els seus dubtes tàctics: sobre les forces relatives de cada part, i sobre el moment apropiat de fer cap moviment. "L'Estat és un aparell molt poderós, té jutges, poder econòmic, poder militar... has de tenir molta força per trencar amb l'Estat", ha assenyalat. "Jo no dic d'esperar a tenir aliats que governin a Madrid però necessito tenir aliats allà per desafiar l'Estat", ha expressat.

I ha dubtat de la "finestra d'oportunitat" que defensa Tresserras, que creu que l'actitud "xulesca" del Govern del PP afavoreix els objectius del sobiranisme. "No comparteixo la tesi que com pitjor, millor", li ha respost Pisarello. "El que hem de fer es enfortir els processos per desafiar el PP, per desafiar els pocavergonyes de Felipe González o Alfonso Guerra", ha sostingut.

L'intercanvi ha acabat amb rialles, dels dos ponents i de les prop de 100 persones que hi han assistit. "És veritat que tot depèn de la correlació de forces, però si estem junts en tenim més", ha dit Treserras a Pisarello. "Li hauries de dir a l'Alfred Bosch, això", ha respost el primer tinent d'alcalde, referint-se al líder d'ERC a l'Ajuntament, que lluny d'haver pactat amb Barcelona en Comú per al govern de la ciutat, s'ha convertit en una dura oposició. Una qüestió que també separa totes dues formacions i que, de fet, tant Tresserras com Pisarello han seguit comentant entre ells en acabar l'acte, ja amb els micròfons apagats.