La DANA evidencia la fragilitat dels més vulnerables: "No es pot actuar a cop de fenomen climàtic, calen recursos estables"
Davant l'augment dels temporals extrems, entitats socials com Arrels Fundació i la Creu Roja reclamen solucions menys "temporals" per al sensellarisme i més "atenció" per a les famílies en situació de precarietat
Barcelona-
La DANA que va assotar el sud-est peninsular ―amb especial incidència al País Valencià― a finals d'octubre ha impactat de manera incalculable: pèrdues humanes, camps de conreu arrasats, cases inundades, infraestructures i cotxes destrossats i centenars de records ofegats sota el fang. Segons l'AEMET, es tracta d'un episodi "extraordinari" de precipitacions, però no seria estrany preveure incidents similars amb més freqüència i virulència a causa del canvi climàtic.
Gestió política global de la situació a banda, hi ha dos col·lectius que pateixen amb més força les nefastes conseqüències d'un temporal d'aquestes característiques: estem parlant de les persones sense llar i de les famílies més vulnerables, que normalment viuen en zones més humils, en cases més precàries, o, fins i tot, en situació d'infrahabitatge. Veus silenciades que, més enllà de travessar dificultats diàries, s'enfronten a una completa desprotecció en emergències com la DANA.
Recursos "insuficients" per al sensellarisme, segons Arrels
La directora d'Arrels Fundació, Beatriz Fernández, explica a Públic que, quan es produeixen fenòmens meteorològics extrems o en èpoques de molt fred, l'Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb Protecció Civil, activa un nombre de places per dormir per a les persones que "voluntàriament s'hi vulguin apuntar". Arran de les pluges viscudes a Catalunya el dilluns 4 de novembre, el consistori barceloní va enviar un comunicat d'obertura de 100 llits ―80 per a homes i 20 per a dones― al Centre d'Acollida d'Emergències (CAE), un equipament situat al Poblenou, al costat del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Aquesta instal·lació dona servei a persones que han perdut la seva llar a causa d'una situació excepcional com un incendi, una inundació o un enfonsament. Segons l'Ajuntament, també té un paper "cabdal" en emergències socials més àmplies, però, segons Fernández, "és un recurs molt temporal" que es tanca tan bon punt Protecció Civil avisa que ha finalitzat la crisi. "Els fenòmens climàtics extrems són cada vegada més comuns i les solucions per a la gent vulnerable són insuficients", afegeix.
Segons el darrer recompte d'Arrels, un total de 1.384 persones vivien al carrer a Barcelona el desembre passat, un 12% més que el 2022. Un nombre que, segons la directora de la fundació, només fa que "augmentar". De fet, es tracta de la xifra més elevada des que l'any 2008 es van començar a fer registres.
En la darrera Operació Fred en fase d'alerta ―les temperatures van caure fins als zero graus― que va activar l'Ajuntament entre el 21 i el 26 de gener de 2023, van estar disponibles 266 places en total. 75 places del CAE; 93 places addicionals al mateix equipament gràcies a la instal·lació de llits en sales polivalents; 18 places exclusivament per a dones al Centre d'Estades Breus (CEB), a la planta superior del mateix CUESB, i 80 places a les instal·lacions del passatge Dos de Maig. Segons el consistori, durant les cinc nits que va durar aquesta fase "no es va desestimar a ningú per manca de places".
Calen solucions "estables", no respostes "a cop de fenomen"
Un dels motius pel qual no totes les persones sense llar acudeixen a aquesta mena d'equipaments, és perquè, directament, ja no hi volen anar. "Algunes fa molt de temps que dormen al carrer i ja s'han fet el seu espai, saben que poden dormir allà cada dia i tenen una mínima xarxa veïnal. Haver de marxar pocs dies no els serveix, poden haver perdut el seu refugi quan tornin", argumenta Fernández. A més, "a vegades totes les pertinences o els animals de companyia no són acceptats al CAE", afegeix.
Tot i això, la directora d'Arrels apunta que aquests equipaments temporals no poden ser la "solució al sensellarisme" i que l'administració no pot actuar "a cop de fenomen climàtic", sinó que calen recursos "estables". Des del seu punt de vista, la resposta vàlida és el dret a l'habitatge: "D'avui per a demà no podem construir 1.300 pisos, però en coordinació amb l'Ajuntament i la Generalitat podem treballar en la línia de milers d'allotjaments estables".
Les famílies més vulnerables requereixen més atenció
A banda de les persones sense llar, les famílies amb menys recursos econòmics també pateixen encara més els efectes del canvi climàtic. Si bé poden refugiar-se una mica millor del fred ―encara que algunes tenen dificultats per pagar la factura de la calefacció―, és més probable que siguin víctimes de les inclemències del temps perquè els seus barris i edificis estan menys cuidats i protegits.
Per posar només un exemple, segons el mapa de les zones inundables de Catalunya, Sant Adrià del Besòs és un dels municipis amb més risc pels aiguats, on el 86% dels seus 37.283 habitants es pot veure potencialment afectat. Si ens fixem en les últimes dades de l'Idescat de 2021, la renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant en aquesta localitat és de 15.885 euros. A Barcelona, la xifra augmenta fins a 21.847 euros. És evident que també hi ha zones inundables en municipis més rics, però tindran més capacitat de protecció o de restauració un cop ha finalitzat l'emergència.
Segons Alexandra Gabarró, Responsable de Cooperació Internacional, Drets Humans, DIH i Medi Ambient de la Creu Roja, "les circumstàncies econòmiques, laborals, familiars o de salut poden condicionar les possibilitats per enfrontar una inundació, una onada de calor o un episodi de sequera". Segons ella, "cal prestar més atenció als col·lectius que pateixen els efectes de la intersecció entre els diversos eixos de vulnerabilitat, com són el gènere, la condició migratòria, l'edat o la classe social". Aquestes persones patiran "de manera agreujada" l'impacte del clima que, si bé afecta tota la població, "tindrà especial incidència, tant en el llarg com en el curt termini, dificultant el seu procés personal de recuperació".
Preguntada pels primers efectes després d'un esdeveniment com la DANA, Gabarró explica a Públic que "guarden relació amb la dificultat de cobertura de necessitats bàsiques": accés a l'alimentació, aigua, sanejament, atenció a la salut, suport psicosocial, allotjament... Tanmateix, les conseqüències s'estenen a danys materials produïts en els seus habitatges, "generalment més precaris".
Per la seva part, la coordinadora de la Creu Roja a Catalunya, Anna Sabaté, assevera que "la part menys visible de l'emergència és la recuperació i reconstrucció de les comunitats després del desastre". Per tornar mínimament a la normalitat, calcula que calen mesos o fins i tot anys de treball en algunes zones.
En aquest sentit, apunta, després d'una catàstrofe sempre elaboren "un pla de resposta" on identifiquen i temporalitzen les necessitats, així com "una cartera de projectes a desenvolupar a mig termini en la post emergència". L'objectiu principal durant la crisi és "salvar vides", però la feina posterior se centra en "continuar atenent a les persones afectades, tant en l'aspecte material com emocional, en l'ajut sostingut als col·lectius que ja eren vulnerables abans del desastre (gent gran, migrants, infants), en la promoció del benestar social i la reactivació comunitària i, finalment, en l'enfortiment de la ciutadania per respondre davant futures emergències".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..