El 'no' d'ERC al decret anticrisi deixa sota mínims la relació amb el Govern espanyol, però sense volar tots els ponts

Un cop més el Govern espanyol ha tirat endavant una iniciativa parlamentària clau de forma ajustada i amb suors freds a les hores prèvies. I comença a ser un costum. En aquest cas ni més ni menys que el Reial Decret de mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra a Ucraïna. Encara que aquesta vegada sense tant d'ensurt com en el cas de la reforma laboral. L'Executiu de Pedro Sánchez ha tirat de gran part de la majoria de la investidura per aconseguir els 176 vots necessaris per convalidar el decret. Amb especial rellevància dels grups bascos, PNB i EH Bildu. Però sense un dels socis més destacats i preferents d'aquesta majoria com és Esquerra Republicana, que finalment ha votat en contra en plena tempesta política pel 'Catalangate'. Aquest cop de forma contrària a la dels seus aliats bascos de Bildu, ja que segons fonts dels republicans "ells tenen la seva agenda pròpia i encara que també han estat espiats el gruix de l'operació ens afecta a nosaltres".

Encara que no s'hagi concertat, la realitat és que la complicada jornada d'aquest dijous s'ha tancat amb un win-win -o sigui amb benefici per a les dues parts- en la dura pugna que mantenen els republicans -i per extensió la resta de l'independentisme- amb el Govern espanyol, gràcies al 'sí' de Bildu. per una part Esquerra ha pogut explicitar el seu enuig per l'espionatge polític als independentistes amb el vot negatiu, i uns retrets expressius des de la tribuna d'oradors del Congrés per part de la diputada Montse Bassa. Que ha justificat el vot negatiu per l'immobilisme de l'Executiu de Pedro Sánchez a l'hora de fer front al 'Catalangate'. I en canvi, el Govern espanyol ha pogut tirar endavant un decret que era fonamental per rebaixar les dures conseqüències que pateix el conjunt de la ciutadania per l'encariment de productes bàsics a causa de la guerra a Ucraïna.

"Això no és només cosa dels independentistes sinó que afecta el conjunt de la societat espanyola i catalana que defensen els valors democràtics"

I és que ningú amaga a ERC que, més enllà de la necessitat de plantar cara al Govern pel 'Catalangate', no era un plat de gust per als republicans veure's forçats a tombar aquestes mesures perjudicant a àmplies capes socials. Encara que també afegeixen que "igual d'important per defensar la ciutadania són les mesures econòmiques, com lluitar perquè l'Estat respecti els drets fonamentals de tot el món. Perquè això no és només cosa dels independentistes sinó que afecta el conjunt de la societat espanyola i catalana que defensen els valors democràtics".

Relacions amb el PSOE sota mínims

Ara bé, que ningú no s'enganyi. Les relacions entre Esquerra i el Govern espanyol, especialment amb el PSOE, estan "sota mínims", asseguren fonts de la direcció republicana. Per començar, en el pla parlamentari la direcció d'Esquerra recorda que tot i que la votació d'aquest dijous hagi estat satisfactòria per al Govern espanyol, el fet de ser tan ajustada "mostra la seva feblesa".

"Esquerra continua sent un pilar fonamental -de l'anomenada majoria de la investidura- i no sempre el Govern tindrà l'aritmètica a favor seu sense nosaltres", afirmen. "Vindran altres lleis i altres decrets al Congrés i és irresponsable preferir tensar la corda cada vegada posant en perill iniciatives parlamentàries per no voler netejar les clavegueres de l'Estat i acabar amb mètodes tan reprovables com l'espionatge polític", reblen els republicans.

"No ens podem asseure en una taula a negociar sense que el Govern de Pedro Sánchez mostri voluntat real de solucionar l'escàndol de l'espionatge polític"

Fora del Congrés, per una banda, el Govern també mantindrà congelades les relacions polítiques amb el Govern espanyol. Això no vol dir que no es doni curs a aspectes de l'activitat corrent. Però no veurem confraternització entre consellers i ministres. I tampoc no s'activarà res relacionat amb la bilateralitat entre Generalitat i Estat. Per exemple, amb la paralització dels treballs sobre la taula de diàleg, que de fet ja patia una considerable paràlisi i retard. "No ens podem asseure en una taula a negociar sense que el Govern de Pedro Sánchez mostri voluntat real de solucionar l'escàndol de l'espionatge polític", asseguren des del Palau de la Generalitat.

Però si bé és cert que les relacions entre Esquerra i el PSOE s'han esquerdat profundament pel 'Catalangate', val a dir que no tots els ponts han estat volats. A Esquerra hi ha un debat sobre com procedir a partir d'ara. Hi ha diverses sensibilitats, però la majoritària manté ferma l'estratègia que ha marcat la legislatura, de manera que queden portes entreobertes. "Estem convençuts que l'única sortida al conflicte és la negociació. Està al nostre ADN", asseguren des del partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira. I rebutgen posicions frontistes: "Exigim que el Govern espanyol aporti informació i mecanismes per aclarir un atac als drets fonamentals com és l'espionatge polític massiu a forces democràtiques. I ho exigirem fins a les darreres conseqüències perquè és molt greu el que ha passat. Però nosaltres no estem per la gesticulació estèril, sinó per solucions i per treballar per millorar les condicions de vida de la gent", asseguren els republicans.

Comissió de recerca i indignació amb Robles

Una declaració d'intencions que es pot interpretar com que els republicans no es tanquen a donar suport a les coses que considerin d'interès general. Tot i que deixen molt clar que mantenen les seves exigències sobre el 'Catalangate'. Les principals són la constitució d'una comissió d'investigació parlamentària sobre l'espionatge que sigui pública, i no secreta com la de despeses reservades que començarà el camí la setmana que ve amb la participació d'Esquerra, Junts i la CUP. Fonts d'Esquerra apunten que "acceptar la comissió dd'investigació oberta, amb llum i taquígrafs, podria ser un primer pas a la bona direcció". D'altra banda, la direcció d'Esquerra insisteix a demanar la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, com a màxima responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Organisme que va fer tota o una part de les interceptacions de terminals telefònics als 65 afectats de l'entorn independentista. Dimissió que ja va demanar el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament.

"Robles es va mostrar ofensiva i arrogant. Ha de dimitir perquè és la responsable de l'espionatge polític massiu, però després de les seves paraules ha de dimitir doblement"

A Esquerra la indignació contra Robles és palpable. Especialment després de la intervenció de la ministra al Congrés justificant l'espionatge als independentistes en una resposta a la CUP. "Es va mostrar ofensiva i arrogant. Ha de dimitir perquè és la responsable de l'espionatge polític massiu, però després de les seves paraules ha de dimitir doblement". Els republicans insisteixen que la pilota és a la teulada del Govern espanyol i que és qui ha de "generar les condicions per poder restablir les confiança i reprendre la negociació per tractar amb urgència l'agència antirepressiva", de la qual l'independentisme considera que l'espionatge és només un capítol més.

Unitat de l'independentisme

De moment el que ha aconseguit el 'Catalangate' a Madrid és el que fa molt de temps que no es veu a Catalunya. La unitat entre l'independentisme. ERC, Junts i la CUP van votar a l'uníson aquest dijous contra el decret anticrisi. És evident que numèricament el grup parlamentari de 13 diputats d'ERC, el més gran dels partits catalans, té una rellevància substancial. I a Esquerra asseguren que mantindran una "dinàmica pròpia" que no sintonitza amb "el no a tot" que practiquen Junts i la CUP. Però almenys la fotografia del moment és que l'independentisme, una vegada més quan estava més dividit, ha rebut una nova empenta des de l'Estat per unir forces.

Els propers dies marcaran l'evolució dels esdeveniments. La política haurà de buscar les seves vies i es preveu mantenir contactes entre els dos governs i entre Esquerra i el PSOE per buscar una sortida que ara mateix es veu distant. A Esquerra insisteixen en la necessitat d'una trobada entre Aragonès i Sánchez per poder analitzar el 'Catalangate'. Contacte que fins ara l'agenda dels dos mandataris i l'activitat parlamentària al Congrés i al Parlament ha fet impossible. Una reunió física a Barcelona o a Madrid, precedida per una trucada telefònica que ampliï els missatges que fins ara s'han creuat. Una primera oportunitat serà divendres que ve quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, viatgi a Catalunya per clausurar les jornades econòmiques del Cercle d’Economia que precisament inaugurarà Aragonès dimecres. No tots els ponts han estat volats, però falta per veure si d'aquí a una setmana es farà el primer pas per travessar-ne un i iniciar la distensió.