El judici del Tribunal Suprem en què es va condemnar a quasi cent anys de presó a nou dels dotze dirigents independentistes processats pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017 ha estat el primer gran cop judicial al procés. Però ni de bon tros tanca l’ofensiva jurídica per aquella iniciativa política que va permetre els catalans exercir el dret a l’autodeterminació, malgrat l’oposició del Govern espanyol presidit llavors per Mariano Rajoy. El segon gran judici començarà aquest dilluns a l’Audiència Nacional.

Els encausats seran aquest cop els membres de la cúpula política i policial que dirigia els Mossos d’Esquadra la tardor del 2017. Amb el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al capdavant; la intendent Teresa Laplana, i per part de l’organigrama polític s’asseuran a la banqueta dels acusats l’exsecretari general d’Interior i número dos del conseller Joaquim Forn, César Puig, i l’exdirector de la policia catalana, Pere Soler. Tots els comandaments van ser destituís durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El delicte de sedició

La interlocutòria que va emetre l’Audiència Nacional després de declarar-se competent -en contra de la petició de les defenses que el cas es jutgés a l’Audiència de Barcelona- preveu un total de 24 sessions que està previst que s’allarguin fins al 19 de març i que se celebraran a la seu que aquest tribunal té a la població madrilenya de San Fernando de Henares.

La Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, presidida per la jutge Concepción Espejel, té damunt la taula una querella de la Fiscalia per delictes de rebel·lió i sedició. Una acusació que aquest dilluns podria ser modificada per ajustar-se a la sentència del Tribunal Suprem que va rebutjar el delicte de rebel·lió. El tribunal presidit per Manuel Marchena va condemnar l’exconseller d’Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, a 10 anys i mig de presó per sedició.

Diverses fonts jurídiques consultades indiquen que seria contradictori mantenir l’acusació de rebel·lió per a la cúpula de la policia catalana quan una instància judicial superior com és el Tribunal Suprem no ha sentenciat en aquesta direcció a qui en el moment dels fets era el màxim responsable d’Interior. Per la qual cosa és absolutament previsible, segons aquestes mateixes fonts, que aquest delicte decaigui i es mantingui l’acusació per sedició que el Suprem sí va veure en el judici de l’1-O. Així ho reclama la defensa que també exigirà el trasllat de la causa a l’Audiència de Barcelona en desaparèixer la rebel·lió. La Fiscalia defensa, però, que no té perquè canviar l’escrit d’acusació fins el final del judici i que en tot cas l’Audiència Nacional és competent per jutjar també el delicte de sedició.

Trapero i la resta d’encausats estan acusats de delictes suposadament comesos com a conseqüència de l’actuació policial dels Mossos que es va desenvolupar davant la concentració de desenes de milers de persones que es va produir del 20 i 21 de setembre del 2017 per protestar contra el registre de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, i també durant la jornada de l’1-O en què els Mossos són acusats de col·laborar amb la celebració del referèndum.

En el judici del Suprem ja es va posar de manifest, però, que algunes de les acusacions respecte a l’actuació dels Mossos al setembre no concorden amb les imatges preses pels mitjans de comunicació davant la conselleria d’Economia. I en el cas de l’1-O la versió de Trapero, que va declarar com a testimoni en la causa del procés, difereix totalment dels comandaments policials de l’Estat, per exemple la del coordinador de l’operatiu i tinent-coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos. Trapero nega la versió de De los Cobos que els Mossos van tenir passivitat i fins i tot connivència amb el Govern de la Generalitat i amb la ciutadania que va impulsar el referèndum. I afegeix que va ser la Guardia Civil i la Policia nacional qui es va saltar l’operatiu acordat per evitar el referèndum però seguint les instruccions de la jutgessa Mercedes Armas de proporcionalitat i garantint “la convivència”. Segons l’advocada de Trapero, la penalista Olga Tubau, “dedueixo que els caps policials espanyols van faltar a la veritat”. De los Cobos haurà de declarar al judici que comença aquest dilluns en qualitat de testimoni, a l’igual que Ferran López, el comissari que va substituir Trapero al front dels Mossos durant el 155 i altres membres dels diversos cossos policials.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana per a Trapero onze anys de presó i els mateixos d’inhabilitació al considerar-lo com a “peça clau” en el “pla secessionista” a Catalunya. És la mateixa pena que demana, també per rebel·lió, per a Soler i Puig. Segons el ministeri públic, els tres acusats van cometre el delicte a l’haver consentit suposadament la celebració del referèndum de l’1-O i no haver frenat el “setge” a la conselleria d’Economia el 20-S. En el cas de Laplana, acusada únicament pels fets davant del departament, els fiscals consideren que va participar en la sedició i reclamen per a ella quatre anys de presó i cinc anys d’inhabilitació com a mosso d’esquadra.

La Fiscalia assegura en el seu escrit d’acusació que els encausats van contribuir durant els mesos de setembre i octubre del 2017 a “impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia” i que, per tant, van cooperar de manera “decisiva, conscient i intencionada” en el pla per a la independència dels “màxims responsables del Govern, el Parlament i les associacions independentistes”.

Mentre la defensa de Trapero replica que el Major dels Mossos “no ha participat, intervingut ni compartit” el pla cap a la República, que qualifica d’“il·legal”, i assegura que sempre va actuar “des del més rigorós respecte a l’ordre jurídic constitucional” i “complint els mandats judicials”. Segons una de les advocades de la defensa, la representant de Trapero i de Laplana, Olga Tubau, “la voluntat de Trapero i dels Mossos era complir el mandat judicial”.

L’excap dels Mossos ratifica així la versió que tant ell com altres comandaments del cos van donar al Suprem. Trapero va declarar malgrat no tenir-ne obligació jurídica en estar present a la causa que comença dilluns vinent. Però segons la seva advocada, Olga Tubau, “poder-se explicar va suposar un alliberament per al Major Trapero”. En aquella declaració, Trapero va detallar les reunions amb el Govern dels dies 26 i 28 de setembre, en què els Mossos van expressar la seva preocupació davant del referèndum i van advertir de possibles “problemes greus d’ordre públic”. El Major va arribar a afirmar que fins i tot tenien un pla preparat per si havien de detenir al President Puigdemont i als consellers del seu govern.

El Suprem marca les bases d'aquest judici

La sentència del Suprem sobre l’1-O marcarà bona part de la pauta d’actuació del tribunal de l’Audiència Nacional que jutjarà el Major Trapero i la resta d’acusats. Si bé és cert que el fet de no admetre la rebel·lió situarà el procediment de partida en una altra esfera de menor gravetat, la sentència dels set magistrats presidits per Manuel Marchena fa consideracions en la condemna a l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, que tindran molt de pes en les consideracions finals.

Segons el tribunal, "han quedat evidenciats episodis d'autèntica complicitat i gairebé connivència motivada per la coincidència ideològica o per la seguretat que d'aquesta manera podrien guanyar-se l'aplaudiment i el beneplàcit d'aquells ciutadans rebels o dels responsables polítics”. El text diu que durant el judici, els testimonis, van demostrar "la col·laboració d'alguns integrants del cos dels Mossos d'Esquadra per consumar la votació, fins al punt que, en certs casos van arribar a traslladar les urnes un cop culminada la jornada de votació, utilitzant vehicles sense logotips però que van resultar pertànyer a la conselleria de Presidència. En altres, van permetre que particulars es fessin amb elles i se les emportessin".

I reforça la idea que tot el dispositiu policial estava pensat per permetre el referèndum: "Es va aparentar així que la ponderació sota el principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial”. Els magistrats consideren que els anomenats binomis, parelles de Mossos que van visitar els col·legis electorals l’1-O, van ser contraproduents i que van jugar en contra de tota l'organització policial. "L'assignació dels denominats binomis de Mossos a cada centre de votació, sense discriminar aquells que rebien una gran afluència de persones per votar, respecte d'aquells altres que previsiblement eren poc significatius, va suposar una neutralització de la capacitat operativa d'aquell cos policial". I acusa els Mossos de tenir una "coartada" i fer veure que eren insuficients per fer complir el mandat judicial: "La coartada de la insuficiència de Mossos en cada un i en tots els centres per complir el mandat de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va mostrar amb cínica notorietat".
D’altra banda, la defensa també utilitzarà la sentència del Suprem en el seu al·legat de descàrrec. Com per exemple el fragment en què el Suprem assegura que “la finalitat del projecte dels acusats no era vincular els seus actes a l’efectiva proclamació de la República independent catalana amb el conseqüent trencament de l’Estat i de la Constitució, sinó que el que pretenia era convèncer al Govern d’Espanya perquè negociés”.

El judici que comença aquest dilluns a l’Audiència Nacional sentenciarà quatre persones. Entre elles el Major Trapero, que va esdevenir una figura pública de gran magnitud nacional i internacional després de dirigir el desmantellament de l’escamot terrorista que va atemptar a les Rambles de Barcelona el 17 d’agost del 2017, pocs mesos abans dels fets que ara l’asseuen a la banqueta dels acusats. Però aquest serà un judici que va més enllà i avaluarà l’actuació de tot un cos policial. El judici als Mossos comença, paradoxalment, quan Jordi Cuixart ha aconseguit sortir de la presó amb el primer permís dels presos polítics sentenciats pel Suprem. I arriba tot just en l’inici d’una nova fase política marcada per la Taula de Diàleg entre governs acordada pel PSOE i ERC amb la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Un nou escenari polític que haurà d’encaixar la nova sentència del procés que, sens dubte, tindrà un impacte ara mateix incalculable.