DEBAT SOBRE CATALUNYALa CUP estableix ponts amb forces d'esquerra de l'Estat espanyol

La CUP es planteja l'organització d'una gira d'alguns dels seus representants per tal d'obrir vies de diàleg i establir ponts amb altres forces d'esquerres de l'Estat espanyol.

Així ho ha explicat Eulàlia Reguant a la localitat castellana de La Granja, en el context de la IX Universitat d'Estiu d'Anticapitalistes, després d'haver participat en  un col·loqui i un taller de formació d'aquesta organització política, en el qual ha explicitat la voluntat de la CUP d'afavorir espais de diàleg amb altres formacions.

Reguant, que en aquest moment és una de les dirigents de referència de la CUP, deixarà pas a altres militants quan finalitzi el seu mandat com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Passarà el relleu com ho han fet totes les persones que representen o han representat aquesta organització a les institucions, i, en el seu cas, no té prevista ni tan sols l'assumpció de cap altra responsabilitat política.

La regidora i ex-diputada al Parlament de Catalunya va intervenir dimarts, juntament amb la periodista Txell Bonet,  companya del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la presentació i comentari del documental sobre els fets del 20 de setembre a Barcelona, i aquest dijous ha compartit taula de reflexió i debat amb un dels dirigents més significats d'Anticapitalistes, el professor de ciència política Jaime Pastor, per parlar sobre "esquerra espanyola i esquerra catalana: matrimonis i divorcis".

Eulàlia Reguant ha assenyalat l'excepcionalitat política de la trobada i ha lamentat que fins ara, la seva organització, la CUP, "no hagi generat espais de debat" similars.

Jaime Pastor havia explicat en la seva intervenció inicial la resistència històrica de l'esquerra espanyola per reconèixer el dret de Catalunya a la seva autodeterminació, la subordinació exigida per partits d'àmbit estatal als seus homòlegs catalans, el plantejament de la qüestió social com una prioritat que hauria de fer oblidar la nacional, la confusió provocada pels dirigents que afirmen que la qüestió nacional divideix i que han identificat la reivindicació de les "diferències" nacionals amb una suposada voluntat de gaudir de "privilegis"...

En el repàs històric, Reguant ha reconegut que un partit com el PSUC va contribuir durant els anys de resistència contra el franquisme a la cohesió de la societat catalana com un sol poble, però ha afegit que compartia l'opinió de l'advocat August Gil Matamala,  que en un moment donat va arribar a la conclusió que aquell partit s'havia convertit "en una eina de consolidació del sistema".

I en relació a l'actual moment polític, la regidora de la CUP ha criticat als que plantegen l'exigència de "ser més" i condicionen la possibilitat de reconeixement de la sobirania de Catalunya com a poble a l'obtenció d'un suport polític més ampli. El que cal plantejar, segons ella, és la "millora de les condicions de vida de la gent"  com la manera d'aconseguir més suport a l'independentisme.

Reguant ha defensat la creació "d'espais de contrapoder" i ha carregat contra els que parlen sobre la necessitat de buscar l'"encaix" de Catalunya dins d'Espanya".  Aquesta expressió, "l'encaix", ha explicat, "és la plasmació de com es constitueix l'Estat espanyol". "Defensem la sobirania popular. Si acabem essent federals serà perquè la gent ho ha decidit, no perquè alguns ho hagin volgut" prèviament.

"En el procés de construcció de sobirania", ha explicat, es troben els CDR, sorgits per garantir la realització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i consolidats posteriorment com a Comitès de Defensa de la República. La representant de la CUP argumenta en favor de la seva existència en contraposició a la "verticalització" que caracteritzava, segons ella, el moviment independentista. Els CDR, diu Reguant, representen tot el contrari de l'actitud d'"espera a que ens diguin què hem de fer".

Solidaritat interterritorial

En el col·loqui posterior a les intervencions de Reguant i Pastor no han estat pocs els assistents que han posat de manifest les dificultats que existeixen fora de Catalunya, i més en concret des d'Andalusia o Murcia, per defensar la "plurinacionalitat" de l'Estat. S'ha explicat el fenomen del  reforçament del nacionalisme espanyol com a reacció a les mobilitzacions en favor de la independència de Catalunya. Més enllà de l'explotació del sentiment de rebuig fomentat des de les casernes i comissaries, s'ha explicat que durant la passada tardor hi va haver gent que es va veure representada per qui cridava "a por ellos".

"Ens van tremolar les cames" ha afirmat un dels participants en el debat per emfasitzar sobre l'estat d'ànim de persones d'esquerres davant aquesta realitat., tot i que també ha recordat les concentracions de solidaritat i de protesta contra la repressió policial a Catalunya que van tenir lloc els dies 2 i 3 d'octubre a diferents ciutats d'Andalusia. "Parlar de plurinacionalitat a Andalusia", com ho fa la gent de Podemos, "és un pas de molta profundidat", s'ha explicat.

"LLuitar pels drets socials significa lluitar pels drets dels pobles", i a la inversa, ha insistit un altre assistent.

"Batalles que es poden perdre"

El diputat al Parlament d'Andalusia Jesús Rodríguez ha reconegut que el procés català va fer pujar l'espanyolisme entre diferents sectors de població però que l'esquerra catalana "va fer el que havia de fer". "És difícil que algú es solidaritzi amb un procés quan es pensa que es pot perdre", ha dit, però tot i així ha explicat que en la defensa de la reivindicació catalana a Podemos "li va faltar contingut". "Hem de tenir algún tipus de proposta de solidaritat interterritorial. Ens falta capacitat propositiva. El tema de la sobirania en abstracte no ha calat", ha reconegut.

Jaime Pastor ha insistit en aquest aspecte, però des del costat català. "L'esquerra independentista no va tenir suficientment present que necessitava més solidaritat", ha dit. "Ens calia més pedagogia", ha assenyalat, però després de pronunciar-se en favor de "lliurar batalles encara que es sàpiga que es poden perdre". 

Un altre referèndum?

Alguns dirigents independentistes catalans plantegen ara la possibilitat de convocatòria d'un altre referèndum i els Comuns recorden que sempre han defensat la celebració d'una consulta acordada com una qüestió pendent.

Pastor ha afirmat que en cas de convocar-se es necessitarien garanties d'obtenció d'un nivell de resposta superior a la de l'1 d'octubre.

I Eulàlia Reguant s'ha preguntat per qui el convocaria i si això hauria de tenir lloc després d'alguna mena de diàleg amb el Govern espanyol. "La lògica no indica que es pugui anar cap a un altre referèndum, pactat"., ha dit, i ha recordat que el PSOE nega rotundament el dret d'autodeterminació. "No dic que no calgui seure a parlar amb l'Estat". "Cal fer-ho, però no des d'una lògica subalterna", ha reclamat, per assenyalar, d'una banda, la necessitat d'un diàleg entre iguals, i d'altra, que no creu  "que calgui posar ara a sobre de la taula un referèndum com a via de solució".