La CUP no tanca la porta a celebrar un nou referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Ara bé, perquè s'arribi a aquest escenari, la formació veu necessari que hi hagi una "estratègia concertada el més àmplia possible de desobediència civil i institucional" i, alhora, una "intervenció de la comunitat de la internacional". Aquesta ha estat la resposta del partit de l'Esquerra Independentista a la informació publicada hores abans pel diari Ara, en què s'assegurava que la CUP "estudia impulsar la celebració d'un nou referèndum d'autodeterminació" i tornar-la a fer de "manera unilateral".

La formació, que actualment compta amb quatre diputats al Parlament, subratlla que no ha aprovat un nou full de ruta, com assenyala el rotatiu, sinó que en el seu darrer Consell Polític va aprovar un document amb "10 punts, polítics i organitzatius, per explorar la possibilitat de construir una alternativa política de cara a les properes eleccions al Parlament". Aquests punts es debatran i votaran a l'Assemblea Nacional que la CUP celebrarà al juliol. Des de fa alguns mesos, el partit s'ha mostrat molt crític amb el Govern de la Generalitat, al que acusa que més enllà d'una certa retòrica desobedient, a l'hora de la veritat té una actuació "autonomista".

De cara a unes hipotètiques eleccions al Parlament, que segons algunes informacions podrien celebrar-se a la tardor si bé JxCat veuria amb bons ulls allargar la convocatòria fins a la primavera de l'any vinent, la CUP es plantejaria obrir les llistes electorals a antics diputats de la formació, segons ha confirmat el parlamentari cupaire Carles Riera en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. En l'entrevista, Riera ha admès que han "de reorganitzar el moviment perquè es pugui créixer i ser més forts" i ha insistit que "la clau és que hi hagi una nova confluència de desobediència civil massiva i institucional per poder materialitzar la independència".

En el seu comunicat, la CUP afegeix que els escenaris de resolució "del conflicte democràtic amb l'Estat" són "lluny de ser possibles" ara mateix, bàsicament a causa del "tancament en banda per part de l'Estat i els seus aparells contra l'exercici del dret a l'autodeterminació", però també a les "debilitats pròpies del moviment per l'autodeterminació". Segons la formació, "aquestes debilitats allunyen la possible intervenció de la comunitat internacional", un fet que els anticapitalistes veuen imprescindible "per a una resolució definitiva d'aquest conflicte en clau d'autodeterminació".