Per segona vegada, la CUP concorrerà a les eleccions espanyoles. La decisió s'ha comunicat després del Consell Polític que la formació de l'Esquerra Independentista ha celebrat aquest dissabte a Sant Pere de Ribes (Garraf) i que ha suposat la culminació del procés de votació que les bases cupaires han celebrat els darrers dies, a través de la realització d'assemblees territorials.

En el procés hi han participat un total de 1.282 persones i en aquesta ocasió el resultat ha estat prou clar, perquè el 61% dels vots han estat favorables a participar als comicis a les Corts espanyoles. A l'hora de comunicar la decisió, la CUP ha destacat que el resultat "valida" la feina feta durant la darrera legislatura a Madrid i situa la CUP com l'única alternativa "clarament independentista i d'esquerres".

Botran, cap de llista per Barcelona; Vehí, per Girona

La candidatura cupaire al Congrés tornarà a estar liderada pels actuals diputats, Albert Botran i Mireia Vehí, si bé en circumscripcions diferents. Botran ho farà per Barcelona, mentre que Vehí ho farà a Girona. Els números dos i tres de Barcelona seran Laura Vega -del secretariat nacional- i Ignasi Bea, exregidor a Sant Cugat del Vallès. A Girona el dos serà Robert Sabater, antic alcalde de Viladamat (Alt Empordà), mentre que a Tarragona la llista la lideraran l'exregidor de Reus Edgar Fernández i Pepa Plana. Resta per definir els caps de llista de Lleida. 

La primera vegada que el partit anticapitalista va participar a les eleccions generals va ser en els comicis del 10 de novembre de 2019, quan va sumar 246.971 vots -el 6,37% del total a Catalunya- i va obtenir dos diputats al Congrés, que han estat ocupats per Mireia Vehí i Albert Botran. La decisió de prendre-hi part va tirar endavant de manera ajustada.

A les eleccions anteriors, que van fer-se a l'abril del mateix any, la CUP havia declinat participar-hi, però sí que hi va concórrer el Front Republicà, l'aliança entre Poble Lliure -una de les organitzacions integrants de la CUP-, Som Alternativa i el Partit Pirata, que va reunir 113.807 sufragis -el 2,74% dels emesos a Catalunya- i no va aconseguir representació.