Cinc dies després de la conformació del nou Parlament, amb Laura Borràs com a presidenta de la Mesa, no sembla que l'acord per desencallar la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat estigui a prop. Així ho ha evidenciat la CUP en una conferència política feta aquest dimecres al vespre i en què ha detallat que en les negociacions amb Esquerra i Junts no acaben d'avançar i els ha demanat "valentia" perquè estiguin "a l'altura" perquè "el país ho necessita".

Els anticapitalistes han certificat que tenen "pressa" i han detallat que en les converses plantegen una "estratègia compartida" que reculli els "consensos de país", que passen per l'autodeterminació i l'amnistia, però també per qüestions socials i econòmiques, com ara posar l'economia "al servei de les persones" o garantir el dret a l'habitatge. La formació no ha tancat la porta a estar al nou Govern i ha reclamat una taula de diàleg a Catalunya, no amb l'Estat.

A través dels seus diputats Dolors Sabater, Laia Estrada i Carles Riera els cupaires han fet una crida a combinar mesures urgents, amb d'altres de més llarg termini que, en la seva opinió, haurien de preparar Catalunya per exercir la seva sobirania en millors condicions que la tardor del 2017. Entre els assistents a l'acte destacava el propi Pere Aragonès, assegut a primera fila al costat de Marta Vilalta, secretària general adjunta d'ERC. Junts, en canvi, ha optat per enviar-hi una representació de menor rang, formada pels diputats Aurora Madaula i Josep Rius.

Després de detallar les principals prioritats de la formació anticapitalista, la tarragonina Laia Estradada ha comentat que fins ara "ens trobem amb una resposta massa abstracte d'ERC", mentre que "esperem una resposta de Junts". De fet, ha detallat que fa dues setmanes van entregar un document a la formació de Carles Puigdemont, però encara no n'han rebut cap retorn. Per tot plegat, la diputada ha afegit que "necessitem concreció i valentia per poder avançar en clau social i d'alliberament nacional".

Sabater: "No veiem escletxes als partits del règim per fer un canvi"

La primera intervenció a la conferència l'ha fet Dolors Sabater, que presidirà el grup parlamentari CUP – Un nou cicle per guanyar. L'exalcaldessa de Badalona ha assegurat que "no veiem escletxes entre els partits del règim espanyol per fer un canvi dins el marc autonomista, no veiem que es pugui entreveure la possibilitat de resoldre democràticament el conflicte polític amb l'Estat" i ha afegit que el nou pes de la formació -amb nou diputats- ha de permetre que la nova legislatura "tingui respostes efectives a la crisi climàtica, social, econòmica i democràtica" que viu Catalunya.

Estrada, de la seva banda, ha plantejat que a diferència de l'anterior crisi, en aquesta la sortida ha de passar "per fer-ne recaure el pes en qui més té" i que això implica aplicar des de ja mateix un programa de rescat social. Com ja havia fet Sabater, però, no ha amagat el temor a què es repeteixi l'esquema de la passada legislatura i no hi hagi avenços a nivell social -amb moltes normatives tombades pel Tribunal Constitucional- ni nacional.

Entre les mesures del rescat social urgent, la diputada ha insistit en la renda bàsica universal, l'aturada dels desnonaments mentre duri la pandèmia i avançar en qüestions com un model de salut "totalment públic" o crear un parc de lloguer d'habitatge "que hauria d'arribar al 30%" del total. Així mateix també ha definit alguns dels elements que haurien de servir per "construir les bases d'un nou model de país que ens permeti avançar a nivell de sobiranies i d'autodeterminació", com ara l'impuls del sector públic, la creació d'una banca pública, una farmacèutica pública o una empresa energètica pública o la desprivatització de l'ensenyament i la sanitat, entre d'altres. En aquest sentit, la CUP considera que estructures com aquestes, que permetin el control dels sectors estratègics, haurien de permetre arribar a un nou referèndum amb "els deures fets".

Una taula a Catalunya

Finalment, Carles Riera ha assegurat que "no podem resignar-nos que les solucions vinguin de l'Estat o la UE, no vindran" i ha demanat "passar a l'acció". Això implicaria una "estratègia compartida" que vagi més enllà de les institucions i inclogui també els "moviments socials i els moviments populars" que abordi els "grans consensos de país", com el "dret a l'habitatge, el rescat dels serveis públics, l'economia al servei de les persones, la fi de la repressió, l'amnistia i l'autodeterminació". Si s'acorda aquesta estratègia compartida, la formació no tanca la porta a formar part del Govern.

Riera no ha descartat una negociació i un diàleg per exercir l'autodeterminació, però l'ha situat a nivell internacional i ha plantejat que la taula [de negociació] que cal no és "la de Madrid", sinó la "que a casa nostra pugi assolir grans consensos nacionals i pels drets socials, civils i polítics", que culminaria amb un "gran consens per fer un nou embat amb l'Estat i aquest cop guanyar-lo".