"A la guerra de trinxeres, hi ha cinc coses importants: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. Aquell hivern, al front de Saragossa, aquest era l'ordre d'importància". La frase la signa George Orwell a les pàgines d'Homenatge a Catalunya, sens dubte un dels llibres sobre la Guerra Civil espanyola de major impacte mundial. Publicat el 1938, han hagut de passar vuit dècades perquè n'arribi la primera adaptació al còmic, signada per la il·lustradora Andrea Lucio i el periodista Jordi de Miguel. Editada en català per Rosa dels Vents i en castellà per Debate, l'obra, de 140 pàgines, es pot trobar a les llibreries des d'aquesta setmana.

Els autors ressegueixen els passos d'Orwell -de nom real Eric Blair- per Barcelona i el Front d'Aragó entre desembre de 1936 i juny de 1937 i, alhora, el contextualitzen i el connecten amb l'actualitat a través d'entrevistes amb el seu fill, Richard Blair, el professor universitari Miquel Berga o l'historiador Fernando Casal, entre d'altres. De tot plegat en parlem amb Jordi de Miguel (Barcelona, 1980), responsable del guió del còmic. "El que va viure Orwell a Catalunya i a la Guerra Civil el marcarà de per vida i es reflecteix en la seva obra. Sense aquesta experiència no s'expliquen 1984 ni La rebel·lió dels animals [les seves dues novel·les més conegudes]", reflexiona De Miguel mentre pren una canya en una terrassa de Sabadell.

El projecte d'adaptar al còmic Homenatge a Catalunya ha suposat dos anys de feina per a Lucio i De Miguel i sorgeix perquè "hi havia una qüestió de deute amb la memòria històrica i volíem fer-ne algun treball relacionat. I, a més, ens agradava molt Orwell i ens semblava increïble que no s'hagués fet pràcticament cap còmic sobre la seva obra". A partir d'aquí, el periodista subratlla que el llibre original, que descriu l'experiència en primera persona de l'autor anglès a la guerra civil, "té una qualitat descriptiva tan bèstia i unes pujades i baixades de tensió molt marcades, que crèiem que encaixava amb el còmic". En aquest sentit, "el 95% del text d'Orwell que hi apareix és literal, no l'hem hagut de modificar per adaptar-lo, el que parla molt de la seva qualitat descriptiva".

La portada d''Homenatge a Catalunya'.

"La dificultat més gran de canviar de format narratiu va ser adaptar el joc de tempos continu del llibre. És un anar i venir constant, acció i reflexió. Orwell va al front d'Aragó i hi presencia una guerra estancada. Quan torna a Barcelona veu com han augmentat les disputes entre els grups d'esquerres, i això el fa reflexionar... Aquest anar i venir era el més complicat d'adaptar. Teníem la idea d'intentar jugar-hi sense perdre el fil de la història i incloent-hi reflexions sobre el present", apunta de Miguel. Homenatge a Catalunya, però, té un avantatge, perquè a l'hora de descriure els fets i analitzar-los, Orwell empra un "llenguatge precís i clar" i això fa que aquesta part no hagi estat difícil d'adaptar.

Convençut de l'ideal i la necessitat del socialisme

Més enllà de les vinyetes dibuixades, a l'obra també hi apareixen fotografies, tant algunes d'històriques, de fa 80 anys, com d'actuals, que reflecteixen l'entrevista al professor de la UPF Miquel Berga o paisatges del front d'Aragó, com la serra d'Alcubierre, per on va passar Orwell com a membre d'una milícia del trotskista Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). "Amb les fotos li intentem donar un toc periodístic documental, que creiem que li aporta riquesa i vivacitat. Vèiem important que hi hagués proves documentals de la nostra presència als escenaris i, al cap i a la fi, el còmic no només és il·lustració", detalla l'autor. En aquest sentit, reflexiona que el còmic és un format que "té una força narrativa molt important", però que gairebé no s'utilitza en mitjans de l'Estat, bàsicament perquè "el periodisme a l'Estat és poc innovador, arrisca poc".

Jordi de Miguel durant l'entrevista amb 'Públic'. MARC FONT

Orwell va ser testimoni directe dels fets de maig de 1937 a Barcelona, els enfrontaments a la rereguarda republicana entre les forces d'ordre públic de la Generalitat i milicians de l'aleshores estalinista PSUC, d'una banda, i milicians anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM, de l'altra. Amb la victòria dels primers, el clima de persecució contra anarquistes i trotskistes que s'imposa, i que l'afecta a ell mateix, explica en bona part la seva decisió de retornar a Anglaterra. "Això el marcarà per sempre. No s'expliquen 1984 ni La rebel·lió dels animals sense l'experiència que té de la persecució dels companys anarquistes i del POUM a Catalunya. Per exemple, a Homenatge a Catalunya parla del pànic a les rates i així és com es tortura a 1984". Malgrat tot, "ell marxa dient que l'experiència l'ha fet creure més en la necessitat i l'ideal del socialisme".

Novel·la distòpica per excel·lència, 1984 és un exemple clar de com l'obra d'Orwell ha resistit bé el pas del temps i segueix vigent set dècades després. Per a Jordi de Miguel això respon a què "parla de coses que hi són des de l'inici de la història i hi seguiran estan, com és la manipulació del poder".

Tot i la importància d'Homenatge a Catalunya i el pes que té Barcelona al llibre, la realitat és que avui la capital catalana "no li reconeix prou a Orwell el seu pas per la ciutat ni la transcendència que va tenir l'obra. Hi ha gent que diu que ha estat per reticències ideològiques i, de fet, fins molt tard no s'ha reconegut el valor de la seva obra perquè era molt crític amb les posicions comunistes més lligades a l'estalinisme. Encara falta un reconeixement més ampli de la seva figura". Amb tot, existeixen iniciatives com el Dia Orwell que es fa a Barcelona des del 2013 i que, en certa manera, ajuden a pal·liar parcialment el desconeixement que hi ha sobre la seva figura.

L'homenatge més rodó que se li ha fet, però, va ser fruit de l'atzar. I és que el primer espai públic de la ciutat a tenir càmeres de videovigilància les 24 hores del dia va ser, precisament, la plaça George Orwell, situada al barri Gòtic. L'essència del Gran Germà adaptada als nous temps. L'adaptació al còmic d'Homenatge a Catalunya ofereix l'oportunitat d'apropar-se a l'obra d'un autor imprescindible, encara avui.