Moció de censura contra TorraCs converteix la moció de censura en un acte de precampanya que utilitza per criminalitzar l’independentisme

Ciutadans ha convertit el debat de la moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte de precampanya per a les eleccions espanyoles del 10 de novembre. Amb el Parlament com a escenari, i conscient que la iniciativa no rebria prou suport per tirar endavant, el partit de dretes s’ha dedicat a alimentar el seu particular relat sobre la situació a Catalunya, amb la pretensió de criminalitzar l’independentisme i vincular-lo a la violència, en un clar intent d’evitar previsibles fuites de votants cap al Partit Socialista.

Tant Carlos Carrizoza com Lorena Roldán, els encarregats de defensar la moció de censura i presentar el programa de govern de Cs en el cas que prosperés, han repetit els tòpics habituals del seu partit, presentant-se com a “demòcrates” en contraposició als “independentistes”. En la seva rèplica inicial, el Govern ha optat per un perfil baix per treure pes a la iniciativa, amb una resposta a càrrec de la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó.

“Donar suport a la moció és una obligació moral per a qualsevol demòcrata i constitucionalista”, ha proclamat Lorena Roldán, la candidata de Cs a presidir la Generalitat, per afegir que “és un imperatiu apartar un govern que anima els radicals, que aplaudeix gent que està investigada de terrorisme”. Aquesta ha estat la idea base al voltant de la qual ha girat l’argumentari desenvolupat per Cs. La formació ha aprofitat la detenció -i posterior empresonament- de set persones vinculades als CDR -a les que l’Audiència Nacional investiga per terrorisme- per treure la pols al seu relat sobre la violència de l’independentisme, malgrat que aquesta no hagi existit, i alimentar una tensió que l’ajudi a mobilitzar els seus votants potencials.

En la presentació de la moció, el president del grup parlamentari de Cs, Carlos Carrizosa, ha intentat vincular Torra a la violència, recuperant l’expressió “apreteu” que el president va utilitzar referint-se als CDR i la seva referència a la “via eslovena”. “Torra porta gairebé un any de vulneració dels drets dels catalans, de deteriorament de la convivència”, ha assegurat el dirigent del partit espanyolista, que en la primera al·lusió al PSC ha comentat també “que Torra va acudir a la via eslovena, la via dels morts, per la secessió. Això mereix una reflexió per part del Partit Socialista”. Que Cs donava una gran importància, sobretot mediàtica, a la sessió ho contatava la presència entre el públic dels seus dos principals líders estatals, Albert Rivera i Inés Arrimadas. 

Els discursos dels dos dirigents de Cs han donat una credibilitat absoluta a les filtracions publicades per determinats mitjans sobre el cas dels CDR empresonats. “De veritat, senyor Torra, pot mirar els ulls dels catalans quan vostè està donant un suport explícit a les persones que busquen, presumptament, atemptar a Catalunya? I, vostè, senyor Iceta, no veu el que s’està fent?”, ha etzibat Carrizosa. “Coneix les persones que estan detingudes? Perquè si les coneix ens haurà d’explicar perquè, però si no les coneix, què fa vostè aplaudint-les i reclamant la seva llibertat? Perquè són independentistes?”, ha afegit.

En un relat per moments gairebé calcat al que, durant anys i en un context absolutament diferent, feia el PP al País Basc, el president del grup de Cs ha assegurat que “entre la democràcia i la violència, tothom que ens mira escolliria democràcia. Per què el PSC es posa al costat dels que donen suport a la violència? Amb aquesta moció es traca que els demòcrates diguem convivència sí, violència no”. Carrizosa també ha considerat que l’independentisme ni és un moviment cívic, “perquè no neix de la ciutadania, neix de les elits”, ni és pacífic ni tampoc democràtic, ja que segons ell els que s’hi oposen “patim violència de diferents intensitats”. Hem arribat a l'útim esglaó perquè cap govern del País Basc va aplaudir mai algú acusat de terrorisme", ha etzibat el dirigent de la formació taronja.

Finalment, ha defensat la moció de censura per "donar la dimensió que té el problema" de "justificar el terrorisme" per part del Govern i ha afirmat que la seva formació defensa la "democràcia, la llibertat i la convivència", per la qual cosa ha demanat el vot de totes les formacions polítiques.

Roldán: “Cal apartar Torra per treballar per a tots els catalans”

Al seu torn, Lorena Roldán, portaveu estatal de Cs i candidata a la presidència del partit, ha emprat alguns dels hits habituals del partit, com ara que avui es parlaria dels “problemes reals” dels catalans. Per a ella, es tracta de “recuperar el seny i la convivència”, davant una majoria independentista que “expulsa els demòcrates del Parlament per aplaudir presumptes terroristes”. "Avui som aquí ferms en defensa de la democràcia i la llibertat, cosa que està per sobre de les sigles, perquè segueixen (al Govern) al costat dels qui preparen explosius o volen assaltar el Parlament", ha comentat. Per a ella, "aquesta moció pot ser un primer pas per recuperar la convivència i acabar amb la intolerància" i ha deixat clar que "cal apartar el senyor Torra per treballar per a tots els catalans".

Roldán també ha desgranat en deu punts el programa de Cs en el cas que arribés al Govern, amb moltes promeses grandiloqüents però sense desgranar al detall d’on sortirien els recursos per portar a terme les polítiques promeses. També en aquest àmbit, el discurs ha estat repetitiu, amb crítiques al model d’immersió lingüística i a TV3 o la promesa d’aturar el procés i tancar els “xiringuitos”, com el “Diplocat”, per tal que “ni un euro dels catalans serveixi per tacar la imatge d’Espanya”

En una crida sense cap opció de funcionar, ha afirmat que "avui ens toca remar junts" en al·lusió a PSC, PP i comuns per "derrotar la por". "Diputats, hi ha milions de catalans que estan esperant que fem alguna cosa. (...) Avui amb els nostres vots podem tornar els catalans la llibertat de sentir-se el que vulguin, de parlar amb la llengua que vulguin i de no enfrontar-se per una bandera”.

“Debat electoralista”

En una breu intervenció entre els discursos de Carrizosa i Roldán, Meritxell Budó ha criticat que “alguns el que volen avui és que assistim a un debat electoralista", ha remarcat abans d'afegir que "això no és un bar ni un plató de televisió, això és el Parlament de Catalunya". Per a la portaveu del Govern, la moció “només busca obtenir rèdits electorals” en un partit en caiguda lliure a les enquestes: “volen obtenir unes hores de faristol per fer insults, amenaces i calúmnies”. Budó també ha recordat que fa menys de dues setmanes, en el debat de política general al Parlament, es va reprovar Roldán pels seu intent de vincular Torra a la violència. “El seu objectiu no és resoldre els problemes reals dels ciutadans, el que realment volen és tapar i amagar el conflicte real que hi ha sobre la taula, que és la relació entre Catalunya i Espanya”, ha conclòs Budó.