Carbó per a Pere Fuset. Aquest serà l'obsequi amb què els antimilitaristes rebran al regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València en la inauguració d'Expojove, la fira de la infància i la joventut que arrenca el proper dimecres 26 al recinte firal de la ciutat. Una seixantena d’entitats de l'àmbit educatiu han tornat a reclamar al consistori que institucions de les forces armades no puguen comptar amb estand propi ja que entra en contradicció amb els valors educatius i la resolució pacífica dels conflictes.

Així ho expressa Carlos Pérez, portaveu de la campanya Desmilitaritzem l'educació en territori valencià, una iniciativa que posa el focus en la presència d'organitzacions militars en espais educatius formals i no formals. "Tot i que es presenten d'una manera edulcorada i amb un rentat d'imatge a través de l'UME (Unitat Militar d'Emergències), la presència de l'exèrcit a la fira té una finalitat de reclutament i d'instal·lar una visió positiva en els xiquets i les xiquetes perquè en un futur puguen optar-hi com una professió més", denuncia l'activista.

Per a l’antimilitarista, les forces armades ja tenen els seus propis canals de comunicació per fer arribar el seu missatge a la societat. "No es poden banalitzar les veritables funcions de l'exèrcit, tal com ho estem veient amb el govern espanyol, que vol fer passar per inversió social i creació d'ocupació l'aprovació de més de 7.000 milions d'euros per a programes d'armament", argumenta Pérez .

Davant la negativa de plantejar-se aquesta qüestió per part de la corporació municipal —amb Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú al capdavant—, les entitats impulsores de la campanya s'hi han mostrat decebudes. Ni tan sols, diuen, s'ha aconseguit introduir una moció per reflexionar sobre la petició. Els antimilitaristes lamenten que, d'aquesta manera, no es pot crear debat social. Per tot això, han decidit tallar la interlocució amb l'administració valenciana i seguir amb les activitats de conscienciació i protesta.

Segons fonts municipals de la regidoria organitzadora consultades per a aquest article, es tracta d'un debat superat des del primer minut de la legislatura ja que han desaparegut de l'esdeveniment el material armamentístic i els elements que es podrien associar a un clima bèl·lic. Les mateixes fonts asseguren que, des de fa tres anys, no es veta la presència de cap institució però sí que s'han reformulat les invitacions a les organitzacions que tradicionalment han participat a Expojove per determinar-ne els continguts. Per a la regidoria, l’UME promou a la fira activitats relatives a protecció ciutadana i salvament.

La de València no és l'única cita de lleure i educativa al País Valencià durant aquestes dates amb presència de l'exèrcit. També Exponadal, a Alacant, celebra aquests dies el seu vint-i-cinquè aniversari. En la passada edició, l'exèrcit de terra promocionava el seu estand amb activitats diverses que incloïen "vídeos de missions especials".

Pressions i traves a Catalunya

La desmilitarització dels àmbits educatius és un reclam que ve de lluny i que sintonitza amb els moviments d'objecció de consciència i d'insubmissió al servei militar de les dècades anteriors. És a Catalunya on s'han donat els passos més productius. Fa dos anys el Parlament va aprovar la moció 55/XI sobre la desmilitarització de Catalunya, que fixava com un dels eixos evitar la presència de l'exèrcit en parcel·les educatives i formatives. Una declaració similar es va produir paral·lelament al consistori de Barcelona. No obstant això, i malgrat aquests mandats, les pressions per no fer-los efectius s'imposen.

El cas més paradigmàtic el constitueix el Saló de l'Ensenyament de Barcelona, ​​que se celebra pel mes de març. El passat 18 de novembre, el diari ABC va obrir en portada amb el titular "Defensa impedeix l'exèrcit d’acudir al Saló de l'Ensenyament de Barcelona" i apuntava presumptes cessions del govern de Pedro Sánchez davant "la pressió de populistes i independentistes". Poc més de vint-i-quatre hores després, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va anunciar que les forces armades estarien presents "sense cap dubte" al recinte de Montjuïc.

"Això ens recorda la mateixa història de les sentències del Tribunal Suprem i les hipoteques: avui dic una cosa i demà el contrari. La pressió dels poders fàctics és molt clara", reconeix Jordi Muñoz, portaveu de la campanya Desmilitaritzem l'educació a Catalunya. Així mateix, des d'aquests col·lectius també s'ha criticat la gestió de Josep Lluís Bonet, el fins fa uns dies president de Fira Barcelona, al que acusen d'anar en direcció contrària a les mocions esmentades, tot i que dos terços del consorci de la fira estan integrats per l’ajuntament i la Generalitat.

Cal recordar també que Fira Girona va prohibir al març la participació de l'exèrcit a Expojove 2018 per l'incompliment del codi ètic en l'edició de 2017, ja que els militars van atendre amb uniforme els visitants. No obstant això, a l'abril un jutjat de la ciutat va suspendre cautelarment la prohibició, per la qual cosa l'exèrcit va estar-hi present.

Renovació pedagògica

Però més enllà d'aquests espais, la campanya es fa extensible a totes les coordenades de l'educació. Els portaveus de la iniciativa posen l'accent en la presència de continguts acrítics en referència al fenomen de la guerra als llibres de text, les visites a bases, casernes o museus militars que s'organitzen en alguns centres o la presència de cossos policials armats dins de les aules en el marc de les sessions de formació viària o seguretat digital. Els actors d'aquesta campanya ja es van oposar rotundament davant el conveni marc que l'exministra María Dolores de Cospedal va signar amb escoles privades —que es volia fer extensiu a centres concertats i públics— en virtut del qual s'introduïen els preceptes de defensa a les escoles.

Des dels moviments de renovació pedagògica, advoquen per afrontar el debat amb la introducció a l'aula de les notícies que apareixen als mitjans, aprofundir lluny de la frivolitat, ser conscients dels criteris amb què es trien els continguts, reivindicar la complexitat de fenòmens com el terrorisme, educar el desig amb les formulacions de la utopia i la distopia, defensar el dubte i l'ajuda mútua i, d'aquesta manera, visibilitzar i desnaturalitzar el militarisme en tot el currículum.