Un nou informe posa de manifest que la desigualtat social s'ha cronificat a Catalunya. La crisi, que va impactar sobretot a les classes populars, va accentuar les diferències socials i la posterior recuperació econòmica no ha evitat que els indicadors de desigualtat es mantinguin en nivells clarament superiors als dels anys previs a la crisi. Així ho documenta el treball "Es manté la bretxa social. Informe sobre les desigualtats socials a Catalunya", que ha presentat aquest dimarts CCOO de Catalunya. El sindicat també planteja un seguit de línies d'actuacions per revertir la situació, com ara establir una "fiscalitat suficient i equitativa", incrementar la protecció social o "enfortir els salaris».

"Els resultats de l’estudi mostren que la crisi no s’ha repartit de forma equitativa i que s’han incrementat les desigualtats i la pobresa. Aquesta és una situació que amb les últimes dades disponibles no ha variat substancialment. La desigualtat social a Catalunya ha crescut últimament, un fet que ens allunya de la Unió Europea quant a cohesió i benestar social", apunta el document. Entre les causes que expliquen l'increment de les desigualtats, i la poca o nul·la reversió posterior,
hi ha "el menor pes de la despesa social, les rebaixes fiscals sobre la renda i la riquesa, la precarització del mercat de treball i el retrocés dels salaris en la distribució de la renda".

L'informe, ple de dades, documenta com la despesa en protecció social de Catalunya "és significament inferior a la mitjana de la Unió Europea" -concretament en set punts- i està "fins i tot per sota la d'Espanya". "Durant els anys de creixement no s’ha aprofitat per retallar les distàncies en els nivells de protecció social respecte de la Unió Europea i la tendència actual és al manteniment de les diferències", denuncia CCOO. Entre d'altres qüestions, això es tradueix en una inversió en educació i sanitat sobre PIB clarament per sota dels paràmetres europeus.

Comparació de la pressió fiscal. CCOO Catalunya

El treball de CCOO també contribueix a desmuntar un dels falsos mites que hi ha a Catalunya, ja que lluny del tòpic la pressió fiscal està clarament per sota de la mitjana europea, en concret, 5,4 punts. Actualment se situa en el 33,5% del PIB, lluny del 38,8% de la UE i també clarament per sota del 37,1% del 2007, quan gairebé s'havia assolit la convergència europea. "Una altra cosa és que la tributació tingui un caràcter molt regressiu ja que només una tercera part dels ingressos provenen dels impostos directes associats a la renda i el patrimoni. És, doncs, una tributació injusta i insuficient per assolir els estàndards de benestar europeu", conclou l'informe.

Pel que fa als salaris, el document subratlla que "la remuneració del treball assalariat ha crescut per sota dels augments de productivitat de l’economia, una situació que s’ha accentuat com a conseqüència de la reforma laboral". Paral·lelament, la desprotecció social s'ha disparat i l'atur segueix a uns nivells molt més elevats que als previs a la crisi. Per exemple, el 2007, amb un atur molt inferior, el 23,2% dels aturats vivien en llars on tota la població activa estava feina, mentre que el 2017 la xifra s'elevava al 37,9%.

Evolució de la renda familiar disponible. CCOO Catalunya

Paral·lelament, en la darrera dècada les pensions han perdut gairebé el 10% de poder adquisitiu. Així mateix, també s'ha desplomat la renda familiar bruta disponible per càpita: "la pèrdua de la capacitat adquisitiva de la renda de les famílies catalanes no ha estat gens equitativa. Mentre les pèrdues s’han acumulat en els sectors de rendes baixes, s’ha produït, a la vegada, una concentració de renda en la població més rica", exposa CCOO.

Les diferències entre homes i dones, que ja existien abans de la crisi es mantenen, i es tradueixen en què hi ha el triple de dones que homes que treballen a temps parcial i la bretxa salarial és del 24%. Per tot plegat, s'entén que la taxa de pobresa salarial femenina sigui més alta que la dels homes.

Mesures proposades

Entre les mesures que planteja el sindicat per reduir la desigualtat social hi ha una "fiscalitat suficient i equitativa", de manera que es "penalitzi l’especulació", "les rendes del capital s’equiparin fiscalment a les del treball" i la pressió fiscal s'acosti a les mitjanes europees. També demana millorar els salaris, amb l'establiment d'un salari mínim interprofessional (SMI) que sigui el 60% del salari mitjà; millorar la qualitat de l'ocupació, perseguint el frau en la contractació, els falsos autònoms o les hores extres no remunerades; incrementar la protecció social, amb millora de la prestació d'atur o les pensions, i augmentar la inversió pública en educació o sanitat, entre d'altres.