La crisi climàtica anticipa dos mesos l'estiu i evidencia els riscos d'un futur cada cop més hostil

L'Estat espanyol s'endinsa, amb abril extremadament càlid, en un terreny perillós. Les temperatures flueixen a l'alça i bona part de la península ibèrica i els territoris insulars, les Canàries i les Balears, ja estan experimentant una calor inusual per a aquesta època de l'any. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), els primers 22 dies del mes, els termòmetres han experimentat una anomalia d'1,9ºC per sobre de la mitjana històrica i les previsions no són favorables.

"Ara mateix està entre els tres o quatre abrils més càlids de la sèrie. Però les previsions que tenim per a aquesta setmana ens indiquen que gairebé segur que podria ser primer o segon mes d'abril més càlid", indica Rubén del Pozo, portaveu de la Aemet, que estima que els propers dies els termòmetres registrin, de mitjana, entre 6ºC i 10ºC més del que és habitual per a aquesta època de l'any.

A l'estabilitat atmosfèrica que ha dominat l'últim mes i la manca de precipitacions s'hi uneix ara a l'entrada d'una massa d'aire càlid que arriba del sud, i per això s'espera que el mercuri arribi a màximes pròpies del període estival: 35ºC a Sevilla , 34ºC a Còrdova o els 32ºC de Madrid, el rècord del qual estava, per a aquesta època de l'any, en els 30ºC. També a Catalunya es registraran temperatures superiors als 30ºC. 

"Encara que caldrà fer estudis d'atribució, sí que podem afirmar que és molt poc probable que aquestes temperatures s'estiguessin donant sense la participació del canvi climàtic", afegeix l'expert. "En els darrers anys, aquests episodis de temperatures altes pròpies de l'estiu s'han registrat abans d'hora, al mes de gran. Això és una cosa que encaixa amb el que la ciència ens diu a prop del canvi climàtic: la calor apareix abans i els extrems cada vegada són més marcats i notables".

Un camp improductiu i uns embassaments amb poca energia

"És molt poc probable que aquestes temperatures s'estiguessin donant sense la participació del canvi climàtic"

Les temperatures tan altes per a l'època són una llosa més per al camp, que viu una de les pitjors sequeres del que va de segle. Si la manca de pluges és determinant per entendre l'aridesa i la improductivitat de les collites, la calor extrema és un altre ingredient important, ja que eleva el ritme d'evapotranspiració dels cultius.

"Bona part del nostre país està en una situació catastròfica. Ara mateix hi ha zones com la conca del Guadalquivir, on la disposició d'aigua de reg és del 10%. És a dir, si tens deu hectàrees de cultius, només pots intentar tirar-ne una ", diu Ignacio Huertas, secretari executiu de la Unió de Petits Agricultors (UPA). "A la conca del Guadiana al voltant del 40% dels camps no es podran regar. A més, arrosseguem les conseqüències de la sequera de l'any passat", insisteix el pagès, que demana al Govern accions per flexibilitzar les ajudes de la PAC i permetre que les famílies que viuen del camp no quedin enrere.

La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) estima que el 60% de les terres de cultiu del país estan asfixiades per pèrdues "irreversibles", amb el secà pràcticament fet malbé al complet. Els camperols temen aquesta sort d'estiu avançat i ja s'han reunit amb l'Executiu per demanar un pacte d'Estat.

A això se suma el dany col·lateral sobre el sistema energètic espanyol. La capacitat de produir energia dels embassaments s'ha reduït un 15% respecte de la mitjana de la dècada, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. L'aportació de les centrals hidroelèctriques al mix, segons les dades de Red Eléctrica Española (REE), ha passat de ser del 20% a principis d'any a estar per sota del 10%, cosa que podria repercutir en els preus si s'eleva el consum energètic –amb els aires condicionats endollats abans del que és habitual– i es comença a cremar més gas.

Calor extrema, un problema de salut pública

Les temperatures que comencen a fer-se extremes aquesta setmana són pròpies d'una onada de calor estiuenca a la primavera. Més enllà dels possibles rècords de temperatures que es batin els propers dies, la situació planteja un repte majúscul en termes de salut pública, ja que la calor extrema és causa directa d'entre 1.200 i 1.300 morts directes a l'any a Espanya, segons les estadístiques de l'Institut de Salut Carlos III.

La calor extrema, però, no mata directament. Els cops de calor són puntuals dins de les estadístiques i balanços dels serveis de salut pública. La major part de les defuncions s'expliquen per com les altes temperatures agreugen patologies existents als pacients fins a portar-los a la mort.

Des de l'Aemet indiquen que durant la setmana es registraran episodis de nits tropicals a bona part del sud i del mediterrani. Això són episodis nocturns on les temperatures mínimes no baixen dels 20 ºC. La calor durant el son és, sens dubte, motiu de preocupació a nivell de salut pública i factor de risc associat a morts, però també a estrès i insomni, segons un estudi publicat a la revista Epidemiology.

Tot i que la calor, de vegades confosa amb "bon temps", pot passar desapercebuda en un país com Espanya, les xifres registrades per aquest mes d'abril no són pròpies de la climatologia de la península ibèrica. La crisi climàtica és cada vegada més present i ja ha fet, segons l'Aemet, que l'estiu duri cinc setmanes més que a la dècada dels anys vuitanta. Segons The Lancet, els nens nascuts a l'última dècada han viscut, de mitjana 4,4 dies més de calor extrema que aquells que van créixer les dues últimes dècades del segle XX.