La Crida Nacional per la República celebra una convenció en mig de la divisió política

L’enèsima expressió de divisió a l’independentisme se cita aquest dissabte a Manresa (Bages) per celebrar la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República. Una crida que ha quedat desatesa per la majoria de les forces independentistes, inclòs el PDeCAT de David Bonvehí. La presentació d’aquest moviment polític el passat juliol va provocar un veritable terratrèmol en el partit de la postconvergència a les portes de la primera assemblea ordinària on, en un principi, es va aprovar confluir amb l’espai impulsat per l’expresident Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el diputat de JxCat a presó, Jordi Sánchez. No obstant això, durant els mesos següents el nou líder del PDeCAT –després que Marta Pascal renunciés a la primera línia a causa de la presentació de la Crida- s’ha anat allunyat cada cop més de l’aposta llençada des de Waterloo.

L'element que esquerda les relacions entre els demòcrates i la Crida és la possibilitat que aquesta iniciativa aposti per transformar-se en partit polític. En aquesta línia, Bonvehí es manté escèptic i insisteix en el fet que la Crida és un "moviment temporal" orientat a constituir la República, tal com va explicar en declaracions a RNE aquesta setmana, fet que no obligaria al PDeCAT "desaparèixer". Després de les reiterades reticències de Bonvehí, els consellers presos Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, el conseller a l’exili Lluís Puig, la vicepresidenta del partit Míriam Nogueras i el mateix Carles Puigdemont han enviat una carta a la militància demòcrata demanant que se sumin a la Crida. Però el líder del PDeCAT insisteix a dir que la doble militància, en aquest cas, no seria un problema, tot i que els estatuts de la formació no ho permeten. Lluny de tornar a fer una operació estètica i sumar-se a la Crida, sembla que el PDeCAT vol defensar la seva entitat pròpia amb les ungles i les dents, fins i tot oposant-se al líder polític i moral de la formació.

Si la Crida Nacional per la República es constituís com a partit, el PDeCAT hauria de decidir si confluir amb la candidatura per a les eleccions municipals del 2019, sobretot a la capital catalana, on aposta per presentar-hi l’exconsellera de presidència, Neus Munté. L’altre nom que sona és el de Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid i membre de la Crida; un Mascarell que es va encarregar de redactar la ponència política del mateix PDeCAT durant l’assemblea nacional de juliol. Els esdeveniments d’aquests mesos vinents decidiran quin serà el nom que representi l’espai i sota quines sigles, que ja fa uns anys acostuma a ser una incògnita preelectoral. Sense cap mena de dubtes, l’òrbita postconvergent haurà d’assumir un debat que obrirà ferides.

En aquesta convenció fundacional es parlarà sobre les ponències política i organitzativa però no es votarà si, finalment, la Crida es constitueix com a partit. El conflicte central de la postconvergència s’abordarà al congrés constituent que se celebrarà a principis del mes de desembre. S’espera que hi participin els tres noms principals del moviment: Carles Puigdemont, des de Bèlgica; Jordi Sánchez, des de la presó de Lledoners, i Quim Torra. El juliol, a l’Ateneu Barcelonès, tots tres –també Torra, qui va perdre un vol de tornada d’una de les seves habituals trobades amb l’expresident a l’exili- van fer arribar els seus posicionaments per vídeo, àudio i carta.

Un mes de fractura independentista

La convenció de la Crida a Manresa, que coincideix amb el dia de la proclamació de la República l'any passat i l'aplicació de l'article 155, també arriba en un moment especialment convuls entre partits independentistes. A la ressaca dels diputats suspesos, que va generar una veritable distància entre ERC i JxCat, ara se suma la carta que el diputat de la llista de Puigdemont i membre de la Crida, Jordi Sánchez, va publicar a La Vanguardia aquest divendres, on instava tant als republicans com al PDeCAT a no utilitzar com a moneda de canvi als presos per negociar els pressupostos del president espanyol, Pedro Sánchez: “No vam fer el referèndum per aprovar els pressupostos de l’estat”, diu Jordi Sánchez.

Tant les aproximacions del líder de Podemos, Pablo Iglesias, amb la seva visita a la presó de Lledoners, com les afirmacions per part del president espanyol i la seva vicepresidenta, negant la fonamentació del delicte de rebel·lió, donen indicis de la voluntat de l’executiu central per mostrar-se generós al front judicial i aconseguir els vots dels independentistes al Congrés. El tancament de la fase d’instrucció de la macrocausa contra l’independentisme i els propers posicionaments de les acusacions pel que fa als delictes de rebel·lió i sedició precipiten el que serà l’esdeveniment polític d’aquest curs, el judici dels presos catalans.

Aquests dies l’executiu català també ha decidit avançar passes cap a la creació del Consell de la República, que es presentarà oficialment el pròxim 30 d’octubre, i ha constituït el comitè assessor pel Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent; dues de les potes principals de l’executiu de Torra per avançar cap a la implantació de la República. A principis d’aquesta setmana es va celebrar la trobada impulsada per Puigdemont a Waterloo que pretenia cosir ferides al front sobiranista, però la CUP va comunicar per carta que no assistirien al que consideren un pur simbolisme. Els anticapitalistes, tal com van deixar clar durant el debat de política general i en les posteriors compareixences públiques, estan determinats a portar una posició de bloqueig davant qualsevol iniciativa que no impliqui una immediata aplicació de la República. Els cants a la unitat, per tant, no comptaran tampoc amb els quatre diputats del fons de l’hemicicle.