Creix el rebuig a la cada cop major privatització de camins i vies d'accés al medi natural

Catalunya viu una forta tendència cap a la privatització de camins i altres vies d'accés als entorns naturals. Entre ells els populars camins de ronda que transiten a tocar de la costa unint municipis, platges i cales. Però també altres camins que transiten per boscos o entre camps de conreu. En alguns casos s'han privatitzat de forma il·legal, ja que la legislació en preserva l'ús públic, especialment a la costa. En altres, el camí pot formar part d'una propietat privada, però si fins ara es mantenia la permissivitat en el seu ús per transitar per la natura, cada cop se n'ha restringit més l'accés. I això comporta més dificultat per accedir a entorns naturals de forma lliure.

Són moltes les persones que aposten per l'aire lliure i el medi natural per invertir el seu temps d'oci amb família o amics. Més enllà dels motius d'aquesta tendència a la massificació -que potser han estat accentuats arran de la pandèmia, una de les conseqüències és que el recel de propietaris de finques, que han optat per posar traves per accedir a camins com pot ser instal·lant-hi tanques. A molts els vindrà al cap casos com el de Can Juncadella a Lloret de Mar (la Selva) i els camins de ronda, del qual han alertat SOS Costa Brava. Però no és l'únic conflicte, ni un cas a part. "Hi ha hagut problemes d'accés tota la vida", assegura la membre de l'entitat Marta Ollich.

Bona part del problema pot raure en el fet que l'accés al medi natural a Catalunya "històricament i amb caràcter general no ha estat restringit", detalla Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya. "La sobrefreqüentació d'aquests espais és un fenomen que va en augment i obliga a la regulació", sosté. El "boom d'activitats a l'aire lliure" i el fet que l'accés al medi natural estigui "poc regulat" és "un atractiu per amants de la natura", afegeix. Per Xavier Campillo, director i coordinador de l'empresa Camí General, tot plegat pot venir arran d'un canvi de mentalitat sobre la privacitat.

"El problema de fons és que hi ha poca consciència del fet que quan estem al bosc en la major part dels casos estem en finques de titularitat privada", prossegueix Rovira, detallant que es tracta del 80% de la superfície forestal de Catalunya. Recorda que els titulars també es fan càrrec de la cura de molts camins i vies forestals que creuen aquests espais. Això passa siguin persones físiques privades o ens locals, "que són els propietaris de la major part de la part de la superfície que no és privada".

"En general, vivim en un món cada vegada més massificat, la gent es mou cada vegada més perquè té capacitat de moure's, això és normal", afegeix el director i coordinador de l'empresa Camí General, que es dedica a inventaris de camins i fer informes pericials per ajuntaments i particulars. Paral·lelament, les activitats tradicionals del medi rural s'abandonen i es produeixen canvis en les propietats de les finques: "Gent que té diners, però no té vinculació històrica amb les finques, no ve de la seva família o no hi han fet de pagesos", apunta, siguin de Catalunya o de fora.

Per bé que "passa a tot arreu", exemples "d'usurpació de bé públic" són el tall del camí de ronda a Can Juncadella a Lloret de Mar (la Selva), a la cala del Golfet o als Jardins de Cap Roig a Palafrugell (Baix Empordà), o a la platja de Garbet de Colera (Alt Empordà), segons detalla SOS Costa Brava. Darrerament, l'entitat ha fet diverses "caminades reivindicatives" per camins que reclamen que siguin oberts al públic i per posar de manifest que les administracions "no estan fent res al respecte" davant "una il·legalitat flagrant".

Per al pròxim 6 d'octubre al matí preparen un "gran acte" pel camí de Colera. En aquest cas, Ollich detalla que fa molts anys que ha estat tallat per la finca, "però ara estan intentant tallar un altre tram de la finca, es van apropiant i cada vegada van tallant més", lamenta. El cas més conegut per a molts és el del camí de ronda al seu pas per Can Juncadella, una finca de l'expresident del Kazakhstan Nursultán Nazarbáyev. Ara fa un any, uns 150 manifestants van demanar l'obertura tot circulant pel camí, després d'una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ratifica la titularitat pública de la via.

Al cas de Lloret, per exemple, s'hi suma que hi ha un propietari "amb molt poder i creu que pot estar per sobre de la llei", i que pot assumir "tots els judicis que vulgui", detalla Campillo. "Els prepotents solen ser els que tenen poder per ser prepotents", afegeix. Destaca que el cas "s'ha allargat molt perquè el recorregut jurídic ha sigut molt complex". "Fins que no s'han esgotat totes les vies l'Ajuntament de Lloret no tenia la forca legal per fer executar les sentències", afegeix.

Un "canvi de mentalitat" i "grans magnats"

Des del Consorci Forestal de Catalunya destaquen que el propietari ha estat tradicionalment "molt permissiu amb el trànsit de vehicles o de persones a peu" a casa nostra, però admeten que la massificació "ens porta problemes greus que tenen un impacte tant en medi ambient com econòmic". "Comporta el deteriorament de camins, vies i infraestructures: problemes per la presència de gossos o el contacte amb els ramats, furts, etc.". En això coincideix Campillo, admetent "problemes de seguretat" i "molts robatoris al camp, en cases aïllades", tant a la perifèria de les ciutats com a les zones de costa.

El responsable de Camí General assenyala que la "gent rica" que compra finques és "gelosa de la seva seguretat" i opta per "tancar sempre al·legant la privacitat". "Abans això no passava, a pagès no tenien la idea de privacitat", detalla. Però no només els més rics, sinó que també els propietaris més petits veuen "la presència de passavolants com una intromissió". "Hi ha un canvi de mentalitat. Abans les finques eren per explotar, no per descansar", destaca. Apunta que en els darrers deu anys hi ha una tendència clara a tancar finques, i que es nota més quan són grans perquè solen tenir camins que els passen pel mig.

Des de SOS Costa Brava, Marta Ollich coincideix que "solen ser grans propietaris que tenen finques que toquen el mar i no volen que la gent s'hi fiqui". Insisteix que ha passat històricament, però ara aquests "magnats" estan comprant finques a la Costa Brava i les tanquen, encara que hi passin camins de ronda. "La gent rica no vol que els passi un camí de ronda per davant de casa, volen tota la propietat i arribar al mar sense que ningú passi per allà, es un tema de poder, no es que ningú els molesti", afegeix.

Per la seva part, el responsable del Consorci Forestal de Catalunya admet que hi ha ocasions on els propietaris posen traves o tanques de forma il·legal. Tot i això, assegura que són "casos aïllats i comptats" perquè suposa "un mal de cap" i "no té sentit" perquè contravé la normativa. Ollich assenyala el cas de la cala del Golfet de Palafrugell, assegurant que el mateix xalet ja és "il·legal" i que "envaeix" el domini marítim-terrestre. "Ho tanquen amb reixes i tanques, càmeres, vigilància, seguretat privada… Es una situació molt irregular", lamenta. Alhora, destaca una altra problemàtica: trams que estan en mal estat per desgast o despreniments, els quals "és responsabilitat de les administracions arreglar-los".

El perfil dels visitants

Tot i admetre que, "com a tot arreu, hi ha de tot", Rovira sosté que la majoria de les persones són curoses amb el nostre entorn i que "l'impacte d'un volum de visitant és reduït o molt insignificant". Això no obstant, remarca que la cosa canvia quan es parla de massificació: "Hi ha comportaments de tota mena i, encara que els visitants es comportin de forma exquisida, la sobrefreqüentació amplifica els petits impactes i suposa també un problema", argumenta.

Campillo coincideix que la majoria de la gent continua sent respectuosa per bé que admet que "els brètols fan molta feina". "No cal que tothom et llenci deixalles o et trenqui coses, nomes que ho faci 4 ja tens un problema. Falta educació ambiental i normes bàsiques de civisme. Hi ha moltes línies de treball", argumenta. En aquest sentit, creu que cal demanar a la gent que sigui respectuosa amb la propietat privada mentre es troba un "punt d'equilibri": "Estem veient problemes han sortit arran de transformacions molt exagerades en pocs decennis".

SOS Costa Brava també es fixa especialment en el cas de Cap Roig, on hi ha "moltíssimes il·legalitats". Ollich assenyala que a la Caixa "es van passar pel forro" la intenció dels anteriors propietaris, uns anglesos que volien que fos un jardí botànic, i han "tallat el camí de ronda". "Per què els ho permeten? Perquè és la caixa i són poderosos. No és que la gent vagi a fer res malbé, tot és un tema de poder".

Regularitzar, inventariar i actuar

Davant de la problemàtica que floreix, des del Consorci Forestal de Catalunya consideren que cal una regulació que "racionalitzi" la situació actual. "Les propostes que fem són compartides per un ampli ventall d'actors, des d'ajuntaments fins a entitats vinculades amb l'organització d'activitats al medi", assegura Rovira. "Sent així, no crec que puguem parlar que la propietat és massa restrictiva o, si em permets l'expressió, tiquismiquis", afegeix.

Per la seva part, Campillo insisteix en la importància que els ajuntaments tinguin els camins inventariats, perquè aleshores la defensa és més senzilla. Assegura que les dades apunten que a Catalunya només el 15% dels municipis tenen l'inventari fet, xifra similar a la d'arreu d'Espanya: "Quan tanquen un camí, defensar-lo es molt més complicat", insisteix. Celebra que a la Costa Brava la majoria el tenen fet, i que també s'han anat inventariant els camins de ronda. "Hi ha conflictes, però els ajuntaments han defensat els camins i han sortit airosos", citant casos com Tarragona, Vilanova, Tossa de Mar o Lloret.

SOS Costa Brava lamenta que els ajuntaments "no responen" i "no fan res", si més no pel que fa als casos "més greus" com els de Colera  o Lloret, on han demanat que actuïn davant "una irregularitat flagrant". Pel que fa a la via judicial, destaquen que els judicis "són processos llargs i que costen diners": "Saben que les entitats ens els gastarem". "Evidentment que és il·legal, però van posant recursos i fent coses i ho van allargant. Per esgotament, les entitats han de deixar de lluitar i ells es valen d'això", sosté. 

Des de la plataforma defensen la seva tasca per visibilitzar que estan "vulnerant la llei", ja que els camins de ronda són públics i "tothom té dret a passejar-hi". "Exigim que els obrin, es la seva competència, és la llei de costes, es molt clara", sosté. Cita el cas d'una casa entre Port de la Selva i Llança, on ara fa uns 20 anys es va fer un nou camí de ronda i es va "obligar a obrir-lo" després que els propietaris d'una casa que vorejava l'haguessin tancat. "Es pot fer, hi ha d'haver la voluntat política, però aquesta gent tenen molt poder i estan ben connectats, i frena als ajuntaments", lamenta.

Concentració a la costa, però no només

Tot i que Lloret és un cas paradigmàtic, ni de bon tros és l'únic ni té casuístiques particulars, més enllà del llarg recorregut judicial. Segons el Consorci, on passa més és a zones properes a grans nuclis de població, espais de referència o punts singulars pel seu atractiu, popularitat o ser zones de bany. Campillo coincideix que la tensió se centra a les zones "més poblades i freqüentades", com pot ser tota la cosa, la Zona Volcànica de la Garrotxa o el Parc Natural del Montseny. "Tots els llocs que s'acaben massificant es on tens els problemes més evidents pel nivell de pressió que hi ha", apunta. 

"El mar té un gran atractiu perquè tothom vol anar a la costa", i això crea "conflictes". "El creixement a la zona de la costa ha estat espectacular, els que no han urbanitzat tenen una pressió molt més forta. Si tens una urbanització al darrere, et converteixes en el jardí de tothom", destaca. I posa Lloret com a exemple, tot i ser el municipi turístic per antonomàsia, amb muntanya i bosc: "Va ordenar aquest espai, i ha senyalitzat camins perquè la gent vagi a peu". Tot i això, insisteix que el problema no és exclusiu de les zones de platges sinó general de les finques, perquè la gent "té molt clar que a la platja s'hi ha d'accedir".