Público
Público

Creix l'oposició dels grups ecologistes a la "pluja de macroprojectes de plantes de biogàs" previstos a Ponent

Alerten que es podria convertir en una zona "especialitzada" a ser un "abocador extens" de residus. Calculen que hi ha 26 projectes en diferents fases de tramitació que poden arribar a tractar fins a 3,7 milions de tones de residus anuals

Isabel Mateu, de la Plataforma Aturem la incineradora de Juneda; Joan Vázquez, d'Ipcena; Gerard Batalla, de Pobles Vius; i Carla Roca, d'Assemblea Pagesa
Isabel Mateu, de la Plataforma Aturem la incineradora de Juneda; Joan Vázquez, d'Ipcena; Gerard Batalla, de Pobles Vius; i Carla Roca, d'Assemblea Pagesa. Anna Berga / ACN

Diverses entitats ecologistes exigeixen posar límits a la "pluja de macroprojectes de plantes de biogàs" que volen instal·lar-se a les comarques de Ponent. Calculen que hi ha 26 projectes en diferents fases de tramitació que poden arribar a tractar fins a 3,7 milions de tones de residus anuals, una xifra que ascendeix a 32 projectes i 4,5 milions si es tenen en compte també els de la Franja.

Segons han explicat aquest dijous en roda de premsa, les entitats Ipcena, Assemblea Pagesa, Plataforma Aturem la incineradora de Juneda i Pobles Vius ho veuen sobredimensionat. Per això, reclamen obrir un debat per establir un límit de plantes. Si no, alerten que Ponent es convertirà en una zona "especialitzada" a ser un "abocador extens" de residus i una "colònia energètica" de les grans ciutats, ha explicat Gerard Batalla, membre de Pobles Vius.

Les quatre entitats critiquen que no hi hagi una planificació territorial que estableixi límits i criteris a la implantació de plantes de biogàs. Per això, demanen una moratòria en l'aprovació de nous expedients mentre s'obre un debat social per determinar quantes centrals pot acollir una comarca, quins volums de purins es poden tractar o quina distància màxima poden recórrer aquests residus per considerar que es tracta d'una energia sostenible, entre altres qüestions.

A banda, consideren que els projectes que hi ha damunt la taula estan "sobredimensionats" i que, darrere el pretext de tractar dejeccions ramaderes de granges de la zona, hi ha l'objectiu de tractar-hi altres residus provinents de punts més llunyans. A més, Batalla ha posat en dubte que els ramaders paguin per portar els purins a aquestes plantes ja que els necessiten per adobar camps de conreu. "Sí, hi ha fems, però això no vol dir que no s'estiguin utilitzant", ha indicat.

La planta de la Sentiu, la més gran del sud d'Europa

El projecte més gran dels plantejats a Ponent és el de la Sentiu Bioenergy, ubicat a la Sentiu de Sió (Noguera), que preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà. Pobles Vius ho considera un projecte "de dimensions faraòniques i un atemptat urbanístic i paisatgístic sobre un sòl agrari de primera qualitat". Fins a la data, la firma que la promou no ha acreditat que tingui aquestes tones de purins, segons asseguren.

També denuncien que la firma ha inflat les dades d'ocupació de la central per fer-los coincidir amb els criteris per ser declarat projecte estratègic i d'interès públic, per així obtenir avantatges administratius i facilitar l'expropiació. El projecte diu que la planta crearà entre 36 i 40 llocs de treball, mentre que a plantes de dimensions similars de Dinamarca hi treballen entre 10 i 12 persones, segons destaca l'entitat.

L'empresa va anunciar dimecres que ha rebut el vistiplau de la comissió d'Urbanisme i que espera iniciar la construcció l'any vinent. Pobles Vius diu que aquests anuncis són "falsos" i que el projecte està en fase d'aprovació provisional, i que s'obre així un període de 45 dies "perquè afectats i organismes puguin donar la seva opinió". L'entitat també ha qualificat "d'escandalós" que l'empresa hagi rebut una ajuda de 4,5 milions del Departament d'Agricultura.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?