Més d’1,5 milions d’hectàrees del terreny boscós que té Catalunya estan en mans privades. Els seus propietaris, juntament amb els ajuntaments de l’àmbit rural, són els primers que han alçat la veu contra la proposta de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, que es votarà aquest dimecres al Parlament. Promoguda per JxCat, ERC, PSC i Comuns, el debat previ a la seva aprovació ha recuperat l’enfrontament entre els propietaris forestals, les organitzacions agràries i les entitats ambientalistes i ecologistes. Una vegada més, es contraposen les visions conservacionistes i les que contemplen l’agricultura com una activitat econòmica necessària. A aquesta divergència s’afegeixen les acusacions de determinats territoris rurals contra "el poder centralista de Barcelona que dissenya les polítiques naturals des d’un despatx".

La setmana passada, una cinquantena d’alcaldes del Pirineu de Lleida i de tot Catalunya es va mobilitzar davant del Parlament per demanar que s’aturés la tramitació de la llei. Un dels impulsors de la iniciativa, batejada com a "tsunami rural", el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, lamenta que la nova entitat que vol crear la Generalitat és "la darrera mostra d’una sèrie de polítiques que s’apliquen sense consens i de les quals som els últims a assabentar-nos". Durant la protesta, van entregar un manifest al president de la Cambra catalana, Roger Torrent, en el qual sol·licitaven que a més de les estratègies de conservació del medi ambient, també es tingui en compte "la visió del medi natural com un espai de desenvolupament rural amb problemes de despoblació".

Davant d’aquestes reivindicacions, l’única resposta de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, departament que vol tirar endavant l’agència, ha sigut plantejar un augment de la representació dels ens locals en l’òrgan de gestió de l’organisme. D’aquesta manera, el conseller Damià Calvet garanteix que l’Agència de Patrimoni Natural "fugirà d’una visió metropolitana i centralitzada de la gestió del medi ambient i la biodiversitat".

"El pessebre de Barcelona"

Sense comptar amb el territori i amb poca veu dels propietaris forestals. Aquesta és la queixa principal dels alcaldes i representants del món rural. "No volem ser el pessebre de Barcelona", asseguren. Els recels se centren en el fet que el Govern, mitjançant la nova llei, podria decidir sobre on es construeix una granja o en les accions per conservar un bosc. Per aquest motiu, al·leguen que es tracta d’una "imposició injusta als que vivim i treballem al territori", explica Carles Isús.

Al manifest s’hi han adherit entitats com el Consell Comarcal del Berguedà, la Diputació de Lleida, les Cambres de Comerç o la patronal Pimec. Totes li demanen diàleg i consens a la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Les crítiques també procedeixen de l’organització agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que afirma que l’Agència de la Natura "ignora el món rural" i generarà conflictes de competències entre els departaments d’Agricultura i de Territori. Un dels col·lectius més afectats, el Centre de la Propietat Forestal, lamenta que la normativa, sota l’aparença d’una suposada agilitat administrativa, "amaga més facilitat d’acció per l’administració i limitacions i un poder de decisió i participació diluïts per nosaltres". Duplicitats, excés de burocràcia i falta de consens són altres dels dèficits que constaten els detractors de la llei.

Aprovació immediata pel benestar social

"Una aprovació immediata per assegurar el benestar social i fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa". Aquesta és la demanda de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), organització que ha rebut el suport de més de 170 entitats, especialment les d’origen ambientalista i naturalista. A aquest plantejament també s’ha unit la Unió de Pagesos (UP), el sindicat agrari de referència a Catalunya, tot i que amb l’oposició d’afiliats de l’entitat a la comarca de la Segarra.

Una altra entitat favorable a donar llum verda a l’agència de patrimoni natural és la Plataforma en Defensa del Patrimoni de Catalunya, que argumenta la necessitat d’accelerar-la per "l’ampli consens polític entre diferents partits i la urgència de donar resposta als reptes de conservar el patrimoni natural i revertir la pèrdua de biodiversitat". Aquest objectiu també compta al vistiplau dels gestors dels parcs naturals de Catalunya.

L’Agència de Patrimoni Natural s’ha de crear, però amb una gestió tècnica correcta. Aquest és el parer de l’economista especialitzat en agroalimentació, Francesc Reguant. "La gestió ambiental no es pot fer sense la responsabilitat de la producció bioeconòmica. No podem dir de forma categòrica que no regarem o utilitzarem els herbicides perquè correm el risc de perdre la collita".

Economia sotmesa al medi ambient

Reguant recorda que determinades posicions maximalistes en l’àmbit ambiental "s’han carregat molta superfície regable a força de demonitzar el regadiu i amb una inconsciència gran sobre els límits tècnics que permet l’agricultura". Per exemplificar aquesta tesi, al·ludeix a la construcció del canal Segarra-Garrigues, on en alguns trams hi ha instal·lades eines pel reg que la normativa impedeix utilitzar.

L’economista advoca per trobar un equilibri entre la necessitat de produir aliments i fer-ho d’una forma sostenible. "L’economia ha d’estar sotmesa al medi ambient i als condicionants que marca la normativa comunitària, però d’una manera responsable". En aquest context, Reguant precisa que s’ha de conscienciar el món urbà que renunciar a la sobirania alimentària implica perdre un 15% de la riquesa econòmica per les conseqüències d’haver d’adquirir la producció fora. Com a data, indica que Catalunya és la zona més protegida d’Europa, amb un 32% del total de la superfície agrària.

Aquesta dada la comparteix el conseller Damià Calvet, quan afirma que "l’agència no ha vingut per protegir més el territori, sinó per gestionar-lo millor i continuar fent d’autoritat ambiental". Tot i les seves promeses sobre que l’elaboració dels estatuts del nou organisme es basarà en un procés participatiu, no sembla que la llei assoleixi un consens entre les parts abans de la seva aprovació.