De totes les paraules del diccionari, "escissió" és una de les que històricament més temor ha provocat a l'esquerra. També és una que més ha sonat aquests dies a Catalunya dintre d'aquest espai polític. Certament, no amb la intensitat amb que es vivien aquests fets en el passat, però no amb menys polèmica. Perquè aquest dissabte se celebra a Cornellà el congrés fundacional d’Esquerra Unida Catalunya (EUCat), el nou referent de Izquierda Unida (IU) al Principat.

Segons la nota de premsa que ha fet circular EUCat, es tracta d’una "convocatòria oberta a simpatitzants" impulsada per "una majoria de persones procedents d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), principalment els 58 membres del Consell Nacional d’EUiA que sumaven la majoria absoluta d’aquest òrgan abans que la direcció de [Joan Josep] Nuet canviés l’estratègia de la formació i imposés una gestora afí". Des d’EUiA, però, es disputa aquesta versió dels fets. Públic ha parlat amb representants de totes les parts en conflicte. Moltes són les preguntes al voltant del que ha passat i quin és el futur d'aquest espai polític.

"EUCat neix de la necessitat expressada per moltes persones de continuar tenint una organització política catalana de l’esquerra transformadora que tingui com a referent estatal IU, i que segueixi defensant les seves línies estratègiques", explica a aquest mitjà el responsable de premsa d’EUCat, Toni Salado. "En especial", continua, "pel que es refereix a la política de confluències i aliances electorals, que membres de l’actual gestora i l’antic coordinador general d’EUiA van incomplir en fer un acord electoral amb ERC a través de la plataforma Sobiranistes".

Ismael González, responsable federal d’Organització de IU, va més enllà i parla d'una situació "d’indefensió en un gran número d’afiliats i afiliades a Catalunya" que feia "imprescindible" la creació d’un nou referent, ja que EUiA ha deixat de ser-ho. La relació amb els comuns, assegura González, no canviarà i EUCat "continuarà apostant per Catalunya en Comú com a element estratègic de la seva acció política", dintre d'una relació que serà "preferent i de treball permanent".

Des d’EUiA rebaten aquesta versió i creuen que l'escissió arriba després de molts anys de conflictes interns. "Ja des de la seva creació, fa més de 20 anys, hi havia gent que no creia que havia de ser una organització nacional i de classe catalana, sinó una federació d'IU, per tant, des de l’inici ja hi havia una ànima que no creia en el dret d’autodeterminació", relata a Públic Héctor Sánchez, membre de la gestora actual d’EUiA.

Sánchez assenyala que a la VI Assemblea, celebrada el 2012, s’aprovà una conferència política a favor de la república catalana lliurement federada a una república espanyola, i que és aleshores quan "una part de l’organització que no accepta això i ho viu molt malament" i és "a partir d’aquest moment que s’utilitza qualsevol excusa per atacar aquesta política".

Pel que fa als comuns, Sánchez es mostra crític i creu que "aquest subjecte polític s’ha allunyat molt dels seus principis originals i no juga el paper per donar una sortida a la situació de bloqueig que té el país, de poder disputar aquest procés sobiranista a la dreta conservadora i ser un punt de trobada entre independentistes, federalistes i sobiranistes per dibuixar un nou país i construir majories polítiques".

Al principi, segueix, l'espai dels comuns era "netament sobiranista i que defensava sense embuts el dret a l’autodeterminació i el referèndum com a solució". Ara, en canvi, "això ha desaparegut" i no queda res del "que alguns enteníem que donava sentit a Catalunya En Comú, el que podia funcionar com a aglutinador, com a comú denominador de diferents perspectives". Al final, lamenta, "s'han imposant velles lògiques de disputa pel control i l’oportunitat, des del nostre punt de vista, s’ha malbaratat."

República federal o República catalana?

Evidentment, la qüestió nacional ha estat un dels motius principals, sinó el principal, de la disputa. Per la seva part, EUCat defensarà, segons explica Salado, "una nova proposta d’encaix acordat entre les diferents nacions i regions en un Estat federal plurinacional, pluricultural, plurilingüe, laic i republicà". Es renuncia, per tant, al referèndum? "No s’ha fet cap renúncia, hi ha una taula de diàleg en marxa, d’on han de sorgir les fórmules de desbloqueig, acord, i decisió política de la ciutadania", respon en subratllar que cal donar "temps al diàleg i la negociació per veure com evoluciona aquesta qüestió".

"Mai s’ha renunciat a la possibilitat del referèndum", contesta des de IU González, qui reitera el compromís pel diàleg. També matisa, no obstant, que la proposta de referèndum "ha de venir després d’un procés de diàleg que permeti un acord en les formes, la pregunta, el cens i la resta de qüestions que són de vital importància". "No es pot negar la possibilitat d‘un referèndum sense haver començat el diàleg, no seria responsable, i tampoc pot iniciar-se la negociació volent imposar un referèndum tancat", agrega.

Des d’EUiA, Sánchez considera que s’ha imposat la visió "d’una força política a Catalunya subsidiària d’IU i no s’accepta la sobirania de l’organització catalana". Des d’EUCat no es tem, doncs, que se’ls pengi l’etiqueta de ‘sucursalista’? "En absolut", respon González, qui aclareix que EUCat "funcionarà com una organització independent" i "amb sobirania en el seu àmbit". En aquest sentit, Salado destaca que "les relacions fraternals entre les esquerres transformadores catalanes i espanyoles de la nostra tradició venen de lluny", que "s’han caracteritzat sempre per una relació autònom al temps que corresponsable amb el projecte federal compartit" i que "això no canviarà".

Sánchez, en canvi, ho nega i posa com a exemple que a la pàgina web de EUCat hi ha penjada una carta política respectant la seva "sobirania absoluta", però "això està penjat i difós des del domini de la web de IU, i hi ha una fulla d’afiliació d’EUCat i quan entres a dintre és una fulla d’afiliació a IU, i a sota de la fulla s’indica que s’està registrant a la base de dades d’IU". "Si no creus que Catalunya sigui un subjecte polític ni tingui dret a l’autodeterminació, una cosa porta a l’altra", exposa com a membre de la gestora d'EUiA. La relació d’EUiA amb els comuns es resoldrà a la propera assemblea, "quan acabi el cicle electoral" amb els comicis a Catalunya i hi hagi una "certa estabilitat".

Què passarà ara amb EUiA?

Amb la creació d’EUCat, una de les preguntes és què passarà amb EUiA, i si això no generarà confusió entre els votants en un panorama polític com el català on conviuen desenes de sigles. Sánchez manté que EuiA continuarà. "Seguim defensant un projecte netament català i que faci política a Catalunya", aclareix després d'avaluar el trencament com "un error", perquè "la realitat de Catalunya és la que és", amb "milers de persones mobilitzades als carrers pel procés sobiranista". "Per fer política a l’estat necessites fer política a Catalunya i per fer política a Catalunya necessites entendre què està passant a aquí", argumenta, "i EUiA era una eina útil per entendre-ho". En canvi, segueix, "IU no ho va considerar així i ara ha creat una organització que traslladi la política de la resta de l’estat a Catalunya".

"L’existència de dues sigles, evidentment, genera confusió", reconeix preguntat pel tema Sánchez, per a qui "la divisió mai es bona". I per explicar el que ha passat insisteix en l'evolució política dels comuns: "Hi ha una tendència a justificar que les derrotes són fruit de la divisió, i és a l’inrevés: les divisions són resultat de les derrotes". "Catalunya En Comú i Podemos naixen amb uns determinats objectius i fracassen, i això no és una interpretació personal, és objectiu", indica.

Tant González com Salado prenen distància del que passi d'ara en endavant a EUiA. Per al primer, "EUiA és un partit totalment independent, que s’ha separat d'IU i el que facin ara és responsabilitat seva" i, en conseqüència, "des del respecte que tenim a altres organitzacions polítiques de l’espai de l’esquerra, no dec opinar sobre què deuen fer". Salado és mulla una mica més i acusa a l’actual gestora de no tenir "cap legitimitat", convidant-la a "reflexionar i convocar una Assemblea Extraordinària per superar l’actual situació de bloqueig". En qualsevol cas, "això no depèn de nosaltres".