La revelació que l'Estat va retirar milers de milions d'euros de Caixabank i Banc Sabadell just després de l'1 d'octubre de l'any passat ha tornat a revifar les veus que demanen la creació d'una autèntica banca pública a Catalunya. La informació, publicada pel diari Ara, s'ha conegut curiosament just abans que es votin les propostes de resolució del debat de política general del Parlament, que n'inclouen una de la CUP en aquest sentit. En qualsevol cas, els darrers anys ha estat una constant la demanda d'impulsar una entitat financera d'aquest tipus, fonamentalment a través de la reconversió de l'Institut Català de Finances (ICF). Fins i tot, durant la passada legislatura va existir un grup de treball al Parlament sobre la creació d'una banca pública.

En concret, la proposta de resolució de la CUP que es votarà dimarts insta el Govern a fer dues passes. Una és "presentar en el termini de 90 dies un projecte de llei de reforma de l'ICF per tal que es converteixi en l'embrió real de la banca pública catalana; per això, cal que se'n reformi la governança i que sigui realment democràtic i públic. Alhora, cal incorporar en totes les seves avaluacions de crèdits, préstecs o avals el retorn social i ambiental de qualsevol de les peticions de finançament". I l'altra: "presentar en el termini de 90 dies un projecte de llei per recuperar la propietat pública tots els actius en territori català de Bankia, controlada en més d'un 60% pel FROB. Això ha de servir per començar el desplegament pel territori de la nova banca pública comercial".

La transformació de l'ICF és una qüestió que s'arrossega des de fa uns quants anys, però de moment no s'ha materialitzat. El març d'aquest any, ja s'havia posat damunt la taula durant les negociacions entre JxCat, ERC i la CUP prèvies a la investidura de Quim Torra i a la formació del govern. La proposta de JxCat i ERC, però, no va passar aleshores d'una comissió d'estudi per a la creació d'una banca pública, un pas insuficient per a la formació de l'esquerra independentista, que el va titllar d'"autonomista". De fet, tant el  el programa electoral de la CUP com el d'ERC per a les eleccions catalanes del passat 21 de desembre defensaven directament la creació d'una banca pública.

Una banca comercial i d'inversió

Durant la passada legislatura el Parlament va aprovar a instàncies de la CUP la constitució d'un grup de treball sobre la creació d'una banca pública. El grup comptava amb representants de tots els partits parlamentaris i va celebrar diverses sessions durant el 2017, dedicades bàsicament a les compareixences de diversos experts. Segons es pot llegir en un informe posterior elaborat per la CUP, "l'únic objectiu de la banca tradicional és la maximització dels beneficis a curt termini per als seus accionistes, encara que per assolir-lo hagin de prendre mesures que vagin en contra de l'interès general".

Entre les conclusions de les compareixences, la CUP destacava que cal una banca pública que "aposti per potenciar financerament aquells sectors que es considerin estratègics pel bé comú des de l'administració pública, encara que suposin un retorn de la inversió a llarg termini", "prioritzi l'economia real, sostenible i arrelada al territori en front de les inversions especulatives, amb la reducció del risc de fallida bancària que comporta", "sigui capaç de canalitzar l'estalvi d’empreses i famílies cap a una economia real i lligada al territori, que acabi redundant també en l'entorn immediat dels propis dipositants", "serveixi com a element anticíclic, sobretot per pal·liar la manca de crèdit en l'economia productiva i reproductiva en períodes de recessió" i "garanteixi l'accés al finançament de les administracions i empreses públiques en condicions privilegiades".

La clau, la fitxa bancària

La formació defensa que la banca pública ha de ser "ètica" i que sigui tant una banca comercial com d'inversió que esdevingui "l'element central i principal en el sector bancari". Tot i que Catalunya no en tingui, una banca pública no és cap excepcionalitat a nivell europeu, ja que països com França, Alemanya o Itàlia tenen importants entitats financeres sota control públic. La pretensió era que ja durant el 2018 s'avancés en la conversió de l'ICF en un banc públic català, cosa que no ha passat. Per aconseguir-ho, un pas previ imprescindible és que l'ICF aconsegueixi la fitxa bancària que li permeti generar crèdit sense necessitat d'anar a buscar finançament als mercats financers. En aquest sentit, a diferència de la posició defensada per altres forces, la CUP sempre ha defensat que el banc públic no s'ha de limitar a la inversió sinó que ha de tenir "les mateixes eines que les entitats bancàries que conformen l'oligopoli financer a Catalunya".

Que el tema s'arrossega des de fa uns quants anys ho confirma una repàs ràpida a l'hemeroteca. Ja el 2012, amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat, l'aleshores diputat d'ERC Pere Aragonès –actualment vicepresident del govern i màxim responsable d'Economia– va registrar una proposició de llei "per tal de dotar l'ICF de l'estatus jurídic de banc, a través de la modificació legislativa estatal corresponent". El diputat defensava que amb el canvi es podria convertir l'entitat "en una banca pública catalana al servei del nostre teixit productiu i de les nostres administracions públiques, permetent l'accés en moltes millors condicions als mercats financers, la captació de dipòsits o obrir la porta a poder accedir a les subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu". Veurem si els propers mesos, finalment, hi ha algun progrés real en aquest àmbit o, com de moment passa amb altres qüestions com el procés constituent, queda simplement com una promesa recurrent que mai s'arriba a materialitzar.