La cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet, va tenir un ús sepulcral durant més de 4.000 anys

La cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) va tenir un ús sepulcral al llarg de més de 4.000 anys. Ho confirmen les excavacions arqueològiques al jaciment que hi ha fet l'equip d'investigadors de l'IPHES-CERCA, que hi ha estat treballant en una nova campanya durant el passat mes de desembre. Ha estat dirigit per Miguel Ángel Moreno, Josep Vallverdú, Alfredo Suesta i Antonio Rodríguez.

La recerca ha permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes. També s'han pogut trobar i registrar una gran quantitat de restes d'animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que demostren l'ocupació des del neolític fins a l'edat de bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys.

Després de campanyes per condicionar l'accés i netejar la superfície interior de sediments remenats per l'activitat furtiva, l'equip ha aconseguit documentar nivells arqueològics intactes i molt rics en restes arqueològiques holocenes. S'ha fet tant en el testimoni estratigràfic de la Boca C com a la nova superfície d'excavació de la Boca B, d'uns 20 metres quadrats. Aquestes noves superfícies permetran conèixer en profunditat l'ús de la cavitat per part de les diferents poblacions.

"Sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementiri on anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant mil·lennis, la qual cosa genera un gran dipòsit de cadàvers humans", ha apuntat Rodríguez. L'ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes.

Per la seva part, Suesta afirma que "en els contextos funeraris en cova, on els mateixos espais han estat reutilitzats durant mil·lennis, un dels reptes més complicats és intentar documentar els diferents modes d'enterrament duts a terme per les poblacions que, successivament, van ocupar el territori". La recuperació al llarg de les últimes campanyes "seran de gran ajuda per interpretar les transformacions socioeconòmiques", ha coincidit.

Juntament amb el material recuperat en el marc del projecte de recerca actual, l'equip investigador ha integrat també l'anàlisi sistemàtica del material procedent de l'activitat furtiva anterior i que es troba dipositat en diferents museus del territori. Segons apunten, particularment rellevant és el crani trepanat cedit pel Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí l'any 2020 i del qual s'està duent a terme una profunda anàlisi paleopatològica i tafonòmica.