El coronavirus comença a tenir conseqüències negatives per a l'acció climàtica. Tant és així, que la Convenció Marc de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic va anunciar aquest dimecres que la Cimera del Clima de Glasgow (COP 26) no se celebrarà al novembre de 2020 i es posposarà per a l'any següent. Aquesta notícia deixa en l'aire l'Acord de París, ja que la reunió prevista a la ciutat escocesa es presentava com l'última opció per a perfilar els serrells més importants de cara a l'entrada en vigor del tractat l'any següent.

L'any 2020 estava marcat com el moment decisiu per al multilateralisme i la lluita contra l'emergència climàtica, però la pandèmia que s'estén pel món ha posat en escac als diferents governs i ha dinamitat un calendari que, de per si, es presentava ajustat. La ciència porta anys advertint de la urgència d'actuar i aquesta, segons els experts, era l'última oportunitat per aconseguir plans nacionals i internacionals enfocats a la descarbonització de l'economia i la mitigació de la crisi climàtica. La trobada de Glasgow era fonamental, però no és l'únic a quedar en l'aire a causa de la conjuntura sanitària.

De fet, la suspensió arriba després que a finals de febrer, degut als efectes de la Covid-19 a la Xina, s'ajornés la Cimera de Biodiversitat de l'ONU en què s'anaven a posar al centre les solucions basades en la naturalesa -absorció de carboni, augmentar entorns protegits, regenerar ecosistemes. No obstant això, l'ajornament de les trobades podria haver-se evitat si en les anteriors negociacions dels estats haguessin augmentat els seus compromisos ambientals per a la reducció d'emissions, ja que des de la cimera de París (2015) s'han succeït els fracassos en les negociacions dels estats per reduir les emissions i avançar en la lluita contra el canvi climàtic. D'aquesta manera, s'ha posposat fins a l'últim moment el desenvolupament total de les normes climàtiques del tractat parisenc.

En qualsevol cas, els problemes de les polítiques globals contra el canvi climàtic també poden arribar a territori europeu, on alguns estats membres de la Unió Europea (UE) comencen a recolzar-se en la crisi econòmica provocada pel coronavirus per posposar més enllà de 2050 la data en la qual el continent aconsegueixi la neutralitat d'emissions. La República Txeca ja ha manifestat la seva voluntat d'ajornar els compromisos climàtics i ha demanat a la Comissió Europea que "s'oblidi de l'acord verd per centrar tots els seus esforços en el virus".

Però la República Txeca no està sola. Altres estats amb una forta dependència econòmica del carbó com Hongria o Polònia s'han recolzat en les conseqüències estructurals del coronavirus per reclamar una mica de temps en la transició energètica. "Com a conseqüència d'aquesta crisi, les nostres economies seran més febles, les empreses no tindran suficients fons per invertir i la finalització d'alguns importants projectes energètics podria veure's retardada o fins i tot suspesa", argumentava el primer ministre polonès en declaracions per a l'agència Reuters.

I és que el denominat Pacte Verd Europeu requereix unes inversions de prop de 100.000 milions d'euros per, segons Ursula Von der Leyen, "reconciliar la manera en què produïm i consumim amb el nostre planeta", cosa que no és prioritari per a determinades economies del continent que, a més de dependre notablement de les energies fòssils, poden sortir malparades per la incidència del coronavirus. No obstant això, hi ha qui veu en aquesta crisi que s'obre una oportunitat per reorganitzar l'economia amb criteris de sostenibilitat. La pròpia ministra de Transició Energètica espanyola, Teresa Ribera, ha manifestat, després de la suspensió de la Cimera de Glasgow, que "la recuperació de la nostra economia" trobarà "en les solucions climàtiques un bon espai de compromís i rellançament".

També el comissari d'Agricultura i Pesca de la Comissió Europea, Janusz Wojciechowski, s'ha posicionat en el debat per defensar aquesta crisi com una oportunitat per reestructurar l'economia del vell continent i trobar una sortida "verda i sostenible". En qualsevol cas, l'arribada del Covid-19 ha reobert un debat polític que semblava tancat, posant en risc els terminis de neutralitat ambientals per al 2050, que ja es mostraven poc ambiciosos, segons els col·lectius ecologistes d'Europa.

Dins d'aquesta pugna d'interessos, les indústries i els grups de lobby juguen un paper important. Bon exemple d'això és el sector de l'automòbil, un dels més afectats per la conjuntura econòmica, que ha demanat a la Comissió Europea que s'endarrereixi l'entrada en vigor dels estàndards europeus d'emissions dels vehicles, més restrictius que els actuals. Aquesta postura ha estat recollida a Europa pels sectors conservadors, que estan treballant al Parlament Europeu perquè els fons destinats a la lluita contra el canvi climàtic es destinin a frenar l'expansió del coronavirus. El Partit Popular Europeu, de fet, ha aprofitat la situació de crisi econòmica per demanar que es posposi el pla de "la granja al plat", amb el qual es pretenia reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades a la producció ramadera i agrícola.

La Llei del Canvi Climàtic es frena

A principis d'any, just formalitzat l'acord de Govern entre PSOE i Unides Podem, l'Executiu va aprovar la declaració d'emergència climàtica, amb la qual es comprometien en un termini de cent dies a remetre al Parlament la Llei de Canvi Climàtic -una norma determinant que porta anys sent ajornada a causa de la inestabilitat política d'Espanya-, a més de definir el camí per a la descarbonització de l'economia i crear una Assemblea Ciutadana de Canvi Climàtic per integrar la veu de la ciència i els col·lectius socials dins de les polítiques verdes espanyoles. No obstant això, la pandèmia ha propiciat que els terminis es dilatin encara, sense haver-hi dates concretes.

De moment, el Govern ha avançat el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), en tant que n'ha enviat l'esborrany a Brussel·les fixant uns terminis de descarbonització poc ambiciosos si es tenen en compte les premisses marcades per l'Acord de París. Així, l'Executiu de Sánchez ha fixat un objectiu de reducció d'emissions del 23% per a l'any 2030, quan el repte fixat per la ciència estaria en un 55% per a aquest any com a pas previ a les emissions neutres el 2040.

L'estat d'alarma també ha paralitzat els plans ecofiscals de Govern, ja que el Ministeri d'Hisenda s'ha vist obligat a retardar l'aplicació d'un gravamen als bitllets d'avió i a l'ús del plàstic, així com una pujada impositiva al dièsel. Tant els impostos a l'aviació com a l'ús de plàstics es trobaven en fase de consulta pública, però l'Executiu ha decidit deixar el procés en espera, donada la magnitud de la crisi econòmica.