El coronavirus no apaga la flama de Can Batlló

Can Batlló està d'aniversari. Aquest dijous s'han complert nou anys de l'entrada dels veïns a aquesta antiga fàbrica tèxtil de nou hectàrees del barri de la Bordeta de Barcelona. El recinte era molt anhelat perquè la zona està falta d'equipaments i zones verdes. En els últims anys l'Ajuntament de Barcelona ha posat les bases per desplegar els que la iniciativa pública preveu, però el moviment més intens ha estat el dels espais d'autogestió veïnal, el novè aniversari del qual se celebra aquesta setmana amb un programa d'activitats virtuals. A partir d'ara el camí no es preveu fàcil per als veïns, ja que les instal·lacions han tancat pel confinament decretat per frenar el coronavirus i no es preveu que l'activitat presencial es pugui reprendre ja fins al ­setembre. No obstant això, i per moltes dificultats que hagi provocat la ­Covid-19, no aparquen el seu caràcter reivindicatiu ni pensen donar-se per vençuts així com així.

Fa nou anys van confluir diferents circumstàncies que els veïns van saber aprofitar. L'històric líder veïnal Josep Maria Domingo recorda que alguna cosa ja es va començar a moure a la fi de la dècada de 1990, quan la propietat, la família Muñoz Ramonet, volia treure rendiment dels terrenys amb la construcció de pisos, però els veïns van considerar que les necessitats eren unes altres. Després d'una dècada d'estira-i-arronsa amb el Consistori i la família, els van prometre que a la fi de 2010 Can Batlló seria per al barri. Llavors el socialista Jordi Hereu ocupava l'alcaldia i governava amb ICV-EUiA. "No ens ho crèiem", rememora Joan Costa, un altre dels veïns compromesos, i van llançar un avís: "Si a la primavera de 2011 no està obert al barri, el veïnat de Sants i la Bordeta ocuparà Can Batlló". Allò va funcionar, perquè al final es va trobar la fórmula perquè la família Muñoz Ramonet cedís l'espai a l'Ajuntament, i aquest, als veïns.

Es va començar amb el bloc 11. El 10 de juny de 2011 van rebre les claus i el dia 11 van poder entrar unes 2.000 persones, la qual cosa va coincidir amb una bolcada històrica en el Consistori: els socialistes van perdre l'alcaldia per primera vegada en 32 anys i aquell mateix dia va ser investit alcalde el convergent Xavier Trias. A més de coincidir amb el canvi de Govern –moment en el qual qualsevol moviment del Consistori s'analitza sota lupa–, va haver-hi dos factors més que van jugar en favor dels veïns: la fi de la bombolla immobiliària i el naixement del moviment dels indignats del 15M.

Els veïns van optar per l'autogestió, i al cap d'un mes van obrir ja el primer equipament, la biblioteca, que avui alberga uns 25.000 llibres

A part de dur a terme una intensa tasca de neteja i adequació de Can Batlló, els veïns van optar per l'autogestió, i al cap d'un mes van obrir ja el primer equipament, la biblioteca, que avui alberga uns 25.000 llibres. Espais per a tots els gustos. El recinte també té un auditori, un rocòdrom, una vintena de tallers –ball, ioga, anglès, arts plàstiques, cervesa...–, un espai de bricolatge, un d'impremta... També ha vist néixer múltiples activitats: un hort urbà, la cooperativa d'habitatge La Borda o altres iniciatives que no es basen en el voluntariat sinó que formen part de l'àmbit de l'economia social, com Coòpolis, que fa costat a les cooperatives.

La part d'impuls veïnal se sustenta sobretot pels ingressos del bar, encara que també ajuden les quotes que paguen part dels socis. Sempre han volgut funcionar sense subvencions públiques, més enllà del que inverteixi l'Ajuntament per a la rehabilitació dels edificis. Un dels objectius d'enguany era aconseguir que més socis paguin quota, que és voluntària. Dels 300, només l'abona el 25%. A més, totes les activitats són gratis menys el bar, amb el que tancar pel coronavirus és enutjós. "Econòmicament ens ha tocat molt, en els nostres espais i en els cooperatius, que han hagut de fer algun ERTO", detalla Costa.

Ja tenien a punt un pla de formació perquè en les assemblees no intervinguin majoritàriament els homes

L'aturada ha afectat molts plans, com el de la comissió feminista, LGTBI i queer denominada La Culgrossa, segons explica Irene Collado. Ja tenien a punt un pla de formació perquè en les assemblees no intervinguin majoritàriament els homes, sinó que les dones i persones amb altres identitats també les hi sentin com a seves. Tot i el caràcter activista de Can Batlló, també aquí "hi ha molta feina per fer", reconeix.

Enderrocaments per crear un parc

Entre les últimes incorporacions en l'antic recinte fabril figuren l'Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), que és de titularitat municipal, i el bar cooperatiu Cantina Lab, la qual cosa ha permès obrir Can Batlló pel costat de Gran Via, però falta habilitar un gran arxiu municipal o l'escola Ca Maiol. Els plans municipals més immediats inclouen crear un gran parc, per al qual ja s'han iniciat enderrocaments, encara que també suposarà demolir el bloc 9. Allí hi ha un espai d'arts escèniques i de circ, un de criança de nens i un de reparació de vehicles, com bicis i motos. Han de buscar-se una alternativa, però no serà fàcil, i no és per falta d'espai. Els blocs que romanen buits segueixen sense adequar-se, encara que el març de 2019 es va signar un contracte de cessió amb l'Ajuntament segons el qual aquest es comprometia a lliurar 13.000 metres quadrats als veïns en bones condicions.

Marc Serra declara que "aquest mandat ha de ser el de la gran transformació de tot el recinte de Can Batlló-Magòria"

El regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, declara que "aquest mandat ha de ser el de la gran transformació de tot el recinte de Can Batlló-Magòria", un pol de transformació urbana que abasta 14 hectàrees, si bé a ningú se li escapa que estarà condicionat a com quedin les arques municipals després del pas del coronavirus. Primer vol tenir un projecte global de rehabilitació i després es tractarà de programar les obres per fases "en funció de la disponibilitat pressupostària", especifica. Estima que podrien iniciar-se a la fi del mandat –s'esgota en 2023– i acabar-se en el següent.

En relació amb la demolició del bloc 9, que estava prevista per a finals d'any o principis de 2021, espera que el coronavirus alteri el calendari "el mínim possible". Dona per fet que "haurà de buscar-se una alternativa" per al circ, l'espai infantil i el de reparació, a poder ser en els espais que ja funcionen en Can Batlló, però el regidor garanteix que, si algun projecte no cap, se li oferirà un altre emplaçament temporal en el barri.

Domingo subratlla que en l'acord de cessió es diu que a partir del segon any l'Ajuntament s'encarregaria de remodelar els nous espais cedits. "Els veïns vam fer un pressupost de 12 milions. Ja especifiquem que no esperàvem que es fes en un mandat, que es podia fer en dos. Els donàvem les prioritats", relata l'activista. I, davant el retard, afegeix: "És greu perquè hi ha un compromís per escrit, i com més es retardi la rehabilitació dels nous espais cedits més es deterioren". En el circ ja estan buscant una alternativa. "Dins de Can Batlló estem mirant com solucionar la papereta", afirma Ernesto Chacón, un dels seus membres. "Marxarem. Nosaltres estem complint la part de l'acord, però vosaltres no", retreu Chacón a l'Ajuntament, i li recorda que són l'únic espai de Catalunya on aprendre de circ és gratis per a tots.

Amb el temps, Can Batlló ha madurat. "Quan vam entrar només hi havia merda i rates. Ho vam arreglar nosaltres", reivindica Domingo. Ara no hi ha l'entusiasme de fa nou anys, "quan hi havia 300 voluntaris picant i fent meravelles amb una inversió que feia riure", rememora, i tracta de trobar una explicació. "Ara l'espai ja el tenim. Ja estem bé aquí", reflexiona, a més que hi ha hagut relleu. Pot ser que dos terços dels veïns que gestionen Can Batlló continuïn sent d'aquells que van entrar un 11 de juny de fa nou anys i el terç restant han anat canviant pels vaivens la vida.

Can Batlló alberga 250 activitats diferents i desenes d'estudiosos acudeixen cada any atrets per l'experiència

Deixant a un costat l'aturada del coronavirus, Costa calcula que avui Can Batlló alberga 250 activitats diferents i desenes d'estudiosos acudeixen cada any atrets per l'experiència. Chacón creu que és un espai "heterogeni i divers", si bé en un futur considera cal veure "si és necessari tant de creixement". Aquí conviuen sensibilitats molt diferents, des de qui busca un espai veïnal a activistes okupes. "La convivència no sempre ha estat tranquil·la", admet Costa, però no dubte que Can Batlló té futur. "Sempre s'ha vist que tenim molt camí junts per fer", assevera. Collado ho veu igual: "Continuarem passi el que passi". Ara caldrà veure com s'adapta al món post-Covid.