L'expansió del coronavirus, que aquest dimarts va portar al Ministeri de Sanitat a declarar oficialment a Espanya en una situació de "contenció reforçada" i al fet que el seu titular, Salvador Illa, recomanés "evitar en la mesura que sigui possible els viatges innecessaris", comença a espantar el sector turístic, que en els últims anys ha passat a situar-se com el motor de recanvi de l'economia espanyola després de l'enfonsament de la construcció i l'esfondrament de la indústria, que es perfila com un altre dels principals damnificats si es confirmen les expectatives de refredament de l'economia mundial i les disfuncions en la cadena global de subministraments.

Fins al 75% de les empreses del sector turístic "estan començant a veure's afectades" per l'impacte econòmic del Covid-19, assegura José Luis Yzuel, president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya. José Luis Yzuel Sanz, qui ha assenyalat que el volum de vendes ha baixat entorn del 15%, mentre altres organitzacions, com la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), parlen també d'un enfonsament del turisme de negocis, que mou cada any la meitat de gent que el d'oci (una mica més de 40 milions per 82 del vacacional, que porta set exercicis encadenant rècords) i portals com Rastreator.es parlen de caigudes del 40% en les cerques de viatges, especialment a l'estranger mentre creixen per a destinacions com Tenerife, informa La Vanguardia.

Altres operadors, com Aena, van arribar fa unes setmanes a elevar de l'1,1% inicial a l'1,9% les previsions de creixement del trànsit aeri a Espanya per a enguany, el que suposava un alentiment de l'avanç d'aquesta activitat, si bé aquesta estimació "no contempla un impacte potencial del coronavirus en el trànsit".

No obstant això, organitzacions com la patronal Exceltur, que ja preveia un any "complex" en sumar-se l'alentiment de l'economia espanyola a la d'altres ‘proveïdors’ de turistes com Alemanya i coincidir amb factors d'incertesa com els efectes del Brexit, manquen tant de prospeccions com de projeccions. "No tenim dades ni previsions", expliquen fonts de l'entitat.

Un arrossegament a la baixa del PIB

Així, i mentre la situació d'incertesa se li sumen altres factors com la suspensió de la Fira Internacional de Turisme de Berlín, un dels principals mercats de paquets turístics del món, tot apunta al fet que els efectes del coronavirus en el moviment turístic es deixaran sentir en el conjunt de l'economia espanyola, un sector que ha realitzat en els dos últims anys aportacions al PIB del 14,6%, amb un volum de negoci superior als 175.000 milions d'euros que ho situen com el principal motor de l'economia espanyola en els últims anys.

En aquest sentit, les dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística) atribueixen només a l'hostaleria, sense incloure el transport i altres components de l'oferta turística com les activitats culturals, una facturació de 67.743 milions d'euros que iguala la de la construcció (67.732) i duplica la del sector primari (33.614).

En aquest escenari, els efectes de l'expansió del Covid-19 en el turisme, als quals s'uneixen els que pot tenir en la indústria manufacturera (135.541 milions en 2018, un 12,4% del PIB) per les disfuncions en les cadenes de subministraments d'alguns rams els components dels quals els arriben des d'altres països, amenacen de tenir efectes secundaris en un sistema econòmic que ja va acabar l'any donant algunes mostres de refredament i del qual, mentre el Govern espanyol decideix si revisa a la baixa les seves previsions macroeconòmiques i treballen en un pla de xoc, se sap que la seva capacitat de creació d'ocupació depèn del fet que el ritme de creixement superi el 1,5%.

Amb tot, i mentre organismes com l'ONU quantifiquen la reculada de l'economia mundial en dos bilions de dòlars, crida l'atenció el fet que els principals serveis d'estudis del país, com poden ser els de Funcas o el BBVA, segueixin sense efectuar pronòstics sobre els efectes que l'expansió del coronavirus pot tenir en l'economia espanyola.

"Portarà canvis en els tres nivells de l'economia"

"Està tot centrat en l'especulació", apunta el politòleg Quim Brugué, amb qui coincideix l'analista Nacho Corredor, que destaca que "les borses ja han reaccionat" amb notables caigudes de les cotitzacions a les quals se suma l'enfonsament del 30% en el preu del barril de petroli. "L'economia es basa avui en la pota financera, que funciona a base de sensacions subjectives i d'expectatives, i en aquest cas els efectes d'un factor com el coronavirus resulten impredictibles", afegeix.

Per a Adrian Jofre, economista i soci-director de la consultora beBartlet, la irrupció del Covid-19 "suposarà un canvi en els tres nivells de l'economia: en el macro, estem veient com es tracta d'un problema global que requereix d'accions globals i plans d'acció conjunts dels països; en el mitjà, en el de les empreses, pot suposar un canvi de paradigma amb l'avanç de la digitalització i del treball a distància en els sectors professionals i el de l'automatització dels processos productius i la robotizació a les fàbriques i l'agricultura, i, finalment, en el micro, en l'individual, tindrà un impacte en la manera de consumir i de relacionar-nos".

Jofre coincideix amb Brugué i amb Corredor a destacar la falta d'anàlisis fiables sobre les perspectives d'evolució de la crisi, encara que "tampoc és d'estranyar que els analistes prefereixin no aventurar-se quan no hi ha referents. Hi ha qui els busca en la pesta bubònica, però això no sembla fiable com a model".

En qualsevol cas, apunta en referència als efectes en sectors com el turisme i la indústria manufacturera, "no sabem bé què està passant, però ja anem veient qui seran els damnificats".

"El model de creixement fa a Espanya més vulnerable"

Per part seva, el sociòleg i politòleg Jaime Pastor crida l'atenció sobre la "incertesa total" que envolta a l'expansió del Covid-19, sobre els efectes del qual "els serveis d'anàlisis no estan dient res".

En qualsevol cas, Pastor veu en aquesta crisi "la necessitat de reformular aquest sistema econòmic, que busca els preus més baixos en qualsevol part del món, i de fer de la necessitat virtut, amb una recuperació del criteri de proximitat que ja comença a recuperar-se en algunes cadenes de subministrament".

En el cas d'Espanya, anota, "la clau està a qüestionar el model de creixement econòmic", que en els últims anys s'ha basat en l'impuls del sector turístic i de l'especulació immobiliària amb l'entrada dels grans fons d'inversió en sectors com el del lloguer d'habitatge. "Això fa el país més vulnerable, és una lliçó que aquí hauríem de treure", apunta, davant la manifestació "d'alguns dels efectes perversos de la globalització i la mobilitat en els negocis i en el turisme".

Finalment, Pastor advoca per un reforç del sector públic, especialment en el sector sanitari. "És el que s'està fent front als contagis, i és la salut de la ciutadania el que està en joc", assenyala, mentre crida l'atenció sobre els riscos que el discurs oficial del liberalisme aprofiti de nou aquesta crisi per reclamar noves retallades socials.