La Mesa del Parlament de l'1-O assegura al TSJC haver actuat per "vetllar" pels drets dels diputats sense voluntat de desobeir

Aquest dimarts ha començat el judici als membres independentistes de la Mesa del Parlament de l'anterior legislatura i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional per tramitar les iniciatives relacionades amb el referèndum de l'1-O. Durant el matí han declarat l'exvicepresident primer, Lluís Corominas, i l'exsecretària primera, Anna Simó, que han defensat haver actuat per "vetllar" pels drets dels diputats, perquè els poguessin exercir. Els dos exdiputats han explicat també que en cap cas sentien que estiguessin desobeint. Corominas ha dit que considerava que la jurisprudència avalava la seva actuació, així com els lletrats, i Simó ha insistit que no va rebre "cap requeriment" per limitar l’activitat parlamentària.

Corominas ha dit que considerava que la jurisprudència avalava la seva actuació, així com els lletrats

Corominas ha dit que tot el que va fer com a diputat i membre de la Mesa va ser per "fer complir el reglament" i que els diputats poguessin exercir els seus drets i es "permetés el debat parlamentari, donar veu a tots els diputats sense excepció". "Fent això, no crec que estiguéssim desobeint el TC, entre altres coses perquè la jurisprudència sempre ho havia entès així", ha conclòs.

Corominas, que era diputat des del 2003 i membre de la Mesa des del 2008, ha explicat que mai havien entrat en el fons dels assumptes registrats, sinó només en els requisits formals. Només ho feien en el cas de les iniciatives legislatives populars (ILP), tal com exigeix la llei. D'aquesta manera, ha desmentit que en els seus anys a la mesa hi hagués dues excepcions com plantegen les acusacions. El 2010, sobre la llei de consultes, ha dit que es va entrar al fons perquè s'assimilava a una ILP. El 2016, sobre una moció de la CUP, es va admetre condicionadament, però ell considera que aquesta figura no existeix, i a la pràctica es va admetre. En tot cas, ha dit que la Mesa no té iniciativa parlamentària, sinó que aquesta és dels grups, els diputats o el Govern.

Simó ha explicat que sentia que les seves actuacions estaven protegides per la inviolabilitat parlamentària

D'altra banda, Simó ha explicat que sentia que les seves actuacions estaven protegides per la inviolabilitat parlamentària, el que ha definit com "una premissa bàsica" de l’activitat al Parlament que serveix "per defensar els drets de participació, fonamentals dels diputats i diputades, la separació de poders i l’autonomia parlamentària". "Així ho vaig entendre i així ho entenc", ha reblat. Tant Simó com Corominas s'han acollit al dret de respondre només a les preguntes de les seves defenses.

L'exsecretària primera s'ha referit al fet que Joan Josep Nuet -aleshores diputat de Catalunya Sí Que es Pot- fos exclòs de la querella, tot i que també havia votat a favor de l'admissió a tràmit. Ha recordat que Nuet va argumentar "que no havia estat querellat perquè no era independentista". Si bé en fase d'instrucció ja es va citar com a investigat, Simó ha considerat que "va quedar clar que es podia parlar sobre referèndum al Parlament i que no es querellaven pels nostres actes sinó per la nostra adscripció parlamentària".

Per la seva banda, l'exvicepresident primer de la Mesa Lluís Guinó -que va substituir Corominas el juliol del 2017- ha defensat que el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 en el qual es van aprovar la llei del referèndum i de transitorietat va ser "una experiència absolutament única" on es va fer "el que es fa habitualment als parlaments, que és fer política". Guinó també ha explicat que la mesa del Parlament té "un paper molt relatiu i adjectiu" mentre que el ple del Parlament "és sobirà". També ha apuntat que els membres de la Mesa van decidir no signar la llei del referèndum "per neutralitat política i ètica política" mentre que els diputats sí que la van signar.

L'únic dels acusats que han declarat aquest dimarts que continua com a diputat del Parlament de Catalunya ha explicat que "des d'un punt de vista polític" tots els grups parlamentaris "van fer política" i van estar "moltes hores debatent". "Penso que no va ser un dia especialment negatiu pel Parlament", ha reblat. Si aquell plenari va durar "moltes hores" va ser perquè la Mesa està "obligada" a motivar i justificar les reconsideracions i explicar perquè no es prenen en consideració, ha indicat Guinó, que ha recordat que en alguns aspectes el reglament del Parlament és "especialment taxatiu".

Boya ha qüestionat per què és jutjada amb els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament si teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària"

L'exsecretària quarta de la Mesa entre 2015 i 2017, Ramona Barrufet, ha assegurat que l'òrgan parlamentari va intentar "compaginar" els requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i els drets dels diputats. Segons ella, mai van voler desobeir l'alt tribunal, i sabien que si s'aprovava alguna cosa anticonstitucional el tribunal actuaria. Per això considera que "no es pot demanar a la mesa que actuï com a censora o faci censura prèvia".

L'última en declarar ha estat l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ha assegurat que e ella va votar la DUI el 27 d'octubre del 2017 no pas de forma "simbòlica" sinó amb la voluntat que fos efectiva. La prova d'això, segons ella, és que la DUI va comportar l'aplicació del 155. Per això, considera que el Tribunal Constitucional (TC) "no és un actor legítim en el procés d'independència de Catalunya" i li és indiferent que prohibís cap iniciativa parlamentària. En aquest sentit, ha qüestionat per què és jutjada amb la resta de membres sobiranistes de la Mesa del Parlament si teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar amb un programa electoral legal.

Boya, que ha declarat en aranès i ha estat traduïda per un intèrpret mentre ha respost al fiscal i al tribunal, ha criticat que les iniciatives parlamentàries independentistes siguin prohibides pel TC i en canvi no ho siguin altres iniciatives "anticonstitucionals" com les de Vox, que ha considerat masclistes i racistes. "Perquè? Per què nosaltres som majoria, i aleshores apareix la guàrdia pretoriana del règim del 78, el TC; l'única resposta de l'estat és la repressió", ha conclòs.

Testimonis unionistes

Ja en el torn de testimonis han declarat en la sessió judicial alguns polítics unionistes que en el moment dels fets formaven part de la mesa com José María Espejo-Saavedra de Ciutadans o David Pérez del PSC. L'exvicepresident segon del Parlament José María Espejo-Saavedra ha dit que els lletrats del Parlament assessoraven la Mesa quan els hi demanava la Mesa i a vegades mutu propi. També ha admès que els lletrats deien a la Mesa que la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional deia que les meses parlamentàries no havien de valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries. Però també afegien que en el cas del procés sobiranista català hi havia incidents d'execució de sentència que podien invalidar algunes tramitacions.

L'exdiputat de Cs ha explicat que les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica es van registrar el 31 de juliol del 2017 però no es van admetre a tràmit per la Mesa fins el 6 de setembre, cosa molt poc habitual, ja que normalment es debaten en aquest òrgan immediatament després de registrar-se. També ha criticat que durant el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 es van "eliminar tràmits i drets", com l'informe del Consell de Garanties Estatutàries o els terminis per presentar candidats a la Sindicatura Electoral.