La Lliga Democràtica ha estat el primer grup en presentar aquest dilluns un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'ajornament de les eleccions previstes per al 14 de febrer. I ha desencadenat una pluja de recursos de diversos grups i particulars que deixa en mans del tribunal el futur de les eleccions al Parlament. El TSJC haurà de decidir aquest dimarts si manté en vigor o suspèn el decret de suspensió i ajornament de les eleccions del 14-F pel 30 de maig.

El partit que lidera Astrid Barrio no es presentava als comicis. En un comunicat, la Lliga Democràtica considera "d'extrema gravetat" deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la "precarietat institucional" de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una "veritable suspensió de la democràtica" i suposa un "abús de poder inacceptable".

La Lliga Democràtica defensa que un govern en funcions com l'actual no està habilitat per prendre la decisió d'ajornar unes eleccions "sense extralimitar-se en les seves atribucions". I recorda que en la situació d'ara, sense president i amb un "govern absolutament dividit" es fa imprescindible per gestionar la pandèmia "disposar d'un govern amb president, amb capacitat de lideratge, cohesionat i eficaç".

"Acomodar la celebració dels comicis i la formació d’un nou govern als seus interessos electorals posant com excusa la pandèmia és, en aquestes circumstàncies, una enorme irresponsabilitat que ocasiona un greuge inassumible al conjunt dels ciutadans de Catalunya i a la seva economia", afegeix la formació.

Pel que fa als recurs, concretament presenten dos escrits, un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un escrit d'un recurs contenciós administratiu ordinari. La Lliga Democràtica va decidir l'11 de gener no presentar-se a les eleccions després de no arribar a un acord amb el PSC per anar-hi junts. El partit volia concórrer als comicis amb els socialistes i altres formacions que es defineixen com a catalanistes moderades, com Units per Avançar i Lliures.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern amb funcions de president i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha defensat la base legal per ajornar els comicis i ha apel·lat a la responsabilitat de tots els partits perquè l'endarreriment no sigui impugnat pels tribunals. Aragonès ha afirmat en una trobada digital d'Europa Press que està "molt tranquil" perquè l'ajornament ve avalat pels serveis jurídics de la Generalitat. El decret que deixa sense efecte la convocatòria per al 14-F, és com el que es va fer servir a Euskadi i Galícia: "Allà no va haver-hi problemes i aquí tampoc n'hi hauria d'haver", ha dit.

També recurs de Federalistes d'Esquerres

No serà l'únic recurs contra l'ajornament dels comicis. Federalistes d'Esquerres, una entitat històricament propera al PSC, ha anunciat que també prendrà mesures legals. En declaracions a Catalunya Ràdio, el seu president, Joan Botella, ha manifestat que "no demanem que les eleccions es facin el 14F, sinó les condicions sanitàries perquè es facin en el moment oportú".  També ha anunciat que hi presentarà recurs Izquierda en Positivo. La formació creu que s'han canviat "il·legalment" les regles electorals i que en canviar la convocatòria es poden canviar les candidatures. Amb aquest, ja són cinc de moment els recursos confirmats durant la jornada d'avui. Els altres dos són els presentats per la plataforma Impulso Ciudadano i per una persona particular. S'ha presentat també una petició de mesures cautlarísimes i per tant el TSJC haurà de decidir en 24 hores si manté la vigència del decret de suspensió electoral o el tomba. En aquest últim cas es podria donar el cas que es mantingui la data del 14 de febrer per les eleccions malgrat el criteri del Govern i de la major part dels partits de l'oposició.

Resta per veure què farà el PSC, que divendres va comentar que es miraria amb lupa el decret per decidir si impugna la data del 30 de maig. El partit de Miquel Iceta i Salvador Illa va acceptar ajornar els comicis, però defensava fer-los al març i no pas endarrerir-les fins al maig, com es va decidir divendres. 

D'altra banda, Foment del Treball i PIMEC havien valorat presentar un recurs però finalment ho han descartat. Les dues patronals havien advertit dels efectes negatius per a l'economia d'un endarreriment dels comicis i també havien alertat d'una demora en la presa de decisions i l'execució de polítiques "clau" per superar la crisi del coronavirus.