La convocatòria d'eleccions frena l'auge de la dreta i l'allunya de la majoria absoluta

La decisió de convocar eleccions generals anticipades abans de les municipals i autonòmiques sembla haver estat un encert per part de Pedro Sánchez, ja que ha mobilitzat als votants socialistes –espantats per la victòria dretana a Andalusia i el meteòric enlairament electoral de Vox– i ha frenat el creixement de la dreta, allunyant-la de la majoria absoluta d'escons que acariciava en els sondejos previs a la crida a les urnes.

Aquesta és la principal conclusió de les noves estimacions electorals del gabinet demoscòpic Key Data per a Público –sobre la base d'un desk research ponderat de tots els sondejos electorals efectuats després de la convocatòria–, que mostra una significativa evolució de la intenció de vot una vegada s'ha fixat la data definitiva per als pròxims comicis generals.

Entre l'estimació de Key Data efectuada a la fi de gener i aquesta última, la suma de PP+Ciutadans+Vox s'ha reduït en 420.000 votants, al mateix temps que creixia en mig milió d'electors la del PSOE més Units Podemos (UP). I tot això tenint en compte que, en aquest curt termini d'un mes, Vox ha crescut en 100.000 sufragis sobre el seu ja inusitat nivell de gairebé 2,5 milions de vots d'ultradreta, mentre que la formació lila continuava perdent força i una quantitat molt similar de votants.

El PP està aconseguint frenar la seva caiguda, tocant fons en cinc milions de vots

Perquè els canvis de tendència electoral més significatius són el notable ascens del PSOE –que ha guanyat 600.000 vots en aquest mes, mig milió d'ells procedents d'UP– i el no menys important descens de Ciutadans, que ha perdut 460.000 votants tant per la dreta com per l'esquerra. La rotunda ruptura d'Albert Rivera amb Sánchez, al mateix temps que assumeix pactes de govern amb l'extrema dreta, li està passant una elevada factura que li allunya molt del Palau de la Moncloa i de la seva ambició per substituir a Pablo Casado com a líder conservador, ja que el PP està aconseguint frenar el seu enfonsament, tocant fons en els cinc milions de vots.

Així i tot, és clar que el resultat de Ciutadans serà molt superior al que va obtenir el 2016, ja que duplicarà el seu nombre d'escons i guanyarà un milió de vots més que en les últimes generals; igual que Vox continuarà pujant fins a superar els 2,5 milions de sufragis i obtenir 21 diputats, segons els càlculs de Key Data en aquesta onada del seu Observatori Continu per a Público:

En aquesta taula completa de les estimacions actuals de Key Data, comparades amb els resultats de les generals de 2016, queda patent el profund canvi del panorama polític que es produirà el 28-A: el Congrés dels Diputats quedarà fragmentat en cinc grans partits, més els nacionalistes, i aquest fenomen portarà a una situació parlamentària gairebé ingovernable, tal com ja vam predir fa un mes.

La triple dreta sumarà 12 milions de vots però traurà 16 diputats menys que Rajoy amb 11 milions

L'enfonsament del PP (que perdrà gairebé tres milions de votants) sembla començar a frenar-se, fet que li permetrà conservar el lideratge de la dreta, però l'altíssima suma de vots (gairebé 12 milions) d'aquest espectre escorat cap a l'extremisme per la irrupció d'un partit ultra no li suposarà més que un total de 170 escons, a sis dels necessaris per aconseguir la investidura de Casado. Perquè, en el gran escenari electoral de tota Espanya, la divisió de la dreta en tres formacions causa estralls en el repartiment d'escons: amb un milió de vots menys, Rajoy va obtenir 186 diputats el 2011 i va gaudir d'aquest absolut corró parlamentari durant el seu primer mandat.

La raó radica en el sistema electoral vigent que estableix circumscripcions uniprovincials i aplica la Llei d'Hondt a totes les províncies, sigui com sigui la seva grandària. Aquest sistema de repartiment de les restes de vots és força proporcional en les més grans, com Madrid o Barcelona, però totalment desproporcionat en les petites i mitjanes, com s'ha demostrat àmpliament.

Així que la fragmentació partidària de l'electorat dretà fa gairebé impossible que aconsegueixin la majoria absoluta de diputats, malgrat reunir més de la meitat (50,4%) dels vots vàlids: en moltes províncies, Vox arrabassa al PP tants sufragis que li fa perdre un escó, sense arribar a aconseguir cap en quedar per sota del 15% necessari per adjudicar-se un; en d'altres, el PSOE li roba a Ciutadans els parlamentaris que semblava tenir assegurats.

Gairebé la meitat dels vots de Vox no donaran cap escó

Segons algunes estimacions, gairebé la meitat dels vots de Vox (entorn el 47%) caurien així en el no-res, sense convertir-se en escó cap, però fent que el PP perdi en moltes províncies la primera posició en benefici del PSOE, que així rep l'últim diputat en disputa. El resultat és que la suma PP+Cs+*Vox quedaria sis escons per sota de la que va permetre la victòria de la moció de censura contra Rajoy (PSOE+UP+*PDeCAT+ERC+PNB). Aquesta aliança de l'esquerra amb els nacionalistes aconseguiria els 176 diputats malgrat quedar-se en el 45,5% dels vots vàlids (un milió menys que els tres dretans junts).

Ara bé, aquesta addició aritmètica majoritària –que suposadament tornaria a donar la investidura a Pedro Sánchez– es fa ara molt més complicada a escala política, amb el judici en el Suprem contra els líders independentistes catalans que han tombat els Pressupostos, forçant la nova cita electoral. La dificultat per formar govern s'aguditza perquè

El cas de Madrid no té precedents: Vox obté 7 escons i la dreta arrassa 25 a 11

El fenomen de l'escrutini electoral uniprovincial que descrivíem abans es reflecteix en la distribució d'escons per comunitats que mostra aquest gràfic interactiu (passant el cursor per les barres apareixen les dades numèriques), excepte en el cas sense precedents de Madrid, on Vox obtindria 7 escons, empatat amb el PSOE, i la dreta arrasaria: sumaria 25 diputats, davant de només 11 de l'esquerra.

On sí que queda ben clar que l'enfonsament del PP correspon a les seves dues sagnies –1,2 milions de votants que fugen a Ciutadans i un altre milió que es tira als braços de Vox– és a Andalusia (on perd 9 escons, mentre Cs puja 5 i Vox gana 3); així com a Castella i Lleó (on perd 7 diputats, al mateix temps que Cs gana 6 i Vox altres 3).

A més de Madrid, Andalusia i Castella i Lleó, l'altre bastió de la ultradreta de Santiago Abascal és el País Valencià, on Vox guanyaria 3 escons i Cs altres dos; els cinc que perd el PP.

D'altra banda, els guanys del PSOE estan molt repartits, excepte un rebot de 4 escons més a Andalusia després de la històrica pèrdua del poder patida per Susana Díaz. Per altra banda, Unidos Podemos experimenta la seva major caiguda a Catalunya i Madrid (4 diputats menys a cadascuna), a més d'Andalusia i Castella i Lleó (tres menys en cadascuna).

A Catalunya, els partits favorables al dret a decidir sumen 26 diputats i els constitucionalistes, incloent-hi allà a Vox, només reuneixen 21 escons

Pel que fa als partits sobiranistes catalans, Esquerra Republicana puja gairebé 100.000 vots i 4 escons, davant dels 130.000 vots i tres diputats que perd el PDeCAT. A Catalunya, Ciutadans sumaria 10 escons, guanyant cinc i obtenint el segon lloc, després d'ERC.

En el seu conjunt, els partits favorables al dret a decidir dels catalans (inclòs En Comú Podem), mitjançant un referèndum d'autodeterminació, reunirien 26 parlamentaris en la Carrera de Sant Jerònim, davant dels 21 diputats dels autodenominats "constitucionalistes". I en aquest últim grup comptem l'escó que obtindria Vox, malgrat les seves exigències clarament anticonstitucionals.

En tot cas, el pròxim Congrés dels Diputats promet generar encara més inestabilitat, crispació i sobresalts que l'actual.