La literatura infantil i juvenil moltes vegades aplega més imaginació i valentia que moltes obres escrites exclusivament per a la comunitat lectora adulta. L’escriptora Bel Olid, a les seves xarxes socials sovint evidencia que els dissenys de la roba infantil estan carregats de sexisme i que predeterminen certs rols als més petits. El tema fa temps que la revolta, potser per això acaba de publicar Fora disfresses! (La Galera). Per la seva banda el periodista i escriptor Joan Canela, d’esperit combatiu amb les injustícies socials ha creat conjuntament amb Jordi Colonques a l’Aitana, una nena capaç de comunicar-se amb les feres més salvatges i canviar la manera de viure del seu poble. L’Aitana protagonitza Aitana i les feres (Sembra Llibres), un llibre que també convida a pensar que un altre món és possible.

'Aitana i les feres' de Joan Canela i Jordi Colonques (Sembra Llibres)

El tàndem dels escriptors Joan Canela -corresponsal de Públic al País Valencià-  i Jordi Colonques han construït l’Aitana, una nena decidida a posar fi a les injustícies del seu món. L’Aitana viu en un reialme antic, on els reis tenen el poder absolut sobre els seus súbdits i per on campen criatures extraordinàries de tota mena com els Menjacucs, les Negrotes d’Ullal de Sabre o la Dentaruda, la més temuda de les feres ferotges.

En aquest món de l’Aitana tot rutllava fins que arriba al tron un nou rei que fa capturar les feres, i fa talar els boscos per tenir més terres de cultiu i aconseguir més diners. Aleshores la vida de tothom es torna un xic més trista i tot hauria estat un desgavell desastrós si no fos perquè l’Aitana comprèn el llenguatge de les feres. I fins aquí l’esventrada de la trama d’aquesta petita joia que fa reflexionar a petits i grans sobre les coses que realment importen. Publicat per Sembra llibres i amb il·lustracions d’Helga Ambak, aquesta història ajuda a combatre prejudicis i a somiar noves realitats.

'Fora disfresses!' de Bel Olid (La Galera)

L’escriptora i traductora Bel Olid ha creat en Pau, un nen que no suporta vestir-se com la resta de nens de l’escola. No li agraden les samarretes grises, els texans, ni els jerseis blaus. A ell el que li agradaria és posar-se unes ales de fada, un tutú o un vestit d’astronauta, però en canvi cada dia ha de dur la mateixa roba avorrida. Una roba que ell considera una disfressa, i per això els fa aquesta pregunta als seus pares: "Per què m'he de posar una disfressa per anar a l’escola?". Pregunta que ells responen dient que a l’escola s’han de seguir unes normes, però que a casa es pot vestir com vol.

I així passen els dies, però en Pau que és tossut i ho té molt clar, un dia a l’hora del pati es posa el seu tutú predilecte. I tot va bé fins que uns nens més grans li prenen i l’estripen. El desenllaç d’aquest episodi, tendre i divertit alhora, fa reflexionar sobre certes imposicions i missatges equívocs que es transmeten a través de coses tan quotidianes com la roba. Publicat per La Galera i amb il·lustracions d’Anna Baquero aquest llibre convida a desafiar les convencions més absurdes.