L'aprovació d'una Llei d'amnistia per als represaliats en el Procés independentista comença a obrir-se pas polític i podria convertir-se en realitat en un termini més o menys breu. Reclamada des de fa anys per partits i entitats independentistes, si ara comença a veure's com a viable políticament és per la conjuntura que han deixat els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol, amb un paper decisiu d'ERC i Junts per a la possible reelecció de Pedro Sánchez com a president espanyol.

Les dues formacions sobiranistes la demanen -Carles Puigdemont, directament, l'ha fixat com una condició prèvia per començar a negociar la investidura amb el PSOE-, Sumar la veu amb bons ulls i les darreres setmanes els socialistes s'hi han obert, a diferència del que van fer la passada legislatura, quan van limitar-se a l'aprovació dels indults als dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem.

Per part de l'executiu estatal en funcions, la clau serà buscar-hi l'encaix jurídic i constitucional, una qüestió que acapararà un gruix important del debat polític a curt termini. Per aclarir alguns dels dubtes sobre el tema, entrevistem Albert Noguera, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València. Noguera es mostra contundent i subratlla que l'encaix constitucional d'una amnistia com aquesta "no ofereix cap dubte per diverses raons". Exposa que "en termes generals podem dir que l'amnistia està recollida en gran part de les constitucions del nostre entorn, com les de Portugal, França, Itàlia o els Països Baixos, i si bé explícitament a l'espanyola no hi és, no hi ha una prohibició expressa".

Per tant, per a l'expert "que la Constitució no mencioni l'amnistia no vol dir que no es pugui fer" i, en aquest sentit, recalca que "cap constitució espanyola l'ha prohibit mai". Més enllà d'això, subratlla que "és una figura que està fossilitzada dins l'ordenament jurídic vigent" i detalla que "la Llei d'enjudiciament criminal preveu l'amnistia" i que també la van reconèixer dues normatives "preconstitucionals", com són, òbviament, la Llei d'amnistia del 1977 i el Codi Penal del 1973.

Noguera puntualitza que "quan es va aprovar la Constitució, el que s'estableix és que tota norma contrària quedava derogada, i això no va passar amb aquestes dues lleis". De fet, subratlla que el Codi Penal de 1973 va mantenir-se vigent fins el 1995, mentre que el 2012 el Tribunal Suprem va ratificar la vigència de la Llei d'amnistia del 1977 en una sentència sobre el cas Baltasar Garzón -arran de la seva instrucció sobre els crims del franquisme-. Finalment, l'expert cita que també hi ha "jurisprudència del Tribunal Constitucional" que "en cap cas s'oposa a l'amnistia".

Incloure-hi els policies seria "il·legal"

Alguns juristes han plantejat que una amnistia al Procés podria ser inconstitucional per vulnerar el principi d'igualtat, però el catedràtic de la Universitat de València considera que "aquí hi ha una mala interpretació, perquè no s'ha de tenir en compte tots els ciutadans de l'Estat, sinó totes les persones que es podrien veure afectades per l'amnistia". I puntualitza: "s'entén que l'àmbit d'aplicació serien aquelles persones afectades pels actes tipificats com a delictes o conductes determinants de responsabilitat administrativa vinculats a la lluita pel dret d'autodeterminació de Catalunya".

Sobre la qüestió, cita una sentència del Tribunal Constitucional alemany, que valida l'aprovació d'una amnistia malgrat que no estigui incorporada a la constitució de l'estat federal si es donen determinats supòsits, com ara que respongui "al principi d'igualtat", que es veuria vulnerat quan l'excepcionalitat de la normativa "no estigui manifestament orientada a la idea de justícia". Paral·lelament, Noguera també planteja que cal "justificar l'existència d'un motiu legítim i incloure una adequada fonamentació política sobre la seva necessitat" per tirar endavant una amnistia. Finalment, defensa que "respecti i estigui d'acord amb el dret internacional dels Drets Humans".

Precisament aquest darrer punt és cabdal per argumentar el seu rebuig a què una amnistia sobre el Procés incorporés els agents dels cossos policials de l'Estat que han estat denunciats i investigats per l'ús de la violència contra manifestants, un extrem que defensen diverses veus. L'expert considera que una "llei d'amnistia que inclogués els policies seria il·legal en termes d'ordenament jurídic internacional". La raó és que "existeix una posició comuna en tots els organismes internacionals de drets humans que estableix que les lleis d'amnistia no poden ser un mecanisme per eximir els estats d'investigar vulneracions de drets humans".

Entre d'altres, Noguera comenta l'existència de "dictàmens o sentències" d'organismes internacionals que així ho han fixat, com ara el Comitè de Drets Humans de l'ONU, per a qui "l'amnistia d'actes de tortura, maltractaments o penes cruels són incompatibles amb l'obligació d'investigar violacions dels drets del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics". La Cort Interamericana de Drets Humans o el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també han manifestat posicions en la mateixa línia, de manera que per al catedràtic incloure els "policies i els seus actes en l'amnistia podria ser legal en l'ordenament jurídic intern, però obertament il·legal en l'ordenament internacional de Drets Humans".

Referèndum: "tècnicament factible, políticament impossible"

Si s'arriba a aprovar una llei com aquesta, Noguera dona per fet que "entraria en vigor", perquè "qui en pot sol·licitar la paralització és el Govern [espanyol] i no ho faria". A partir d'aquí, però, existeix la certesa que, per exemple, el PP sí que presentaria un recurs contra la normativa i "hauríem de veure com es pronunciaria el Constitucional". Subratlla que "tenim clar que el TC és un òrgan polític", on ara "hi ha una certa majoria controlada pel PSOE, que fa temps no hi era", cosa que podria determinar la seva sentència si es produeix abans que la seva composició experimenti un nou canvi.

La celebració d'un referèndum d'autodeterminació acordat és l'altra gran demanda de l'independentisme i, de fet, el mateix Puigdemont la va posar damunt la taula en la seva conferència de dimarts com a exigència per culminar la negociació de la investidura. Per al catedràtic de la Universitat de València, la convocatòria d'un referèndum d'aquest tipus "tècnicament és factible" amb l'actual marc jurídic, però afegeix que "políticament ho veig impossible".

I ho detalla: "La Constitució estableix tres modalitats de referèndum, dos de vinculants, que són la reforma de la Constitució i la modificació dels estatuts d'autonomia; i després la via de l'article 92, que és consultiu". Precisament, Puigdemont va referir-se explícitament a aquest article de la Carta Magna per manifestar que la proposta tindria un encaix constitucional.

"El procediment per fer-lo seria molt fàcil", segueix Noguera, "el president espanyol, suposo que Sánchez, hauria de presentar una sol·licitud d'autorització al Congrés, en què formularia els termes del referèndum, com ara la pregunta, qui hi participaria i en quines províncies, com a circumscripció electoral, es votaria". En aquest sentit, afegeix que la "llei orgànica 2/1980 regula les tres modalitats de referèndums parla en molts articles d'aquelles províncies afectades [per la votació] , de manera que se sobreentén que no totes han de formar part de l'àmbit del referèndum".

L'autorització del Congrés podria aconseguir-se per majoria absoluta i "un cop obtinguda el consell de ministres hauria d'aprovar un reial decret per fixar la pregunta, la data, i l'abast territorial de la votació i el rei estaria obligat a convocar el referèndum". Per tot plegat conclou que "tècnicament és possible", però admet que "qualsevol persona es pot imaginar que políticament difícilment el PSOE el pot acceptar". En qualsevol cas, la carpeta de l'autodeterminació difícilment s'obrirà fins que es resolgui la de l'amnistia.