El Congrés aprovarà previsiblement aquest dijous la reforma de la Llei del Règim Electoral General (LOREG) per "suprimir el requisit que els espanyols residents a l'estranger hagin de sol·licitar o pregar el vot". Aquesta modificació busca posar fi a les traves burocràtiques per exercir el dret a vot d'aquests ciutadans després de la reforma introduïda el 2011 a petició del PP i PSOE, i que va comptar amb el suport del PNB i CiU.

Més de deu anys després, aquesta "anomalia democràtica" superarà aquest dijous l'últim pas a la Cambra Baixa i passarà al Senat per completar la seva tramitació abans que acabi l'actual període de sessions, segons apunten fonts parlamentàries de la Cambra Alta. Es calcula que la reforma ja s'aplicarà a les properes eleccions generals.

Des d'almenys el 2016, el Congrés ha abordat a través de diferents formes aquesta qüestió, però la manca de consens, primer, i la dissolució de les Corts el 2019, en segon lloc, han endarrerit una reforma molt esperada.

Amb els canvis introduïts el 2011, la norma obliga els electors residents a l'estranger a sol·licitar expressament el vot complint una sèrie de terminis molt breus, tant per a la sol·licitud de la documentació com per a la tramesa del vot per correu postal o el seu dipòsit a urna.

A la reducció de terminis se suma l'increment dels tràmits per pregar el vot i les dificultats que planteja l'enviament del sufragi a Espanya perquè arribi a temps al recompte de vots. Aquests factors han suposat un enorme descens de la participació: del 31,88% el 2008 a poc més del 8% a l'abril del 2019, que es va incrementar al 10,61% en la repetició del novembre del 2019. Una caiguda que ha coincidit amb l'augment del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), és a dir, de menys d'un milió i mig el 2008 a més de dos milions de persones censades el gener del 2021.

El febrer del 2021, els partits que sostenen el Govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos, van registrar aquesta iniciativa per acabar amb el vot pregat. Tot i estar congelada per successives pròrrogues del termini d'esmenes fins al mes d'abril passat, la norma va rebre fa dues setmanes el vistiplau a la Comissió Constitucional amb el suport de PSOE, PP, Vox, Unidas Podemos, Ciutadans i PNB, mentre que ERC, Bildu i Junts es van abstenir.

La reforma implica la modificació dels articles 75, 103 i 107 de la LOREG de manera que no només s'eliminarà el prec del vot, sinó que permetrà que aquests electors es puguin descarregar les paperetes d'Internet, a més d'avançar l'enviament d'ofici de la documentació electoral.

Així mateix, s'ampliaran els centres per a votació a urna, no només les ambaixades sinó tots els consolats i els centres oficials que s'habilitin. I de la mateixa manera, s'ampliaran els horaris i els dies de votació. També es protegirà l'enviament dels vots emesos a l'estranger establint que es facin arribar a Espanya per valisa diplomàtica. Per tant, s'amplia dos dies el termini de l'escrutini perquè les paperetes arribin a temps.

La reforma no inclou altres aspectes sol·licitats pels partits independentistes, com l'opció de vot telemàtic i del vot per delegació en no tenir les garanties suficients, i aparca la rebaixa de l'edat de vot a 16 anys o la revisió de la proporcionalitat del sistema electoral (aspectes que es veuran a la subcomissió creada al Congrés per contemplar una reforma més profunda de la norma orgànica).

Però sens dubte, posa fi a la "gimcana d'impediments" (com va definir la diputada d'Unidas Podemos Martina Velarde) que ha impedit als residents a l'estranger exercir en plenes condicions durant més de deu anys un dels drets fonamentals més importants, dret a vot.