El conflicte polític es manté com el tema que més polaritza la societat catalana
Segons una enquesta de l'ICIP, la llengua és ara mateix la segona qüestió que més polaritza. Amb tot, l'estudi reflecteix la catalana com una societat crítica amb l'increment de la despesa militar, preocupada pel mal funcionament de la democràcia i oberta a l'acollida de refugiats
Barcelona--Actualitzat a
El conflicte polític català no s'ha resolt. No només és una qüestió que evidencien les reivindicacions que mantenen partits i entitats independentistes, sinó que és una percepció ciutadana. Així ho constata l'enquesta Convivència i cohesió a Catalunya, realitzada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) a través de més de 2.000 entrevistes, que el situa com la qüestió que més polaritza la societat.
L'estudi s'ha presentat aquest dimarts i també reflecteix que ara mateix la llengua és el segon tema que més polaritza els catalans, alhora que retrata la societat del país com a majoritàriament oberta a l'acollida de refugiats, respectuosa amb les diverses identitats sexuals, crítica amb l'increment de la despesa militar o preocupada per les crisis econòmiques i el mal funcionament de la democràcia. Però també detecta un empitjorament dels indicadors de convivència i de les opinions racistes o intolerants.
La coordinadora de l'informe, Berta Barbet, ha manifestat en la presentació que "el conflicte ja no és entre les idees polítiques, sinó que s'ha tornat un problema entre drets de la gent que parla una llengua o una altra". El director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha afegit que el conflicte polític està "latent", recordant que "ve de lluny i que va per llarg". "Els nivells de crispació política han canviat, el debat s'ha traslladat a diferents àmbits, però el tema de fons encara hi és", ha insistit.
El director de l'ICIP ha subratllat que el conflicte polític està "latent", recordant que "ve de lluny i que va per llarg"
L'enquesta mostra que la percepció ciutadana és que el Procés independentista és el tema que més polaritza la societat, per davant de la llengua d'ús habitual. Bastant per sota apareixen la immigració, la classe social i els impostos i l'estat del benestar -els tres àmbits pràcticament al mateix nivell- i, a més distància, el feminisme. En tots els casos, la percepció és que la polarització s'ha incrementat des del 2020.
En general, però, l'opinió és que la convivència es manté en un nivell prou elevat, similar al de fa un any, amb el municipi o barri com a l'àmbit en què està en millor situació (6,6 sobre 10), per davant del conjunt de Catalunya (6,3) i de l'Estat espanyol (5,6). Així mateix, la sensació generalitzada és que tant partits polítics com mitjans de comunicació estan més polaritzats que la societat en general.
Amb tot, hi ha un empitjorament dels indicadors de convivència i, per exemple, segons el 74,2% dels enquestats hi ha un nivell bastant o molt elevat d'incivisme, 12 punts més que en l'enquesta de 2020. Més del 44% dels enquestats cita la inseguretat, 11 punts més que en l'anterior estudi, i el 46,8% considera que hi ha una "mala integració de les persones nouvingudes".
Crisis econòmiques i canvi climàtic, principals riscos
A l'hora d'assenyalar els principals riscos i amenaces per a la societat, el més citat són les crisis econòmiques o financeres (83,8%), per davant del mal funcionament de la democràcia (77,8%), el canvi climàtic (75,4%), la desinformació i les fake news (74,9%), l'augment de la desigualtat (74,2%) i l'augment de l'extrema dreta (71,2%), clarament per sobre de la polarització política (61,9%) o el racisme (61,7%).
El 62% dels catalans opina que la despesa militar és massa elevada
En canvi, es considera que els principals riscos i amenaces per a la pròpia seguretat són "la creixent influència de Rússia al món" (53,3%) i l'increment de la despesa militar (51,9%). En aquest sentit, el 62% dels catalans opina que la despesa militar és massa elevada, mentre que només el 5,1% creu que s'hi destinen massa pocs recursos.
Volum significatiu d'opinions racistes
El propi document de l'ICIP destaca que "un sector significatiu de la població té percepcions i opinions preocupants". I sobre aquesta qüestió Berta Barbet ha afegit que s'ha identificat un grup "amb un creixent malestar pel que fa al canvi social, que implica diferents cultures i formes de vida", relacionats, per exemple amb la globalització o el feminisme, però ha admès que "no es tracta d’un solapament clar quan el que mirem és la incomoditat amb qui pensa diferent, on trobem més dispersió".
Així, per exemple, un 32% dels consultats percep que la seva cultura o forma de vida està amenaçada, un 28% desconfia molt de la resta de la ciutadania, un 24% considera negativa la immigració -si bé, un 64% de la població considera que conviure amb persones de diferents contextos enriqueix la societat-. Tot i que la majoria de catalans manifesta sentir-se còmode amb refugiats, persones de diferent creença religiosa a la pròpia o persones LGTBI+, prop del 20% afirma no sentir-se gens còmode amb les persones trans.
Tot i que la majoria de catalans es pronuncia a favor d'acollir refugiats, el volum varia en funció de l'origen. Mentre que el 71,9% està bastant o totalment a favor d'acollir refugiats ucraïnesos, la xifra baixa al 54,4% si són sirians.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..