L'Audiència de Barcelona ha confirmat l'arxivament de la querella presentada pels germans Maribel i Josep -Pepus- Ferrándiz per les tortures patides a la Prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona el 1971, en plena dictadura franquista. La decisió arriba sis mesos després que el jutjat d'instrucció número 3 de la ciutat prengués aquesta mateixa decisió, amb l'argument que els fets estaven emparats per la llei d'amnistia de 1977.

L'Audiència provincial no ha estimat el recurs presentat per Irídia, que s'encarrega de representar els germans, que argumentava que la no investigació dels fets implicava vulnerar la vigent llei de memòria democràtica.

Activistes antifranquistes des de l'adolescència, els dos germans -que són bessons- van ser detinguts per agents de la temible Brigada Político-Social quan tot just tenien 17 anys i militaven a la Jove Guàrdia Roja. Passarien 32 dies a la prefectura de la Via Laietana on van ser torturats i en sortir-ne van anar a parar a la presó, on s'estarien un any.

En una llarga entrevista amb Públic van relatar la seva experiència, alhora que van subratllar que ni la tortura ni la repressió franquista "van aconseguir doblegar-nos". De fet, sempre han mantingut el seu compromís per un món més just i les darreres dècades s'han implicat en la lluita per convertir la prefectura de Via Laietana en un espai de memòria.

Irídia ha anunciat que tornarà a recórrer l'arxivament, amb l'argument que la gravetat dels fets demanda una resposta judicial "que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional". Aquests estableixen que cal abordar els crims del passat a través de l'accés a la justícia i l'assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no repetició, drets que en aquest cas no es respecten, segons l'entitat.

Per a l'advocada Laura Medina la interpretació de l'Audiència vulnera novament els drets de les víctimes del franquisme i contradiu el dret internacional, "que estableix que els crims de lesa humanitat no prescriuren mai, no són susceptibles d'amnistia i ja estaven penalitzats pels tractats i normes internacionals vigents en el moment en què van ser comesos".

"Inviable" definir-los com a "crims de lesa humanitat"

En la resolució de la secció segona de l'Audiència de Barcelona s'argumenta que en el moment en què s'haurien comès els delictes "no existia en l'ordenament jurídic-penal espanyol la figura del crim contra la humanitat" i, per tant, el tribunal considera que la definició dels fets com a crims de lesa humanitat és "inviable". A partir d'aquí, estableix que si no es poden considerar crims d'aquest tipus no es pot entendre que no prescriuen. En tot cas, per a l'Audiència, "no és procedent atorgar una interpretació retroactiva" a què hi hagi tractats internacionals que hagin fixat la imprescriptibilitat dels delictes contra la humanitat.

Encara que la sala defensa la importància de vetllar perquè es conegui la veritat i es faci justícia tutelant víctimes de fets delictius, afegeix que "no pot ser a costa de contravenir principis tan essencials com el de legalitat penal i trencar la necessària seguretat jurídica". Per tot plegat, apunta que el dret a la investigació a què fa referència la llei de memòria democràtica es pot satisfer fora de l'àmbit d'un procés penal "que no pot conduir a condemna alguna".

Crítiques de 'Via Laietana 43'

Irídia, Òmnium Cultural i les entitats que impulsen la campanya Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria han criticat que aquest cas s'emmarca en un patró recurrent d'arxivament de querelles sobre els crims del franquisme, tot i la vigència des de fa dos anys de la llei estatal de memòria democràtica. De fet, consideren que el mandat d'aquesta normativa no s'ha aplicat de manera efectiva.

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que no hi pot haver normalitat democràtica "amb un Estat que no depura responsabilitats dels crims del franquisme i amb un poder judicial en rebel·lió contra les lleis aprovades".