Eleccions espanyolesEn Comú Podem s'erigeix com l'opció per desfer el "bloqueig" entre socialistes i independentistes

Enèsim tret de sortida de campanya per En Comú Podem des de la Nau Bostik de Barcelona, al barri de Sant Andreu, a només una setmana dels comicis del 10 de novembre marcada per l’omnipresència de la sentència contra els líders independentistes. El clima de tensió política s’ha fet notar fins i tot en l’hora de l’acte, que s’ha hagut d’endarrerir 30 minuts pels nombrosos talls de carreteres que afecten la capital catalana en el marc de les protestes sobiranistes. El cap de llista pel Congrés dels diputats, Jaume Asens, i la cap de llista pel Senat, Rosa Lluch, han encapçalat un acte marcat per la voluntat dels comuns d’erigir-se com a la candidatura de les “solucions”, tal com assenyala el lema de la campanya, per combatre el “bloqueig” que el partit morat afirma que han generat a parts iguals el Govern de Catalunya i l’Executiu espanyol.

Les reivindicacions per la “llibertat dels presos polítics” i la crida pel “diàleg” per arribar a un referèndum que permeti “als catalans i catalanes decidir a les urnes quin futur volem” formen la recepta dels comuns per aquests comicis. Tot i ser aquestes les demandes que han format part del programa polític de l’independentisme els darrers anys, Asens acusa ERC i Junts per Catalunya (JxCat) de no estar construint un diàleg amb tota la societat catalana, sinó només amb els independentistes, una consigna que comparteix amb els socialistes: “No podem construir un país deixant enrere l’altra meitat”.

Considera “irresponsable” l’acció del Govern català, que ha abocat a un camí sense sortida al conflicte posant sobre la taula demandes que no s’estan recollint des de Madrid: “El diàleg ha de ser estable, sense condicions i sense línies vermelles”. En precampanya, els comuns ja van presentar la seva aposta per l’establiment d’una “taula de diàleg” articulada des del Parlament i el Congrés dels Diputats, amb l’objectiu d’arribar a acords que haurien de ser referendats pel poble català. Asens, però, no ha fet cap referència explícita a aquesta proposta, així com tampoc ha fet menció a la reforma del codi penal per derogar el delicte de sedició amb caràcter retroactiu la qual va reivindicar en declaracions en una entrevista a Público.

Les crítiques, però, han anat majoritàriament dirigides al PSOE, després del “fracàs col·lectiu” de la investidura fallida, tal com l’ha qualificat Asens amb to d’autocrítica i de desil·lusió que també ha traspuat el cansament per la convocatòria d’aquestes eleccions: “Ens vam presentar per estar al Govern d’Espanya i no ens vam sortir. La responsabilitat és del PSOE, que es va presentar demanant el vot de la gent d’esquerres per impedir un govern de dretes, però quan els va tenir va demanar a la dreta els seus vots per impedir un govern d’esquerres amb nosaltres”. El cap de llista ha reivindicat la necessitat d’una bancada morada “forta” per condicionar l’acció del PSOE: “Hi ha dues opcions. O bé una gran coalició entre el PSOE i el PP, o bé una majoria progressista amb nosaltres com a punta de llança”.

Asens també ha lamentat que el PSOE hagi “abandonat” el federalisme i la plurinacionalitat, després que es filtrés el programa de campanya socialista on no apareixia cap aposta per un Estat federal: “Els demanem que no donin l’esquena al llegat de Pasqual Maragall o Ernest Lluch”. L’actual diputat també ha aprofitat l’ocasió per enviar un dard a la candidatura de la CUP, que s’estrena en unes eleccions espanyoles amb la voluntat de “hackejar” el Congrés: “Ens sembla bé, que s’hi presentin. Estem en contra de la idea reaccionària que Espanya és irreformable. Espanya ha de canviar, però perquè canviï ha de canviar Catalunya”.

Per la seva banda, Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA, ha reivindicat la seva experiència en el desbloqueig de conflictes a través del diàleg, en referència a la seva participació en les negociacions amb ETA per pactar el seu desmantellament: “Entendreu que amb un gran cost personal vaig començar converses secretes i que al final aquest grup va deixar de matar. Però que ningú entengui que va ser mèrit meu, va ser mèrit de molta gent”. A més, Lluch també ha fet una crida que “s’acabi la violència als carrers”, fent al·lusió al "dolor” que han patit les víctimes del terrorisme i amb la tensió als carrers dels darrers dies.

En aquesta línia, Lluch ha defensat “l’estricta necessitat” de “superar el bloqueig” per centrar-se en les demandes socials que, segons la candidata al Senat, queden invisibilitzades pel procés: “La gent el que vol és menjar, pagar el lloguer, anar a l’escola”. La candidata també ha enviat un missatge enverinat cap als universitaris, coincidint en el temps amb l’acampada estudiantil de la plaça Universitat per demanar l’amnistia dels presos, la fi de la repressió i el dret a l’autodeterminació: “Em sorprèn que no estan demanant els nostres alumnes és que rebaixin les taxes universitàries que van pujar durant la crisi”.