Nou capítol en la llarga batalla judicial dels eurodiputats de Junts reclamats per la justícia espanyola per dirimir si tenen immunitat parlamentària o no. L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí s'han enfrontat aquest divendres a una segona vista al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), la sala que ha de decidir si retorna la immunitat als dirigents independentistes, retirada el març del 2021 amb el suport del 60% dels europarlamentaris. Si ho fa, podrien tornar a l'Estat sense ser detinguts.

Ara mateix, Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen immunitat a tota la Unió Europea (UE), menys a Espanya, després que el maig d'aquest any el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) els hi retornés de manera cautelar arran del recurs interposat a la decisió del TGUE, que va desestimar fer-ho.

Des que van ser elegits eurodiputats, a les eleccions de maig de 2019, hi ha hagut un estira-i-arronsa entre el Parlament Europeu, el TGUE, el TJUE i el Tribunal Suprem -qui reclama els líders amb les euroordres-, que amb la vista d'aquest divendres inicia la seva via de resolució. Haurem d'esperar a una sentència que podria arribar durant el primer trimestre de 2023.

La defensa al·lega tramitació "irregular" dels suplicatoris

Però anem per parts. El que volen demostrar l'expresident de la Generalitat i els exconsellers a l'exili a la vista d'aquest divendres és que el Parlament Europeu no va defensar la seva immunitat davant les ordres d'extradició emeses pel jutge del Suprem Pablo Llarena quan ja eren eurodiputats. També que els suplicatoris posteriors aprovats per l'Eurocambra, que els hi retiraven l'immunitat, es van tramitar de forma irregular.

La defensa dels dirigents, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, ha afirmat a la vista que els suplicatoris sol·licitats per Llarena són "persecució política". Boye ha esgrimit com a evidència la reforma del delicte de sedició validada aquest dijous pel Congrés, que ha dit que facilitaria l'extradició, tot i que això no genera consens entre els experts.

Més enllà d'això, l'advocat també ha qüestionat la imparcialitat dels encarregats de redactar els informes que van avalar la suspensió de la immunitat. D'una banda, el president de la comissió d'Assumptes Jurídics, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, qui va liderar el procés. De l'altra, el ponent del cas, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, de qui la defensa denuncia els vincles amb Vox. 

Presa de possessió de l'escó "de forma il·legal"

Per la seva banda, la defensa del Parlament Europeu ha apuntat a la vista que els tres eurodiputats van accedir a l'escó "probablement de manera il·legal". Així ho ha assenyalat l'advocat Norbert Lorenz, que ha afegit que van poder obtenir l'escó arran de la sentència d'Oriol Junqueras malgrat no figurar a la llista oficial de candidats que va remetre la Junta Electoral Central (JEC) a l'Eurocambra.

"Se'ls va permetre prendre seient al Parlament Europeu i, com hem vist per una sentència del TGUE, probablement de manera il·legal, perquè el Parlament Europeu mai no ha rebut notificació que els demandants hagin estat nomenats o elegits parlamentaris a Espanya", ha expressat el lletrat a la seva exposició a l'inici de la vista.

A principis de novembre, la Junta Electoral Central (JEC) va respondre a un requeriment del Parlament Europeu assegurant que els tres dirigents no disposen de la condició plena com a eurodiputats perquè no van acudir a Madrid a jurar la Constitució. Així doncs, no figuren en la llista de parlamentaris remesa per l'òrgan espanyol a l'Eurocambra.

L'objectiu de la defensa dels dirigents independentistes és anul·lar el suplicatori i que això serveixi també per ampliar la seva immunitat dins d'Espanya. Els advocats argumenten que el Suprem no pot distingir segons l'origen dels eurodiputats.

Si el TGUE dona la raó al Parlament Europeu, les mesures cautelars que mantenen la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí seguirien vigents. En aquest cas, la defensa presentaria un recurs davant del TJUE, cosa que faria allargar el procediment. En canvi, si el TGUE dona la raó als tres eurodiputats independentistes, només podrà presentar recurs el Parlament Europeu, ja que l'Estat espanyol és una part adherida o subordinada a l'Eurocambra.