Arrenca el comissari jubilat Marcelino Martín Blas amb una presentació llarga i detallada. Queda molt clar de què parlarà des del principi. Bé, per les preguntes que fan després els diputats, sembla que no els hi havia quedat gaire clar. El comissari centra la seva compareixença en el cas Nicolay, i en la seva participació en la comissió judicial del jutge Arturo Zamarriego que, des de l’any 2015, ha investigat la gravació il·legal de la reunió celebrada entre Assumptes Interns i el CNI, l’octubre de l’any 2014. "Tinc l'obligació de dir la veritat i en això em centraré".

La detenció del pequeño Nicolás, emparat per l'aleshotres comissari José Manuel Villarejo, a l'octubre de 2014 ,va significar una ruptura amb els superiors jeràrquics de Martín Blas  i, al capdavall, el seu cessament com a cap d’Assumptes Interns. No havia vist mai les irregularitats que es van produir durant la comissió judicial del cas. Creu que l'"Operación Cataluña" no va existir com a tal. Això és una expressió periodística, diu, i ell és policia.

"Si fem cas a algunes noticies de premsa, yo sería l'"Operación Cataluña”. Va directe al gra. "A la tardor del 2012 vaig visitar el fiscal Emilio Sánchez Ulled ,en companyia d'Oliveras, per a reactivar el cas Palau. Va coincidir aquesta visita amb l'aparició posterior de l'informe-esborrany sobre Artur Mas y Jordi Pujol durant les eleccions autonòmiques del 2012”.

Problemes per investigar a Assumptes Interns

Afirma rotundament que mai ha tingut relació amb el PP, que mai no va parlar amb Ignacio Cosidó de res relacionat amb Catalunya. Una revelació interessant: afirma que com a cap d’Assumptes Interns "no tens problemes quan investigues a policies de l’escala bàsica. Els problemes comencen quan vas pujant en l’escalafó. I arribes a algú com Villarejo".

Parla dels investigats en el cas Nicolay i explica que a l’informe de la comissió judicial del cas es parla d’una organització criminal en la que hi participen entre altres l’ex Director Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino, el comissari José Manuel Villarejo, la seva dona Gemma Garcés, els periodistes Carlos Mier i Eduardo Inda.

I afirma contundent: Eduardo Inda dijo, hay que matar a Martín Blas,  informativamente, se entiende.

L'aleshores comissari va decidir abandonar la comissió judicial per tal d’aplanar el camí a la investigació. La intenció era personar-se com acusació particular. Avui la jutgessa ha rebutjat la seva demanda. Farà un recurs al respecte. Parla de la campanya posterior a la detenció del pequeño Nicolás, en la qual l’acusaven de manipular proves, de “lavapruebas”.

Entra en el tema d’Andorra i recorda la boda celebrada a la finca La Camarga de Madrid, i la reunió amb José María Fuster Fabra, que aleshores feia d'advocat de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Hi van assistir també el cap de policia Eugenio Pino, els germans Cierco (banquers del BPA), ell mateix i les seves esposes. Això passava el juny de l’any 2014. Afirma que mai ha anat a Andorra.

Arriba Lluís Llach sigil·losament a la sala on se celebren les sessions de la Comissió d'Investigació. S’està aficionant a les clavegueres el diputat de JxSí. S’asseu en tercera fila.

El comissari jubilat és meticulós en la seva explicació. No es vol deixar res. Repassa les seves notes. Conclou amb orgull: "Només he estat un policia. Res més". No ve a denunciar res. Tant sols a explicar fets.

Matías Alonso de C’S comença la intervenció de preguntes dels grups. Li pregunta si té afició taurina. Blas diu que no. Diu que seria part d’un cartell espectacular de toros, per la convocatòria de Rajoy i Santamaría, que no han comparegut al Parlament. Olé!

Una broma, però, que no acaba de cuallar. Martín Blas mira el diputat amb resignació. Pregunta si se sent instrumentalitzat per algú, periodista o policia. Diu que no.

Rivalitats o discrepàncies?

Quina era la relació amb els policies Eugenio Pino i José Angel Fuentes Gago? A Pino el va conèixer durant els Jocs del 1992. Una relació fluctuant. Intenta demostrar que no era d’amistat. La relació amb Gago era menor. Matias Alonso fa referència a la possibilitat que en la relació entre Pino y Martín Blas hi pogués haver un tema de gelosia, perquè ell havia estat anomenat DAO y Blas no. El diputat de C's parla de guerra interna d'egos, contraposant-la a l’"operación Cataluña". Se li veu el llautó.

A Martín Blas no li agrada la definició. No és una guerra d’egos. Parla de quan comença tot, amb l’operació Gao Ping. Remet les transcripcions de les declaracions on es parla del fill de Villarejo. A partir d’aquí es van generar enemistats. Ser d’Assumptes Interns no és fàcil.

Persecució de polítics

Li pregunta pel terme de 'policia patriòtica'. L'ex-comissari diu que es tracta del tractament que fa la premsa. El diputat de Ciutadans intenta treure credibilitat a l’existència d’una brigada política paral·lela, un grup encarregat de perseguir polítics catalans. Ell no entra en aquest circ. Marcelino Martín Blas ve a parlar del seu cas, del cas del pequeño Nicolás i del que en sap. Tornem-hi. Explica com el jutge Zamarriego rep les pressions per tancar la comissió judicial. Parla de la trobada amb Eduardo Inda al despatx d’Eugenio Pino. Inda va dir que té la gravació de la reunió del CNI. Parla de com intenten separar a l’inspector instructor, Rubén Eladio, de la investigació, amb maniobres poc clares. Marcelino ve a explicar la seva història, que no coincideix necessàriament amb l’interès dels parlamentaris. La presidenta li demana que se centri en les preguntes. Martín Blas demana disculpes.

És el torn de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), amb Albano Dante Fachín que comença constatant que el PP i el PSC no estan a la Comissió i que no s’entén que no hi siguin.

Albano Dante vol saber coses de la UDEF y de Metodo 3. Martín Blas diu que hi havia la possibilitat de blanqueig de capitals per part de Metodo 3 i que va remetre el cas a la fiscalia anticorrupció, perquè tenia sospites de lliurament d’informació entre agents de la UDEF i Mètodo 3.

Parla de la reunió amb els fiscals Sánchez Ulled i Fernando Bermejo l’any 2012 per reactivar el cas Palau. Explica que va citar el nom de Daniel Osácar Escrig (extresorer de CDC) com a via per continuar la investigació del cas Palau.

Albano Dante li recorda la nota de la fiscalia queixant-se de la seva visita als fiscals a Catalunya. Martín Blas es defensa: "no vaig fer res d’il·legal".

Per acabar nega haver filtrat la gravació del ministre a la premsa.

Mireia Boya, de la CUP, li pregunta pels motius que poden tenir altres comissaris, que no han comparegut. Martin Blas diu que no pot respondre pels altres.

Li demana que defineixi l'organització criminal en relació a les conclusions del sumari del cas Nicolay. Martín Blas torna a explicar la feina de la Comissió. A la vista dels intercanvis de trucades i de la geolocalització de les mateixes, es dedueix que hi ha una organització, a través de la qual es distribueix una gravació il·legal. Això converteix les persones en una organització criminal.

Quina versemblança té una declaració de Javier de la Rosa en conversa amb Nicolás? L'ex-comissari afirma que no s’ha fet cap comprovació de les gravacions i que per tant no es pot saber quina versemblança té. Respostes polides i clares.

La diputada de la CUP demana per les identitats falses de Villarejo i Martín Blas es limita a explicar  que  la Secretaria d'Estat és l’encarregada de proporcionar identitats falses.

Torna sobre el tema dels germans Higini i Ramon Cierco, banquers del BPA. Torna sobre la històiria de la boda i li pregunta per la trobada amb l'ex-director general del banc Joan Pau Miquel. Assegura que no va lliurar res sobre el famós pantallazo en el que figurarien els diners de la familia Pujol. I aquí arriba un moment d’una certa teatralitat. Martín Blas arrenca un tros de paper i afirma que en un bocí com el que mostra hi havia tres noms dels Pujol, amb quantitats d'un milió i mig d’euros.

El paper el va donar a Eugenio Pino, però assegura que no hi ha relació amb el pantallazo.

Per què la diputada no pregunta, doncs, d’on va sortir el pantallazo del Mundo? Ens quedarem sense saber-ho.

Mireia Boya creu que de la declaració de Martín Blas es pot deduir que la policia està per sobre de la llei, que de vegades actua com si fos el CNI. Ell nega haver dit això. El procés de la policia sempre és el mateix: investigacions que es posen en coneixement del jutge.

Nega que es facin investigacions prospectives. Eugenio Pino li va demanar que gravés a algú? No, mai, “jamás”.

Boya pregunta també per les empreses de Villarejo. El comissari Martín Blas torna al cas Nicolay. D’aquí no el treus. Parla de com es va descobrir qui havia fet la trucada que havia servit per gravar la reunió d’Assumptes Interns amb el CNI: Carlos Mier, periodista de Información Sensible, empresa de Villarejo.

Lluís Guinot de Junts pel Si, creu que ja en té prou de cas Nicolay, però no se n’adona que en aquest cas està la clau de tot plegat. El diputat de JXSí pregunta si les feines que ha fet corresponen a un cap d’Assumptes Interns de la policia. Quina vinculació hi ha entre Assumptes Interns i el que van anomenar Brigada de Revisió de casos?

No hi havia vinculació més enllà de compartir un espai, diu l'ex-comissari. Aquesta és la part més dubtosa de la declaració de Martín Blas, perquè abans ha dit que per ordre d'Eugenio Pino havia anat a parlar amb els fiscals a Catalunya, per reactivar el cas Palau. Guinó dóna a la compareixença un to més animat. D’interrogatori a l’americana, intenta posar nerviós  a l'excomissari. Un petit moment de tensió. Però Marcelino Martín Blas no mossega l’ham. És gat vell.

Segons ha dit, ell no va encarregar res als detectius de Metodo 3. El venien a informar de motu proprio. No es va reunir mai amb l'aleshores cap de l'Oficina Anti frau Daniel de Alfonso a Barcelona. Sí ho van fer a Madrid, a petició de l’inspector Gago, i va abandonar la reunió perquè estaven parlant de política, de com fer fora un o altre dirigent polític.

Qui ha redactat els informes sense segell? Es fan nyaps a la policia? Martín Blas nega haver dit que la policia en fa de nyaps, i no sap qui ha fet els informes. Contesta amb un revelador “algú els deu haver fet”. La presidenta interromp.
S’embolica la troca. El diputat Matías Alonso, vol intervenir. Dante Fachín diu que hi ha una operació Catalunya. Matias Alonso diu que Dante ha intentat manipular les declaracions de Martin Blas. Li reclama a la presidència que no s’obrin torns. La presidenta detecta que la cosa no va enlloc i dóna per acabada la compareixença. A la sortida, Lluís Llach ve a buscar al comissari, li dóna les gràcies i l’abraça. El comissari, que òbviament no és independentista, queda gratament sorprès.